El tribunal dona fins a sis hores a Joan Carles I per explicar per què la justícia li ha de donar immunitat davant Corinna

Les dues parts, els advocats de Joan Carles I i Corinna, poden acabar aquest dilluns les seves al·legacions, cap a les 16.30 hores (15.30, hora peninsular espanyola) o dimarts, ja que el tribunal ha calculat en sis hores el temps per exposar els punts de vista.

La vista augura sorpreses.

¿Per què? Perquè, segons ja ha revelat EL PERIÓDICO, els advocats que representen Joan Carles –encapçalats pel barrister Daniel Bethlehem– han sol·licitat «permís per a l’apel·lació, la suspensió d’execució [del procediment] i l’autorització per comptar amb noves proves».

El jutge Nicklin va desestimar l’anomenada immunitat personal de Joan Carles I, és a dir, la que invocava la seva defensa per ser «sobirà» malgrat la seva abdicació com a rei d’Espanya i cap d’Estat.

Petició rebutjada

Va ser lapidari. «Si el rei Joan Carles roba un anell de diamants en una joieria de Londres, segons la seva defensa seria immune davant la justícia civil britànica. No pot ser», va escriure el jutge. Aquesta desestimació de la immunitat personal, i de tota mena de protecció, va portar el jutge a rebutjar la petició d’autorització del rei emèrit, formulada en una audiència del 29 de març, per presentar un recurs de súplica davant el jutge Nicklin, obrint-se així el camí fins a l’audiència d’aquest dilluns en la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, en què la defensa de l’emèrit demanarà el mateix: permís per apel·lar la sentència del 24 de març passat. Si els jutges rebutgen donar-li permís, el procediment torna al jutge Nicklin, que pretén, segons va anunciar el 29 de març, accelerar la investigació de les proves de Corinna sobre el presumpte assetjament, tot i que queden pendents dues qüestions prèvies menors (comunicació de la demanda per whatsap a Joan Carles I i petició perquè el tribunal del Regne Unit declini la seva jurisdicció a favor dels tribunals espanyols).

Joan Carles I arriba amb el vent en contra. Perquè dues sentències del Tribunal Suprem del Regne Unit, una de la setmana passada, consagren que la immunitat no es pot aplicar a l’activitat personal o privada d’un exdiplomàtic (el que es pot aplicar a un cap d’Estat) i diplomàtic en exercici.

Exercici de funcions diplomàtiques

Una sentència del 2017, en què va ser ponent el jutge Jonathan Sumption, va donar autorització a un recurs d’apel·lació d’una treballadora domèstica filipina, la senyora Reyes, contra l’exdiplomàtic saudita Al-Maliki, al Regne Unit, perquè hauria incorregut en pràctiques de tràfic de persones contra ella durant el període en què va estar treballant. El jutjat social havia emparat Al-Maliki per la seva presumpta immunitat diplomàtica. I la senyora Reyes demanava permís per recórrer.

«Un agent diplomàtic que ja no ocupa el càrrec i ha deixat el país només té immunitat respecte els actes rellevants de la seva gestió en l’exercici de les seves funcions diplomàtiques. L’ocupació i maltractament de la senyora Reyes no han sigut actes comesos pel senyor Al-Maliki en l’exercici de les seves funcions diplomàtiques», diu la sentència del 18 d’octubre del 2017, que va donar llum verda per apel·lar.

Ves per on, si fa cinc anys es decidia en aquests termes respecte a un exdiplomàtic saudita, el 6 de juliol passat, segons hem informat, el Tribunal Suprem es tornava a pronunciar respecte d’un cas idèntic, en la petició d’autorització per recórrer la decisió del jutjat social que protegia el diplomàtic saudita Khalid Balfar, que també hauria sotmès a un règim d’«esclavitud moderna» la treballadora domèstica filipina Josephine Wong. Només que a diferència del cas d’Al-Malaki, el de Balfar es refereix a un diplomàtic saudita en exercici.

¿Actes públics o privats?

Tot això, ¿on condueix? És evident: els fets que denuncia Corinna, ¿van ser actes públics o privats?

En la seva sentència del 24 de març passat, recull un dels arguments del barrister Bethlehem, segons el qual Joan Carles I es trobaria indefens perquè, en relació amb els fets, cap funcionari espanyol podria prestrar declaració en el tribunal britànic al ser uns actes de servidors de l’Estat i, per tant, estarien protegits per la immunitat de l’Estat espanyol.

El jutge Nicklin advertia: «Contractar detectius privats per entrar a les cases de Corinna zu Sayn-Wittgenstein de Mònaco i Suïssa, amenaces fetes per un intermediari, trucades i correus electrònics subministrant falsa informació als mitjans de comunicació sobre la demandant són actes privats, no actes públics. Qualsevol persona privada rica podria haver adoptat aquestes conductes».

Nicklin va anar un pas més enllà.

«La defensa de Joan Carles I no ha aportat proves en suport que les accions que es denuncien han sigut actes patrocinats per l’Estat o que el general Félix Sanz Roldán actuava en la seva funció pública. Si aquest fos el cas, els advocats de la demandant deixaran clar en la seva demanda que Sanz Roldán va actuar en la seva condició privada en els fets que se li imputen. I si aquests actes de presumpte assetjament tenen l’aparença de ser realitzats en exercici de la seva funció pública (desplegar agents operatius a Londres) llavors aquests actes no són immunes quan tenen lloc fora d’Espanya».

Per servir Joan Carles

Els advocats de Corinna, en línia amb el jutge, afirmen que Sanz Roldán va actuar en funció personal per servir Joan Carles I, no l’Estat espanyol.

La defensa de l’emèrit compta amb l’assessorament de la professora de Dret Internacional Públic del King’s College de Londres, Philippa Webb, que defensa la seva immunitat. Tanmateix, ha format part de l’equip que va guanyar l’apel·lació de la senyoreta Wong contra el senyor Balfar. Precisament, contra la seva immunitat.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Daniel Bethlehem, l’advocat de Joan Carles I, persisteix. Ja va perdre la batalla quan el 2017 va defensar Al-Maliki.

‘Cosas veredes’, amic Sancho.