Charles Powell: "Les relacions entre Espanya i els EUA viuen un moment dolç"

El rei Felip VI es reuneix aquest dimarts amb Barack Obama a la Casa Blanca, en l'esdeveniment més important de la seva primera visita oficial als Estats Units des que va heretar el tron. Per analitzar el viatge del Monarca, aquest diari va parlar la setmana passada amb el director del Real Instituto Elcano, Charles Powell. Historiador per la Universitat d'Oxford, Powell és autor d''El amigo americano', un llibre que repassa els vaivens de la relació entre Espanya i els EUA des de la dictadura fins a la democràcia.

--Joan Carles i Sofia, essent encara prínceps, van visitar els EUA per primera vegada el 1971. ¿Hi ha algun paral·lelisme entre aquella visita i aquesta del nou rei Felip VI?

--No hi veig gaire paral·lelisme. La situació de Joan Carles i Sofia era molt més precària. Eren prínceps d'Espanya des del juny del 1969. Joan Carles aspirava a substituir Franco quan morís, però era conscient que hi havia una gran incertesa sobre la possibilitat que això es produís i sobre la consolidació futura de la institució. Ara estem en un context totalment diferent. Espanya és un país totalment normalitzat en termes democràtics i la Monarquia, malgrat l'abdicació de Joan Carles, ha demostrat tenir una notable capacitat d'adaptació. El rei Felip VI, com demostren les enquestes, gaudeix d'una gran popularitat, al voltant del 70% aprova la seva gestió. I les relacions Espanya-EUA són molt menys asimètriques del que eren als anys 60.

--Felip VI va estudiar Relacions Internacionals a Georgetown i coneix bé els EUA. ¿De quina manera podria contribuir aquesta proximitat a les relacions bilaterals?

--Precisament hem estat amb el Rei dues hores aquest matí discutint l'agenda de la visita i el que es posa de manifest és el seu coneixement del país. Jo gairebé m'atreviria a dir que és el país del món que coneix més bé a l'haver-hi viscut i per haver-lo estudiat. En un país com els EUA les monarquies són ben rebudes, tot i ser una jove República. Hi ha una tendència natural entre els nord-americans a rebre amb simpatia i curiositat una institució que avui els és estranya. I aquesta és una carta que els Reis poden jugar molt a fons. D'altra banda, Felip segueix sent fill de Joan Carles, que al seu dia va protagonitzar el procés de normalització amb els EUA i aquesta memòria es manté viva. Per tant Felip VI representa el futur però també connecta amb el passat. No s'està començant des de zero.

--¿Hi ha algun assumpte central que s'hagi de discutir durant aquesta visita o prima el caràcter protocol·lari?

--El que pretén una visita així és tocar tots els camps, l'econòmic, el polític i de caràcter més social. Jo crec que la visita va molt més enllà del protocol. Jo diria que l'element polític més important és la trobada amb Barack Obama al Despatx Oval, és la primera vegada que es produeix, i això té un relleu important en l'agenda bilateral. El segon és la reunió amb la Comissió d'Exteriors del Senat, on els senadors són enormement influents.

--¿Hi ha algun assumpte en particular que es vulgui abordar amb Obama?

--Jo no he participat en aquesta part de la discussió, que és una discussió interna amb el Govern, m'imagino. No hi ha cap problema en l'agenda bilateral. Ara mateix estem en un moment dolç. Jo crec que les dues parts atorguen una gran importància al protagonisme que fa poc han adquirit les bases: Rota, en relació amb els vaixells de l'escut antimíssils; i Morón, en la presència permanent de tropes nord-americanes per poder desplegar-se a l'Àfrica. Això el que demostra és el valor que els americans atribueixen a la relació estratègica amb Espanya.

--Diversos congressistes nord-americans van recolzar la setmana passada la celebració d'una consulta sobiranista a Catalunya. ¿Creu que el Rei podria demanar-li a Obama suport per a la unitat d'Espanya?

--Doncs no ho sé. Aquest tema no s'ha tractat en la relació d'avui.

--Però entenc que podria ser part de les converses...

--Doncs no ho sé. Nosaltres hem parlat de política bilateral i de relacions bilaterals.

--Vostè escriu en el seu llibre que durant la Transició l'ambaixador Wells Stabler enviava informes a la Zarzuela que no enviava al president Suárez. ¿S'ha mantingut aquesta relació privilegiada dels EUA amb la Casa Reial, potser en detriment del Govern?

--Tots els ambaixadors americans han tingut un accés molt directe a Joan Carles i ara a Felip VI. Aquelles eren unes circumstàncies molt difícils. No s'ha d'oblidar que Joan Carles, entre el novembre del 75 i el desembre del 78, va actuar com a monarca preconstitucional. Durant aquells anys, va participar molt directament en el disseny de la política exterior i, per tant, era lògic que això es reflectís així durant l'època de Stabler. En l'actualitat és una altra mena de relació i té menys contingut polític que en aquella època.

