Desconcert general per la xifra d'indecisos

La campanya electoral per a les autonòmiques i municipals continua arrencant fulls al calendari. Última setmana del bucle mitinguer en què està instal·lat gairebé tot el país. Als quarters generals dels partits i agrupacions s'estudia la lletra menuda de les enquestes d'última hora, calculadora i legislació electoral en mà, mentre es perfilen estratègies i es busquen missatges amb cert llustre per als actes de colofó final que arribaran divendres. Desconcert general a totes les seus a causa de l'alarmant nombre d'indecisos que encara sembla que hi ha en territoris clau per saber a qui s'ha de fer aixecar el braç en senyal de victòria el 25 de maig a la matinada: els que encara no saben -o no ho confessen- a quina papereta s'abraçaran o tan sols si s'acostaran a l'urna diumenge poden tenir a les seves mans el color o colors amb què es tenyiran les administracions autonòmiques i locals els pròxims anys. Són massa (calculen alguns veterans estrategs que poden estar a prop dels tres milions), cosa que comporta que algunes projeccions electorals, que aquests empats tècnics dels quals es parla tant últimament, puguin mutar en contes de la lletera i càntirs trencats en tan sols sis dies.

L'últim macrosondeig que va donar a conèixer al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el 7 de maig, alertava els que en aquests dies busquen amb afany regidories o seients en parlaments regionals que els que dubten eren massa, ja que rondaven el 40%. Transcorren les jornades, es publiquen noves enquestes i la indecisió continua sent el misteriós convidat en les reunions dels equips de campanya. Valgui com a exemple l'enquesta que va publicar EL PERIÓDICO el dia 11 de maig sobre Barcelona, en què s'assenyalava que l'alcalde Xavier Trias li aguantava el pols a la llista que encapçala Ada Colau, encara que amb dificultats i evidències de fragmentació de vot. En aquell sondeig el «no sap, no contesta» superava el 25%. Barcelona no n'és una excepció, sinó una de les ciutats crucials on la  indecisió política campa a plaer.

AZNAR I LA RECONQUISTA / ¿Però entre què es debaten o què oculten els indecisos? Els partits que estan al poder solen reivindicar part d'aquest vot que no es llueix amb orgull en els sondejos. El desgast avergonyeix, sostenen. Creuen que no es tracta d'indecisió, sinó en bona part de suport ocult. L'equip de Mariano Rajoy, sense anar més lluny, compta  que el PP serà la llista més votada el 24-M i que per a ells serà una porció de l'important pastís que conformen els que ara dubten. «Millorarem les expectatives», apunten des de la seu del madrileny carrer Génova amb cert optimisme. La direcció del PP compta que la majoria dels seus votants desencantats els giren l'esquena i amenacen de trucar a la porta d'altres forces, com ara Ciutadans, tot i que encara no hagin creuat el llindar per a llançar-se als braços d'Albert Rivera.

Una cosa que sí que sembla que han fet, fins i tot via afiliació, els exvotants d'UPD. «Els nostres són reconvertibles. Dues setmanes lleven molt», assenyala una de les fonts del PP esmentades. I sota el pal·li d'aquesta creença, a la qual ell ha donat una pàtina de certesa absoluta, ha sortit a passejar per les terres d'Espanya l'expresident José María Aznar. S'ha posat al capdavant de la reconquista, malgrat que l'actual cúpula del seu partit fa anys que desatén les seves interminables picabaralles i no li ha preparat a la seva dona, l'alcaldessa de Madrid Ana Botella, un adéu precisament amb honors, com ell es va encarregar de blasmar ahir en un míting al costat d'Esperanza Aguirre (una altra de qui , ben segur, la regidora que ja està de sortida tampoc guardarà el millor dels seus records).

Aznar ha reptat a duel la volatilitat. Adverteix a tothom que el vol sentir que votar Ciutadans no és el mateix que votar el PP «amb condicions», i que els «inexperts» com Rivera poden acabar usant el vot prestat dels populars per enfortir el PSOE.  El mateix Rajoy insisteix en el mateix afer, que aprofita els seus actes per, amb una mica menys de contundència que l'expresident, mirar de valorar la seva veterania i la dels seus candidats davant «experiments» o «tertulians», en al·lusió a Rivera. Busquen que als seus indecisos els venci la por al desconegut i els pesi la lleialtat.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

¿DEBAT COM A APARADOR? / Els conservadors també ataquen Podem en campanya, però saben que aquest fantasma persegueix més l'electorat natural del PSOE de Pedro Sánchez que els de la gavina (cosa que no significa que no creuin els dits perquè a l'esquerra no li surtin números susceptibles d'aguantar una hipotètica coalició en llocs com València, les Balears o Madrid).

Sánchez obvia ara Pablo Iglesias i els seus i centra els seus atacs en Rajoy i el seu esforç a consolidar-se, sabedor que alguns dels seus barons poden necessitar Podem i fins i tot Ciutadans per complir el seu somni de fer fora de les institucions un PP amb molta corrupció darrere seu i una recuperació econòmica massa incipient. Per la seva part, Rivera i Iglesias es presenten a si mateixos amb estils ben diferents, com a perfectes amfitrions per als quals simulen divorciar-se d'una vegada del bipartidisme. No és descartable que aquesta setmana facin un últim intent d'impulsar un debat a quatre bandes (Rajoy, Sánchez i ells dos) precisament perquè els que encara no saben què votar puguin comparar de primera mà entre «el que és vell i el que és nou» o «els de dalt i els de baix». Tampoc s'ha abandonat la idea que si PP i PSOE no accepten el desafiament, hi acabi havent un cara a cara entre Podem i Ciutadans.Tot per caçar el que encara desfulla la margarida. Indecís, arriba la recta final. I van per tu.