Les platges catalanes sumen 8 ofegats sense una regulació comuna de seguretat

La campanya de bany a les platges catalanes va començar el 15 de juny i des d’aleshores han mort vuit persones ofegades al mar, tres més que l’any passat en les mateixes dates. A Catalunya no hi ha un sistema integral de salvament i socorrisme, coordinat i gestionat per un mateix organisme, sinó que cada municipi amb costa és responsable de contractar aquest servei. Ho fa en funció de les seves necessitats i pressupostos. Així, el litoral català es troba amb situacions com platges grans no vigilades que estan al costat d’altres que sí que ho estan però que pertanyen a una altra localitat.

L’estiu del 2023, amb la xifra sobre la taula de 19 persones ofegades, EL PERIÓDICO alertava de les carències del model de seguretat a les platges catalanes. Ja llavors, socorristes, empreses i Protecció Civil exigien abordar amb urgència el problema i reclamaven al Govern una regulació de mínims que no deixés el servei en mans del criteri d’empreses i ajuntaments. Dos anys després, res, o poc, ha canviat.

Actualment, el Govern treballa en diverses propostes normatives per unificar criteris que garanteixin la vigilància a les platges. El 2020 el Parlament va aprovar una llei que regulava les activitats de costa, entre les quals hi ha les instruccions "en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes i la supervisió del seu compliment".

Més enllà del registre oficial

D’aquesta manera, es reglamentarien els serveis de socorristes, més enllà de l’obligatorietat d’estar apuntats al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya. Els professionals de salvament que vulguin exercir han d’aportar la titulació i l’acreditació d’haver rebut un mínim de 390 hores formatives.

En declaracions a aquest diari, Montse Font, responsable del Servei de Gestió d’Emergències de la Direcció General de Protecció Civil, assegura que la Generalitat treballa per concretar aquesta normativa, que hauria d’establir els punts d’ubicació de salvament en cada platja, unificar horaris i durada del servei de socorristes, però destaca la "complexitat" que té la qüestió al tractar-se de competències municipals: "Hi ha 66 localitats catalanes que tenen a la costa part del seu territori i cada una té les seves característiques".

Les competències per ordenar els elements que s’ubiquen a la costa, com és el cas dels xiringuitos o les torres de vigilància, entre d’altres, són del Departament de Territori. No obstant, la Generalitat va fer arribar als ajuntaments un document de bones pràctiques per contractar els serveis que hi ha a les platges, entre els quals el dels socorristes, juntament amb la regulació d’altres activitats nàutiques o lúdiques.

Protecció Civil compta amb un grup de treball, que està format per serveis d’emergència com ara Bombers, Mossos, Sistema d’Emergències Mèdiques, entitats municipalistes i empreses de socorrisme, que supervisa periòdicament si els criteris aplicats en vigilància i salvament són adequats. Malgrat això, fonts de la Conselleria d’Interior recorden que les competències del servei de socorrisme són municipals.

Disparitat de criteris

Hi ha municipis, com alguns del Maresme, que tenen vigilància al juny i al juliol, ja que reben més usuaris de zones pròximes i que a l’agost trien altres destinacions de vacances. Després hi ha grans localitats turístiques que compten amb socorristes tot l’estiu. Els ajuntaments també prioritzen les platges més freqüentades i de fàcil accés a cales on arriba poca gent.

La Federació Catalana de Socorrisme fa un retrat de la situació: "Actualment, els diferents serveis de salvament i socorrisme que hi ha a Catalunya evidencien una heterogeneïtat en el servei que el fa més deficient. Per exemple, no hi ha un mateix uniforme que permeti identificar ràpidament els i les socorristes en actiu, no hi ha un protocol d’actuació acordat per una emergència aquàtica, no es disposa de codis de ràdio que facilitin la comunicació i tampoc es disposa de la capacitat d’incisió en les campanyes de prevenció existents". Per això, urgeixen les administracions a reparar aquestes "deficiències" per tenir "un servei integral de salvament i socorrisme".

Campanyes de prevenció

A l’espera que es desenvolupi aquesta norma, el Departament d’Interior cada any emet unes campanyes específiques amb l’objectiu d’alertar de la seguretat en el bany, amb consells sobre autoprotecció. Montse Font explica que des de Protecció Civil s’insta a evitar situacions de risc al banyar-se en platges, aigües interiors o piscines. La principal és no anar-hi mai sol i anar sempre a zones vigilades durant les hores de socorristes: "En rescats és important el temps que triguen en avisar-nos".

Les altes temperatures d’aquest inici d’estiu han provocat més afluència de persones a les platges catalanes, cosa que podria explicar que des del 15 de juny, en tan sols 20 dies, hagin mort vuit persones ofegades, quan en el mateix període del 2024 aquesta xifra va ser d’únicament cinc.

Notícies relacionades

La investigació de l’incendi de Paüls apunta a l’acció humana com a causa: negligència o provocat

El Govern denunciarà davant la fiscalia la contractació de persones amb nanisme en l’aniversari de Lamine Yamal

Tres dels vuit casos eren homes més grans de 70 anys. Un va morir a la platja de l’Astillero de Malgrat de Mar, un altre al Racó de Castell-Platja d’Aro i el tercer a la platja Ibersol de Vilanova i la Geltrú. L’última víctima va ser un jove de 18 anys que va morir a la platja de Sant Adrià de Besòs.

Catalunya compta amb 450 quilòmetres de litoral, dels quals 166 corresponen a 233 platges vigilades; 112 quilòmetres són 191 platges que no estan vigilades i 172 quilòmetres són de bany no accessible, com ara penya-segats.