La nadinemania conquereix el món de l’òpera

Convertida ja en una de les millors cantants del món de la seva corda, entre molts altres compromisos, el juny i el juliol tornarà a ser Violetta Valéry al Teatre Real de Madrid, on va estrenar aquesta La sonnambula. "No té res de sorprenent la consagració de Nadine Sierra tant al Liceu com a tots els grans escenaris del món", assegura Joan Matabosch, director artístic del coliseu madrileny. "Des del primer moment transmet sensació de seguretat, de control, de tècnica superlativa, d’un registre vocal prodigiós, de bellesa tímbrica, de refinament musical, de control del fiato en les llargues línies melòdiques bellinianes, de coloratura infal·lible, d’agut insolent, de centre carnós i ample, de capacitat comunicativa i d’empatia amb el públic, a qui deixa moltes vegades –gairebé literalment– sense respiració. És, en definitiva, una artista extraordinària, colossal. Va triomfar amb magnificència al Teatre Real amb La sonnambula el 2022 i ha tornat a triomfar al Liceu, com no pot ser de cap altra manera".

Nascuda a Fort Lauderdale, Florida, al maig compleix 37 anys i ja porta tres lustres de trajectòria, amb diversos certàmens de cant guanyats i una formació sòlida en diferents entitats, que inclou la Palm Beach Opera. Es va enamorar del gènere líric amb només 10 anys al veure per primera vegada en un vídeo La Bohème gravada en el Met de Nova York amb Teresa Stratas, Renata Scotto i Josep Carreras. Des d’aquell moment va voler ser cantant lírica, però també brindar credibilitat als seus personatges.

Des dels 13 anys

El seu coach i professor, el pianista i director d’orquestra nord-americà Kamal Khan, treballa amb ella des que la va conèixer amb només 13 anys. "Es va presentar amb la seva mare al meu apartament a Nova York i em va cantar O mio babbino caro i la qualitat del so era evident ja llavors, amb només 13 anys. Aquest legato magnífic que té avui [poder unir frases amb una mateixa respiració] no el tenia controlat, però quan vam començar a vocalitzar ho va entendre de manera automàtica i intuïtiva. En les primeres quatre classes va comprendre com la respiració i el cos sostenen aquest imprescindible canto legato". Des de Sud-àfrica, on el mestre està dirigint l’òpera Aida, recorda el treball realitzat per consolidar aquest brillant en brut que representava la veu de Nadine: "Vam treballar moltíssim, especialment en com crear el chiaroscuro adequat en aquest timbre càlid i llatí de la seva veu. Preservar aquesta característica sempre va ser una prioritat".

I afegeix: "Des del principi vaig notar que el seu control de l’aire era llarguíssim, però l’agilitat no li era tan natural. En tot cas, Nadine és persistent i ho va aconseguir treballant hores i hores fins i tot estant a la secundària i la universitat; utilitzava una ària de Cleopatra de Händel que va cantar setmanes senceres per perfeccionar la coloratura. Quan ho va aconseguir moltes coses es van aclarir, com la pujada cap als aguts".

Després d’haver-se foguejat en concursos i en companyies de joves intèrprets interpretant obres com l’òpera de Xavier Montsalvatge El gat amb botes a Nova York, va debutar amb la interpretació de Gilda de Rigoletto al Florida Grand Opera el 2012, paper amb el qual es va presentar a Europa, al Teatre San Carlo de Nàpols, i que també ha interpretat a la Scala de Milà, un rol, assegura Kamal Khan, "que abordem des de la perspectiva d’una lírica jove i generosa, no com un rol de coloratura". "La facilitat en els aguts sempre la va tenir, però és aquesta capacitat d’autoavaluació que té Nadine, de reconèixer quan es desvia el camí i de tornar al seu centre, que la fa tan especial al món de l’òpera". Els èxits s’han anat succeint amb títols com Lucia di Lammermoor, Le nozze di Figaro, Falstaff, Don Pasquale o aquesta Sonnambula que avui embruixa els liceistes.

El seu company de repartiment al teatre de la Rambla, el tenor basc Xabier Anduaga –una estrella tan brillant com la soprano–, afirma que "és un gust treballar amb una persona com ella, que tot i ser una artista espectacular –jo crec que estem parlant de la millor del món– es comporta amb tots d’una manera franca, també en això és la millor del món. És senzilla, divertida, carinyosa i es porta genial amb tots els seus companys".

Notícies relacionades

‘People have the power’

BCN renovarà escenaris per a grans cites musicals

Anduaga va estrenar amb Sierra a Madrid aquesta Sonnambula liceista. "Ens coneixem des de fa anys, som molt amics i ens estimem un munt", assegura. "Tot va començar a l’escenari, perquè ens vam conèixer cantant, i la complicitat entre nosaltres en l’àmbit personal i musical va néixer de seguida; va ser en un concert i al fer les cadències tot va ser rodat. La cosa ha anat progressant fins al punt que ara ens mirem i ja respirem junts, així de clar. Crec que en l’àmbit musical tenim el mateix concepte de com cantar, on portar la veu, on portar el fraseig, i això ajuda molt. A l’assaig de Sonnambula al Liceu havíem previst unes respiracions determinades i, en el mateix moment, les vam canviar al mateix lloc, sense dir-nos res".

Caldrà esperar fins al juliol per tornar a escoltar en un altre paper Nadine Sierra a Barcelona (2, 5, 8 i 9 de maig continuarà representat La sonnambula). Tornarà al Liceu per acomiadar la temporada interpretant West Side Story sota la direcció de Gustavo Dudamel.