Del 'chemsex' al 'slam': creix l’ús de drogues per via intravenosa durant les relacions sexuals

Sobre chemsex, la salut de les persones trans i la realitat de les persones amb VIH —les menors de 35 anys ja representen el 60% dels nous diagnòstics de VIH— se n’ha parlat aquesta setmana a Madrid en les XXIX Jornades ViiV per a ONG. Més de 50 representants de 30 entitats han posat sobre la taula dades que dibuixen un nou escenari. Si es parla de chemsex, Zaro demana, d’entrada, abordar-ho amb estratègies allunyades d’estigmes.

«Estem veient que hi ha dues fases. La realitat més sanitària, de l’Administració, que ara ha començat a prendre consciència, a donar una resposta i a formar els seus professionals i, a un altre nivell, cal dir que el chemsex ja no és un fenomen nou. Fa uns anys no era tan comú veure persones buscant una sessió. Però ara ja hi ha una cultura chemsex, amb codis, que parla d’assentament», assenyala Zaro.

Organitzacions com ImaginaMAS alerten que combinar drogues i sexe disminueix la percepció del risc i, per tant, condueix a no prendre mesures preventives.

A més, rebutja aquell «pseudo perfil» que estableix que qui ho practica és un home, de 35 anys d’edat mitjana, d’origen espanyol… «Quan sortim d’aquest marge, ja parlem de persones migrants irregulars, treballadors del sexe, molt joves o, a l’inrevés, majors de 60, amb un problema que afecta la seva salut mental i física», afegeix.

Consum problemàtic

El director de l’àrea de salut d’ImaginaMAS fa èmfasi en la necessitat de diferenciar, a més, entre dos perfils: el de l’ús recreatiu i el del consum problemàtic. La pràctica de chemsex es dóna bàsicament a grans ciutats i està associada a situacions de risc que poden facilitar la transmissió del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS).

«Qualsevol persona pot estar practicant chemsex amb el risc que comporta, per la salut física i l’impacte en la salut mental. No poden tenir sexe segur, sense substàncies. El que canvia ara una mica és el paradigma. Ja no és només l’augment de persones que practiquen chemsex, sinó que estem veient l’increment de persones que practiquen slam», apunta sobre l’ús de drogues per via intravenosa durant aquestes relacions sexuals.

Major addicció

«Amb les dades que tenim a Imagina, el 30% de les persones que atenem ja consumeixen per via intravenosa. Comporta una major probabilitat de desenvolupar addicció, per la via d’administració, i un major impacte en la salut física. I, per descomptat, aquest estigma que existeix per aquesta via d’administració que dificulta que les persones accedeixin al sistema sanitari. Parlem de majors de 30 anys, però també estem trobant un perfil més jove que ens preocupa», assenyala el seu portaveu.

A la comunitat LGTBI+ li inquieta també, «i molt», les agressions sexuals en l’entorn del chemsex, «perquè, moltes vegades, el consentiment quan estem sota un consum de substàncies es dilueix i a Imagina, que fem teràpia individual, detectem que hi ha persones que prenen consciència que han patit una agressió després de la pràctica».

L’abordatge del chemsex, afegeix, planteja reptes com la manca d’actualització d’alguns professionals sobre les substàncies associades a aquesta pràctica i, subratlla d’altra banda, els alarmen les accions policials a les grans ciutats en entorns d’oci comunitari, sobretot a Madrid i Barcelona.

La salut de les persones trans

A més, la comunitat LGTBI+ posa el focus en una de les poblacions que travessa més estigma: la de les persones trans. En les XXIX Jornades ViiV per a ONG, s’ha presentat el primer estudi que busca conèixer l’estat de salut de les persones trans i/o no binàries a Espanya. Hi van participar 1.823 persones de totes les comunitats autònomes.

Tot i que les dades van ser publicades al novembre pel Ministeri de Sanitat, a les jornades s’ha aprofundit en elles. Algunes d’aquestes xifres són: una de cada deu persones participants va indicar que el personal que les atén considera que ser una persona trans o no binària és una malaltia. Només el 9,5% s’han visibilitzat com a persones trans i/o no binàries amb totes les persones i en tots els àmbits de la seva vida.

Depressió i ansietat

Notícies relacionades

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

El relleu al tron de Sant Pere: el conclave que va començar al Gemelli

Transaludes, així s’anomena l’estudi, revela especialment problemes de salut mental, com depressió (16 vegades superior a la població general) i ansietat (11 vegades més), a causa de la discriminació estructural que pateix aquest col·lectiu. Gairebé la meitat de les persones participants havien estat agredides físicament en algun moment i, una de cada tres, havia intentat treure’s la vida alguna vegada. Entre les més vulnerables, les dones trans que exerceixen la prostitució, que són fonamentalment migrants d’Amèrica Llatina que fugen de situacions de violència i que no troben oportunitats al mercat laboral ordinari.

Els experts proposen algunes actuacions que ajudarien a pal·liar les situacions de discriminació que han de patir, com són: protocols homogenis a totes les comunitats autònomes, inclusió d’especialistes formats en salut trans, la creació d’unes guies clíniques estatals trans i la millora de procediments administratius, com que hi hagi homogeneïtzació entre la identitat reflectida al DNI i la que reflecteix la documentació sanitària.