I Navarro va insistir

Pere Navarro és un polític insistent. Insisteix tota l'estona. Fins al punt de fer servir la seva falca més repetida en el títol del seu llibre (Insisteixo, la solució és federal), amb el risc que algú pugui treure la conclusió que en aquestes 210 pàgines no trobarà res que no hagi sentit dir al líder del PSC. La mateixa insistència -que per als seus partidaris és coherència i per als seus detractors, tossuderia- que va desplegar en les dues hores de col·loqui davant d'uns lectors que el van interrogar sense treva. «Això és com un tribunal», va ser la rebuda que li va brindar un d'ells. Hi havia diversos independentistes confessos, però cap es va declarar federalista. ¿Simptomàtic?

«El» tema, no cal dir-ho, va protagonitzar el debat, amb un interrogant formulat de quatre o cinc maneres diferents: per què el PSC no està en el front sobiranista. I Navarro insistia, corregint els que acusaven els socialistes de no defensar ni tan sols la consulta. «Dret a decidir sí, però d'aquesta manera no», va respondre unes quantes vegades. D'Escòcia se'n va servir com a agafador per demostrar que les coses es poden fer d'una altra manera, encara que quan se li va preguntar si un president socialista permetria la consulta, com avalen els socialistes escocesos, va fer un pas enrere i va tornar a insistir: «Primer s'han de crear espais de diàleg».

A més a més del seu llibre, que va repartir als seus aguerrits interlocutors al final de la conversa aprofitant la setmana de Sant Jordi, Navarro els va recomanar la lectura de la Declaració de Granada, la bíblia de la reforma constitucional del PSOE. El debat amb Rafael Guirado va propiciar la primera autocrítica del líder socialista: «Els números no surten avui, però és l'única proposta que hi ha damunt la taula».

Els altres crítics

Els lectors recordaven en algun moment l'executiva del PSC, almenys abans que els dirigents més indòmits fossin represaliats. Igual que els díscols, els ciutadans li van recriminar la «submissió» del PSC al PSOE, un retret que va empènyer el primer secretari dels socialistes a canviar d'estratègia i passar al contraatac: «Compareu els documents de Santillana del Mar i de Granada i veureu que hem canviat el PSOE de dalt a baix».

La seva mà dura amb els crítics també va concitar reprovacions i l'únic instant en què el polític va abandonar la correcció i es va mostrar ferit en el seu orgull. «De bon rotllo», però desafiador, li va exigir sense èxit a Llorenç Guasch que retirés una al·lusió a Joan Reventós, el desaparegut fundador del PSC, sobre qui va assegurar que la cúpula actual, probablement, ja l'hauria expedientat o expulsat del partit. «S'hagués sentit molt còmode veient com hem votat diferent del PSOE dues vegades al Congrés. Això no havia passat mai en 30 anys», va replicar irritat.

Però l'ambient es va relaxar de cop quan un dels més joves de la sala, Jordi Arís, va conduir el debat cap als flagell de la crisi i les retallades amb una pregunta lapidària: «¿Vostè és amic dels mercats?». Navarro va tornar a la correcció política

Notícies relacionades

«L'Espanya de Rajoy no és atractiva»

L'alcalde federalista va fondre el gel

-«les solucions no són tan fàcils»- i llavors va posar en marxa una altra estratègia també habitual en ell: utilitzar el seu passat com a alcalde per mostrar empatia.

Aquí l'esforç va ser intentar convèncer els interlocutors que no tots els polítics són iguals. Que no tots es tanquen al despatx. Tanta autocomplaença va posar en la radiografia de la seva gestió com a alcalde que Sergi Freixa, a qui li va tocar tancar l'interrogatori, va animar els presents a mudar-se a Terrassa, on «tot va bé».