El PP prepara la guerra amb Ciutadans després de garantir-se els pressupostos

"Ja ens han fet arribar informalment des de Ciutadans que després de les municipals i autonòmiques del 2019 demanaran cadires, conselleries i fins i tot alcaldies per tancar pactes on no hi hagi majories. Així que, tan sols que millorin una mica, ells guanyaran poder respecte al que tenen ara, i nosaltres el perdrem", explica un dirigent del PP a EL PERIÓDICO per provar de resumir, en poques paraules, l’ansietat que provoca als despatxos populars el cos a cos que ha començat amb l’'exèrcit’ polític d’Albert Rivera, però que s’agreujarà, i molt, a partir d’aquest dijous, un cop aprovats al Congrés els pressupostospressupostos que garanteixen a Mariano Rajoy, si així ho vol (i ho suporta) una legislatura fins al 2020. Comença el segon acte d’aquesta relació entre partits polítics.

Els conservadors han viscut des de les últimes eleccions catalanes preocupats per Cs. Són l’ombra que els assetja pel flanc de la centredreta, a ells, els inquilins del madrileny carrer Génova, acostumats a no tenir competència al seu terreny electoral. Però els mesos han passat i la preocupació ha esdevingutobsessió. La cosa ha anat clarament a pitjor per al PP, al qual li plouen les enquestes en què Rivera escurça diferències amb pas de gegant i després d’haver viscut, a desgrat seu, la vergonyosa sortida de la política de Cristina Cifuentes sota l’amenaça precisament dels taronja (els seus socis a Madrid) de retirar suport al Govern regional si no li buscaven substitut. Ja el té. Es tractad’Ángel Garrido, el president madrileny fins a les pròximes eleccions.

Però les últimes hores han donat un respir als de la gavina. Hi ha comptes públics per a aquest any (prorrogables 12 mesos més) a falta del tràmit del Senat, gràcies als vots del PNB com s’encarreguen de remarcar tots els titulars del país. Els nacionalistes bascos no han dut a terme la seva amenaça de vetar-los si continuava vigent el 155 a Catalunya. Diuen que ho han fet per responsabilitat, però també és cert que les contrapartides que han aconseguit a canvi són suculentes. No obstant, un Rajoy en minoria no en tenia prou amb els cinc escons penebistes: necessitava tambéCs i altres petits grups nacionalistes. I els ha tingut aquest dimecres al Parlament.

Escàndols mentre s’esmolen les espases

Fins aquella jornada, el PP ha estat a la defensiva amb el partit taronja, el seu pal a les rodes. Tampoc no és que els populars hagin viscut els seus millors dies per esmolar les espases, ja que, a més d’haver-se de contenir en favor dels pressupostos (tret del portaveu Rafael Hernando, que no s’ha contingut a l’hora d’arremetre contra Cs) els han plogut els escàndols: la ja esmentada dimissió de Cifuentes, les investigacions de la Universitat Complutense i la Universitat Rei Joan Carles sobre els estudis de Pablo Casado –convençuts els populars com estan que darrere de les informacions que li han perjudicat ha estat Cs– o, anant a més, la detenció del veterà polític Eduardo Zaplana, company de Govern i fins i tot de vacances anys enrere de l’ara president Rajoy.

Però es va acabar l’obligada treva per part dels populars. Així ho adverteixen alguns dels seus càrrecs més rellevants. Es passa a l’atac contra Ciutadans, tot i que no s’admeti públicament. S’inicia una altra fase en la relació entre el PP i Cs molt més crua i amb caires clarament electorals. Comença oficiosament la precampanya. Sense miraments i sense terrenys neutrals, com ja suggereix el fet que la crisi amb Catalunya s’hagi convertit també a estones en motiu de confrontació entre Rajoy i Rivera.

"Mariano", "Pedro" i l’estratègia catalana

La indissimulable realitat és que el president del Govern se sent més còmode abordant l’estratègia a continuar en vista de l’arribada de Quim Torra a la Generalitat amb Pedro Sánchez (a qui, segons els sondejos, Rivera també roba vots). Sembla mentida, però molt enrere van quedar els temps en què les reunions amb el socialista a la Moncloa duraven menys de 15 minuts o es feien la cobra per evitar encaixar la mà en públic. És ja un record la gèlida distància que els separava en l’època del no és no en la investidura del líder popular per part del PSOE, quan Rajoy volia ser president sense majoria i sense gairebé arremangar-se i Sánchez volia fer el mateix quadrant un cercle  impossible que unís Ciutadans i Podem. 

Notícies relacionades

El PNB confirma que donarà suport als Pressupostos de Rajoy

Quim Torra ajorna la presa de possessió dels consellers

Actualment són l’un per l’altre, "Mariano" i "Pedro", amb perspectives molt diferents sobre com enfocar la política espanyola en general, però amb una bona relació personal que va sorgir en l’última etapa del mandat de Carles Puigdemont, quan l’arribada d’una cosa similar a un referèndum i a una DUI va fer que es reconciliessin per afrontar des de l’acord la resposta de l’Estat al desafiament sobiranista. La consonància sobre com abordar la situació a Catalunya continua, i hi ajuda Rivera, que suposadament ha trencat el pacte que mantenia amb el PP i el PSOE sobre la crisi catalana i exigeix contínuament més llenya. Fins i tot, la pròrroga del 155 per mantenir la intervenció des dels inicis de l’era Torra, tenint en compte el primer gest fet des de la seva investidura, incloent-hi l’elecció d’un Govern amb presos i fugits. 

Des d’aquest dijous, i un cop aprovats els pressupostos, es veurà també quanta pressió per part del líder de Cs sobre la crisi a Catalunya està disposat Rajoy a tolerar, ara que ja no el necessita.  I que sonen tambors de guerra electorals. S’ha obert un altre temps.