Salvador Illa, a Saragossa: «Catalunya i Aragó hem de superar reticències, desacords i desconfiances»

«Catalunya i Aragó hem de superar reticències, desacords i desconfiances» per construir una nova relació entre les dues comunitats autònomes. Així ho ha defensat el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, també secretari general del PSC, que ha participat aquest divendres en un esmorzar organitzat per ‘El Periódico de Aragón’ i EL PERIÓDICO, del Grup Prensa Ibérica, en el qual ha instat la resta dels territoris a «no tenir por» a la comunitat autònoma que presideix i en què ha presentat Catalunya com un ens polític que «no demana cap privilegi» i que «no demana cap privilegi» i que «garanteixi la lleialtat institucional amb Espanya».

Illa, que ha sigut precedit en la seva intervenció per la ministra d’Educació i secretària general del PSOE Aragó, Pilar Alegría, ha insistit que Aragó i Catalunya «deixin de viure d’esquena» i tornin «a mirar-se a la cara». Per al president català, la connexió entre els dos territoris ha de servir per «conèixer-se millor i reconèixer-se més».

El mateix Illa ha incidit que la Catalunya que presideix, després d’anys de dirigents nacionalistes, és un territori «implicat a fons en la millora de l’Espanya plural, moderna i pròspera» i que s’atreveix a participar en «la construcció de l’Europa autònoma i federal». En aquest paper d’una Catalunya col·laboradora, Illa ha assenyalat que s’ha de recuperar «el bon veïnat i la voluntat de cooperació amb Aragó».

«L’Estat som tots»

«L’Estat som tots, també les comunitats autònomes», ha esgrimit el president, que ha assegurat que sota el seu mandat «Catalunya estarà al costat d’Europa, del Govern d’Espanya i de les necessitats que compartim amb la resta de comunitats». Illa considera que en l’actual escenari geopolític, nacional i internacional, els territoris «es juguen massa» i ha rebutjat «provocar confrontacions vanes», tant dins com fora de les fronteres nacionals.

El president català ha insistit que Catalunya és ara «garantia de lleialtat i de cooperació institucional» i ha avançat que el seu Govern defensarà «la política constructiva i respectuosa que tant cal recuperar«». «Demano que ningú tingui por de Catalunya», ha concretat Illa, que ha afirmat que «en massa ocasions» percep aquesta impressió d’altres líders polítics. El president ha tancat aquesta part de la seva intervenció instant la classe política a centrar-se en «la confiança, l’objectivitat i la serenitat» en el dia a dia de les seves funcions.

Dos models per al desenvolupament del país

El president de la Generalitat ha argumentat que «l’estabilitat i la cooperació institucional» és «el fonament» per aconseguir «la generositat» a la qual Illa aspira des de Catalunya. Un creixement que vol «compartir» en tots els àmbits, tant «socialment com territorialment». El desafiament per al líder català és enllaçar els interessos de Catalunya amb els de la resta de comunitats autònomes, en un moment de tensió política i territorial. 

En aquesta relació influeix el finançament autonòmic. «Crec que existeix un consens que el model actual de finançament autonòmic necessita ser revisat i actualitzat», ha resumit Illa, que ha asseverat que l’actual repartiment «no respon a les necessitats reals de les nostres autonomies». El president ha insistit que el sistema de finançament és «una eina de justícia social i progrés econòmic per a tothom». Illa ha defensat que «Catalunya és i continua sent solidària amb els nostres conciutadans espanyols». 

De fet, el president ha asseverat que «Catalunya no demana cap privilegi» i que es presenta com una comunitat que «ofereix propostes i reformes polítiques econòmiques». Uns canvis en què «cada un pugui aportar el millor de si mateix en benefici de tots». «Catalunya i Aragó tenim el deure de compartir i impulsar nous projectes en comú», ha assegurat Illa. 

Sota l’òptica del creixement comú, de tot el país, Illa ha presentat el seu pla perquè el desenvolupament tingui lloc a Catalunya i a la resta d’Espanya. «El model de prosperitat compartida o model d’acumulació insolidària dels que volen també generar prosperitat», ha enfrontat Illa, que en el segon grup col·loca els que «reserven la prosperitat per a uns quants afortunats d’uns determinats territoris o capa social». El comentari del president té més valor en un escenari en què la seva investidura com a líder de la Generalitat va passar per la negociació amb l’independentisme català d’un finançament diferenciat per a la comunitat i la condonació del deute autonòmic. 

Illa ha demanat «avançar de la mà de tothom» i evitar que «guanyin únicament uns quants». «La prosperitat compartida ens enforteix, impulsa el creixement i cohesiona les nostres societats», ha resumit el també secretari general del PSC, que ha concretat que l’engranatge del finançament autonòmic i el creixement del país és «un joc de suma positiva, de generar cercles virtuós en què guanyem tots». 

Reptes compartits amb Aragó

Notícies relacionades

La Justícia imputa dos ex alts càrrecs del Govern d’Ayuso per les morts a les residències

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

La relació que Illa vol reforçar amb Aragó comença amb reptes i deures per a les dues autonomies, ja que el president ha detectat punts polítics i socials en què les dues comunitats autònomes han de reforçar la seva acció. Despoblació i envelliment, lluitar contra la desigualtat territorial que es veu entre Saragossa i Barcelona i la resta del territori o el desenvolupament d’infraestructures: «Celebro que s’hagin licitat els estudis informatius per millorar el tren de mercaderies entre Aragó i Catalunya».

Illa també ha posat com a deures a les dues autonomies la lluita contra els efectes de la sequera o la solució de la crisi de la vivenda, «el factor de desigualtat més gran». «Barcelona o Saragossa pateixen un augment de preus intolerable», ha criticat el líder català, que ha garantit que el seu Govern actuarà contra aquests problemes «alineat» amb el Govern d’Espanya i la Unió Europea i desenvolupant l’esmentat model de prosperitat compartida.