Més enllà de la consulta

Dilluns, el president Artur Mas va dedicar 60 dels 75 minuts del seu discurs a parlar de tot menys de la consulta per demostrar que hi ha vida més enllà del sobiranisme. Dimarts, el (mono)tema del 9-N va projectar una imatge de divisió entre CiU i ERC que ahir els socis parlamentaris van voler relativitzar amb l'aprovació de 38 resolucions conjuntes de les quals només una va versar sobre el plebiscit independentista. Les altres 37 aborden qüestions econòmiques i socials, amb l'objectiu d'alleujar l'impacte de les retallades. No obstant, com va reconèixer la portaveu parlamentària d'ERC, Marta Rovira, aquestes mesures, si s'arriben a implementar -cosa massa poc habitual en aquest tipus de mocions-, seran «clarament insuficients» per revertir els efectes de la crisi.

Convergents i republicans han formalitzat per escrit la seva voluntat que en els pressupostos del 2015 s'inclogui el compromís anunciat perquè els funcionaris tornin a cobrar 14 pagues i deixar sense efecte la reducció del 15% en la jornada i el sou dels interins. Pel que es va ratificar ahir, en aquests comptes

-dels quals encara s'ignora la data de presentació- hi haurà més recursos per a la Formació Professional (FP) i es vol garantir que el Servei d'Ocupació de Catalunya continuï sent públic.

En defensa de la CCMA

Perquè CiU i Esquerra puguin seguir exhibint la seva empremta en l'aposta per les polítiques socials, una altra de les resolucions conjuntes estableix que els pròxims pressupostos prioritzin la despesa social i el funcionament dels serveis públics de benestar, i per això  es comprometen a, com a mínim, mantenir la despesa no financera prevista en els comptes que tots dos van aprovar el 2014.

Més genèric resulta el compromís d'impulsar «reformes legals» davant l'exclusió social, la pobresa energètica i «les conseqüències de la crisi en l'àmbit de la vivenda», circumloqui amb el qual CiU i Esquerra es refereixen als desnonaments. Una altra moció que va prosperar insta el Govern català a mantenir una interlocució amb la Comissió Europea per defensar el sector agrari català davant el veto rus a l'entrada de productes procedents de la Unió Europea.

L'altre flanc que Esquerra va voler blindar per presumir d'influència en el Govern de Mas és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). De fet, els socis parlamentaris van aconseguir el suport del PSC, ICV-EUiA i la CUP per impulsar una moció que insta el Ministeri d'Hisenda a anul·lar una acta que obliga la CCMA a abonar 80,5 milions addicionals de liquidació de l'IVA. Els cinc partits argumenten que aquesta acta de l'Agència Tributària «és fruit d'un canvi sobtat de criteri en la interpretació d'una norma que s'aplica amb caràcter retroactiu i sense estar avalada per cap llei», un fet que comporta «greus conseqüències per als mitjans públics catalans».

Notícies relacionades

Salvador Illa, a Saragossa: «Catalunya i Aragó hem de superar reticències, desacords i desconfiances»

La Justícia imputa dos ex alts càrrecs del Govern d’Ayuso per les morts a les residències

Malgrat que les arques de la Generalitat segueixen tremolant, tal com reconeix Mas, entre la bateria de propostes que van tirar endavant crida l'atenció l'enèsima crida al Govern de la Generalitat perquè aboni els deutes pendents amb els ajuntaments catalans. CiU i Esquerra insten ara l'Executiu a pagar-los, «prioritàriament», abans de finals d'any. És a dir, que no és segur que passi.

Enmig de tanta votació també hi va haver temps per fer un repàs dels greuges del Govern central. El Parlament, a iniciativa de CiU i ERC, va tornar a reclamar a l'Estat la reforma del sistema de finançament autonòmic, la modificació dels objectius de dèficits fixats actualment i el pagament de les inversions mai complertes que estableix l'Estatut.