Ni edat ni condició

Falta una hora perquè el “¡Sí que es pot!” ressoni al pavelló de Llefià, a Badalona, però la cua ja s'enfila per la costa, supera el carrer de Veneçuela (sense contratemps ni acusacions de forces fosques) i arriba a una rotonda en què conflueixen els carrers Oceania, Àfrica i Amèrica. Tota una declaració de principis per a un barri de mil accents, calador electoral de Xavier Garcia Albiol. Un forn i una xurreria cobreixen de flaires el matí. Als balcons, roba estesa, també algunes gel·labes. Embolics de cables als murs. Cartells d'‘Es ven’ o ‘Es lloga’ sobre nombroses persianes baixades. A la Rostisseria Neus, menú de 15 euros, amb pollastre, patates i espumós.  A Retales Isabel, cartells de tallers de meditació i classes de sevillanes.

Notícies relacionades

Iglesias es bolca en Catalunya i Rajoy la defuig

Pisarello: "Hem escoltat el nou falangisme d'Albertito Primo de Rivera"

A la cua, els organitzadors venen mocadors morats. Un per dos euros, dos per tres euros. “Uf, deixa, deixa, que estic escurat”. Ja a l'interior, el 'merchandising' funciona una mica millor. “¿Estic guapa?”, pregunta una dona amb la seva samarreta acabada d'estrenar. Però la majoria opta per rebuscar a l'armari alguna peça morada. Una bufanda, un jersei, fins i tot metxes als cabells. Els temps no estan per a capritxos. El poliesportiu es va omplint. Les converses oscil·len entre els mals del país i l'esperança de canvi. “Han obert una il·lusió”, reflexiona un home. “Ja veuràs, ja veuràs, Ada primer entra suau, però després s'engresca”, explica un devot. “El míting de la Vall d’Hebron sí que va ser guapo, ¿te'n recordes? Hi havia més gent a fora que a dins”, replica el nostàlgic. “¿Fas fotos amb el Pablo?”, pregunta una dona a un fotògraf de premsa que la mira sense acabar d'entendre-la.

El míting s'endarrereix. La llum entra serena pel sostre del pavelló. La  veu de Gal Costa se suma al moment mandrós. Una dona llegeix un llibre, un home penja una bandera republicana de les grades (l'única bandera del acte). De sobte, algú crida “¡ara, ara!” i el “¡Sí que es pot!” escombra la bossa nova. El clam no té edat ni condició. Gent gran i joves, parelles i famílies es barregen. També la roba de marca amb la d'hipermercat. A l'escenari es repeteix la paraula fraternitat. “Pablo, aquest país petit et farà president d'Espanya”, afirma Gerardo Pisarello. I el pavelló coreja una il·lusió.