La CUP ajorna el debat sobre Mas fins a pactar el guió de la «ruptura»

La negociació sobre qui  ha de ser el president de la Generalitat pot ser el més petit dels problemes que té per endavant CDC per arribar a una entesa amb la CUP. I no perquè aquesta qüestió sigui menor, sinó perquè les exigències de la força assembleària semblen difícils d'assumir, a priori, per a un partit d'ordre com segueix sent Convergència. La tan esperada conferència política de la CUP va tenir la retòrica pròpia dels mítings de campanya. Tot i així, hi va haver algunes concrecions, i la principal és que el debat sobre la presidència queda ajornat fins que es pacti «el què, el com i el quan» del procés de secessió. Un pacte que la CUP veu sobre dues potes: la ruptura amb l'Estat i la posada en marxa d'un pla de xoc per a les emergències socials.

Sobre Mas no hi va haver un pronunciament explícit, encara que sí la suma d'afirmacions deixades anar en diferents moments i per diferents oradors, tots ells diputats electes. Així, Anna Gabriel, després d'acusar rebut del que ella entén com a campanyes de desprestigi i de pressió per part de mitjans i forces polítiques tant de Barcelona com de Madrid, va dir que la CUP «no havia canviat d'opinió». En el tancament de l'acte, Josep Manel Busqueta va apuntar que és Junts pel Sí el que «pot i ha de formar Govern» i que en aquest procés «no sobra ningú». Després, en declaracions al .CAT de TV-3, el mateix Busqueta va assegurar que el no a l a investidura de Mas «no ha canviat» i que es manté la negativa a facilitar la seva reelecció. Abans, Albert Botran havia asseverat que les forces independentistes no es podien permetre una altra crisi com la que es va obrir pel 9-N.

De la síntesi de les declaracions dels uns i dels altres es pot interpretar que no desitgen ni impedir la formació d'un Executiu ni la desaparició política de Mas, però tampoc catapultar-lo a la presidència. A l'auditori de la UPF, escoltaven atents tres membres de JxSí: el cap de llista i negociador amb la força assembleària, Raül Romeva; el republicà Oriol Amorós, i el convergent Jordi Turull. Quan va arribar Romeva, per cert, es van sentir alguns crits de «president, president».

HERÈNCIA DEL FRANQUISME 

El principal concepte que fa servir la CUP és que la pròxima no serà una legislatura «autonòmica» més, sinó la de creació de l'Estat català. «I com que la legalitat heretada del franquisme no ens reconeixerà mai el nostre dret a exercir la sobirania», va dir Benet Salellas, només és possible la ruptura amb l'Estat espanyol. I fer-ho d'una manera «explícita abans fins i tot de la investidura» del nou president.

La successió de resolucions del Constitucional, així com la querella oberta a Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N han convertit la justícia espanyola en la primera institució a desobeir, segons Salellas. Es tractaria d'explicitar de manera solemne que no s'acataran més sentències del TC. Ni la llei Wert, ni la llei mordassa.

AMPLIAR LA BASE 

L'altra pota de l'eventual acord és la social. Segons la CUP, aquesta és la via per seguir eixamplant la base de l'independentisme, perquè són molts, creuen, que es mantenen distants del procés per entendre'l com un «escut per protegir-se de la corrupció i les retallades». Sense entrar a fons en les propostes, una cosa que aniran fent els pròxims dies, els oradors de la CUP van apuntar que hi ha 39 mesures «ineludibles» per afrontar la precarietat que pateixen 1,6 milions de catalans. «Respectar i emparar les necessitats bàsiques i revertir l'escassetat de recursos», va asseverar Eulàlia Reguant. I Antonio Baños va sentenciar: «La nova república es construirà amb tothom, no s'assemblarà a una mini-Espanya. No té sentit habilitar drets polítics si no es garanteixen els socials».

Va ser Reguant la que va plantejar una d'aquestes propostes que van dirigides a la línia de flotació d'una força com CDC que fins no fa tant es publicitava com a business friendly: revertir la privatització de 10 empreses públiques (no va dir quines).

Notícies relacionades

Baños: "D'aquí n'hem de sortir amb un Estat propi"

Romeva es descarta com a president i assegura compartir el full de ruta de la CUP

En tot l'acte va prevaler cert to, si no de revenja, sí de reivindicació: «Les eleccions ens han deixat al centre de l'escenari. Nosaltres, els marginats de la política, ara som decisius», va clamar Busqueta. «Els pobres no tenim amics», va dir Gabriel. Enfront dels atacs i menyspreus, la CUP va respondre que el procés constituent que vol iniciar no l'aborda en «clau de partit». «No volem càrrecs -van insistir-. La CUP serà generosa».

Aquesta afirmació potser va tranquil·litzar una mica un inquiet Jordi Turull, representant de CDC en l'acte. Fonts convergents van celebrar la disposició de la CUP al diàleg, però van reconèixer que alguns dels plantejaments exposats fan preveure una negociació difícil.