--¿Podríem dir que la Monarquia ha sigut l'aliat més fidel dels EUA a Espanya?

--El Monarca, Joan Carles, va buscar el suport dels EUA durant la Transició i el va obtenir en certa mesura. La tesi que jo sostinc en el llibre és una mica diferent del que podria semblar. El llibre es diu 'El amigo americano', però hi ha una certa intencionalitat irònica. A causa del context de la guerra freda, l'interès fonamental dels EUA va ser garantir l'accés de les seves tropes a les bases d'Espanya i, amb una certa freqüència, va anteposar aquesta prioritat al suport a la democratització. Estem parlant de les presidències de Nixon i Ford, l'època bastant àlgida de la guerra freda. Fins a l'arribada de Carter no es va percebre una aposta decidida a Washington per la democràcia a Espanya i, per tant el Rei és part d'aquest pacte. Però sí que és cert que Joan Carles ha cultivat els successius presidents dels EUA i això ha permès reforçar la relació.

--¿Per què diria que Obama no ha visitat encara Espanya? ¿Està costant restaurar les desavinences que va suposar la retirada de les tropes de l'Iraq o té més a veure amb la caiguda del pes diplomàtic d'Espanya al món?

--Doncs jo crec que té a veure més amb els EUA que amb Espanya, amb la visió d'Obama del món. Obama és un president del segle XXI, que sent com a llunyans els problemes de la guerra freda i el llegat de la segona guerra mundial. És un president que no ha cultivat amb especial entusiasme la relació amb Europa. És un president que, per haver viscut a Hawaii, és més del Pacífic que de l'Atlàntic, com va dir en aquell famós discurs al Parlament australià, en què va afirmar solemnement que "America is a Pacific nation", cosa que no havia passat abans. No oblidem tampoc el famós 'pivot', encara que ells ja no parlen de 'pivot' sinó de 'rebalancing'. Sembla força evident que els EUA volien concentrar els esforços a Àsia-Pacífic. La situació al Pròxim Orient no ho ha fet del tot possible, però sembla clar que la relació amb Europa ha canviat, és menys estreta del que havia estat. I això no podia deixar de tenir certes conseqüències en la relació amb Espanya.

--En alguna entrevista ha dit que les bases dels EUA van servir per apuntalar la dictadura franquista. ¿De quina manera beneficien ara Espanya?

--El que jo he dit és que l'acord del 1953 va ajudar Franco a sobreviure i va suposar una font de legitimació important. Les bases en si mai van ser populars a Espanya, eren més aviat un maldecap. La relació es va normalitzar gràcies al conveni del 1988, que va suposar el tancament de Torrejón. Allà es trenca la línia que s'havia seguit des del 53. Ara estem davant un altre tipus de relació. El protagonisme de les bases és bo, perquè posa de manifest el valor geoestratègic que Espanya té per als EUA, però no hauria de dominar la relació bilateral. M'agradaria veure més evidències d'una col·laboració política i una visió estratègica compartida, però potser no és possible amb aquest president. Seria interessant intentar elaborar un relat compartit que posés de manifest l'aportació espanyola a la relació.

--¿Però què guanya Espanya amb les bases a més d'aquest ancoratge com a aliat geoestratègic?

--A nivell més tangible, les Forces Armades, sobretot l'Armada, hi guanyen molt perquè, a més de qüestions com les transferències tecnològiques, garanteix la interoperabilitat de l'Armada amb la US Navy, que ja és una de les més altes del món.

Notícies relacionades

Cerdán acusa el jutge d’empresonar-lo sense "material incriminatori"

Els jutges i fiscals en vaga parlen d’una aturada "històrica"

--Els EUA no sempre han sigut un territori còmode per a la Monarquia. Mitjans com 'The New York Times' o la NBC han especulat sobre la presumpta fortuna oculta del rei Joan Carles. ¿D'on creu que surten aquestes suspicàcies?

--Surten dels periodistes, amb tots els meus respectes, i als periodistes els agraden els escàndols. De fet, l'article de 'The New York Times' era d'una extraordinària frivolitat perquè no aportava absolutament cap dada contrastada d'aquesta suposada fortuna oculta del Rei. Es feia ressò d'un estudi d'un suposat expert belga, de qui tinc molts dubtes sobre la seva credibilitat. Em va semblar una mica sorprenent, especialment que sortís després d'haver convidat el Rei a una reunió al diari. Ni tan sols el 'Times' se salva de la frivolitat periodística.