La Cort d’Apel·lacions de Londres escoltarà el recurs del rei Joan Carles l’11 de juliol

El Tribunal havia anunciat que la decisió es comunicaria per escrit. Tot i això, aquest dijous, la comunicació cita les parts a una «audiència la durada estimada de la qual és de sis hores», segons ha confirmat EL PERIÓDICO.

Encara no consta qui és el jutge o jutgessa –habitualment només n’és un o una– que es farà càrrec del cas.

Segons fonts jurídiques, la raó de convocar una audiència es deuria al fet que el recurs presentat contra la sentència sol·licita permís per apel·lar, paralitzar el procediment i, també, demana autorització per utilitzar «noves proves».

«Fa l’efecte que, com no es tracta només de repetir els mateixos arguments que ja va desestimar el jutge Nicklin el 29 de març al sol·licitar-se-li permís per recórrer, cosa que va rebutjar, el Tribunal ha concedit l’audiència», va assenyalar a aquest diari Josep Gálvez advocat-barrister del bufet Del Canto Chambers a la City londinenca.

Una vegada escoltats els arguments, si s’aprecien «motius de llei sostenibles» o no per autoritzar un recurs d’apel·lació contra la sentència del 24 de març passat, el Tribunal dictarà una resolució.

Si s’aprecia que la immunitat sobirana en què basa els seus arguments la defensa de Joan Carles I (l’emèrit és membre de la família reial, és sobirà i membre de la Casa Reial espanyola) té aparences de prosperar tenint en compte que es tracta d’un tema discutible o planteja una situació molt rellevant per al dret, el jutge o la jutgessa donaran llum verda perquè es presenti un recurs d’apel·lació; altrament, es denegarà.

Per tant, tot i que aparentment no es debat una qüestió sobre el fons –qui té raó–, és indubtable que després que el jutge Nicklin denegués la primera sol·licitud per apel·lar el 29 de març en súplica o reposició –recursos que es denominen així en el sistema judicial espanyol–, una segona negativa contrària a Joan Carles I introdueix el procediment en les altres dues qüestions prèvies que, juntament amb la immunitat, estan donant llargues a aquesta causa.

En canvi, si el Tribunal autoritza l’apel·lació, el procediment s’allargarà. «Amb tot, això va bastant més ràpid del que es podria esperar a Espanya», va remarcar Gálvez.

El jutge Nicklin va desestimar l’apel·lació partint de la seva sentència, que es va basar en arguments molt forts.

«Si Joan Carles I roba un anell de diamants en una joieria a Hatton Garden [a Camden, l’històric ‘districte del diamant’ a Londres] no s’enfrontaria, segons la seva defensa, a un procediment civil o penal en aquesta jurisdicció (llevat que l’Estat espanyol renunciés a la seva immunitat). Això no és possible», va sentenciar el jutge.

La barrera que se li planteja al recurs d’apel·lació tant per ser autoritzat com si aconseguís obrir-se pas després d’aquest primer filtre –l’autorització– és que Nicklin es va recolzar en jurisprudència precisament de la Cort d’Apel·lacions per definir si Joan Carles I forma part de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI (‘household’ en anglès).

Segons deia «la Cort d’Apel·lacions ha afirmat que, històricament, el criteri central per ampliar la immunitat personal a membres d’una ambaixada diplomàtica [a part potser de les esposes] és la dependència, i no l’activitat d’aquestes persones en tasques diplomàtiques o funcions en representació del diplomàtic». I en aplicació d’aquest criteri, atenent els arguments dels advocats de Corinna, el jutge afirmava que Joan Carles I no tenia dependència respecte de Felip VI i que, fins i tot, se li havia tret la seva assignació anual (193.000 euros).

La defensa de Joan Carles I va argüir que el jutge hauria de tenir en compte que «la Cort d’Apel·lacions no ha formulat un test o prova per interpretar la frase «membres de la seva família formant part de la Casa Reial».

Per tant, va assenyalar Nicklin: «Depèn de mi decidir si Joan Carles I ‘és membre de la família del rei Felip VI formant part de la seva Casa Reial’ partint de les proves presentades en aquest cas».

I tenint-les en compte, entre elles [tot i que, segons va dir, això no determinant tot i que sí il·lustratiu] el fet que ni la defensa ni la Secretaria del Foreign Office [Ministeri d’Afers Estrangers britànic] poguessin presentar al tribunal un document oficial sobre la condició o estatus de Joan Carles I en l’ordenament constitucional espanyol, el jutge va resoldre que la circumstància que el rei emèrit és pare de Felip VI i membre de la família no significa que sigui membre de la Casa Reial.

El jutge Nicklin va anunciar el seu desig d’accelerar el màxim possible el procediment per entrar en els actes que denuncia la demanda de Corinna.

Notícies relacionades

El rei Joan Carles demana permís a Londres per recórrer el rebuig de la seva immunitat davant Corinna

Així va començar l’Ave del Desert

La decisió de celebrar l’audiència per demanar autorització l’11 de juliol suposa ajornar el calendari original del jutge, que va anunciar el 29 de març que aspirava que la Cort d’Apel·lacions resolgués l’assumpte per poder celebrar una audiència aquest divendres 1 de juliol al Tribunal Superior de Justícia amb l’objectiu d’examinar les altres dues qüestions prèvies pendents, superada la de la immunitat.

Una és la manera presumptament irregular, segons la defensa de Joan Carles I, de comunicar-li la demanda el 29 de desembre de 2020 (per WhatsApp al seu telèfon mòbil, ja que no va poder ser registrada al palau de la Zarzuela, segons els advocats de Corinna) i la sol·licitud que la justícia anglesa declini la jurisdicció a favor d’Espanya amb l’argument que els actes d’assetjament no encaixen en la llei del Regne Unit.