De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Aquesta història d’èxit i poder econòmic ha convertit la vall, batejada en honor al silici amb què es fabriquen els microxips, en un model que tothom vol replicar. També a Europa, on l’ecosistema tecnològic no ha parat de créixer, conscient de la importància de fer-se un lloc en un mercat crucial per a la competició global. Cada vegada més ciutats i regions del Vell Continent es venen com la Silicon Valley europea o com el nou Palo Alto.

Sigui o no encertada l’analogia, aquests són els centres urbans que, segons els rànquings de la firma Startup Genome, la plataforma StartupBlink i el fons de capital risc Sequoia Capital, disposen d’un ecosistema tecnològic més potent.

Si hi ha una ciutat europea que podria mirar de competir amb Silicon Valley aquesta és Londres, el centre tecnològic més gran d’Europa. El seu robust ecosistema empresarial, amb una innovació i una presentació de noves patents especialment elevada, està valorat en uns 617.500 milions d’euros.

La capital britànica compta actualment amb el nombre més gran de start-ups tecnològiques del continent, amb unes 19.000, una densitat superior a la de la vall californiana. També allotja fins a 67 unicorns –empreses emergents que arriben o superen una valoració de 1.000 milions– i dona feina a 1,64 milions de persones, de les quals gairebé 270.000 són enginyers.

Londres, llar de gegants com Vodafone o BAE Systems, ha creat tres de les 10 companyies tecnològiques europees més valuoses fundades des del 1990. L’empresa de gestió de diners electrònics Wise, fundada per emprenedors estonians, la fintech Revolut i el banc digital Monzo Bank.

El protagonisme del Regne Unit, però, també es deu a Cambridge, bressol de la dissenyadora de semiconductors Arm, una de les grans tecnològiques europees. La ciutat i la seva perifèria s’han consolidat com el clúster científic i tecnològic més intensiu del món i el principal centre d’empreses emergents del continent. En total, allotja 25.912 empreses amb un volum de negocis d’uns 61.321 milions i amb 220.279 empleats, segons Cambridge Ahead. Això fa que també sigui coneguda com Silicon Fen, analogia amb la vall californiana que fa referència a les maresmes i pantans de l’est d’Anglaterra (conegudes com Fens o Fenlands).

Així com Silicon Valley va créixer al voltant de la Universitat de Stanford, el clúster de Cambridge deu gran part del seu atractiu a la Universitat de Cambridge, llar de grans noms del coneixement científic com Charles Darwin, Alan Turing o Stephen Hawking. Aquest centre universitari és el quart millor del món segons la classificació de Shanghai i el sisè en estadística i enginyeria mecànica. La Universitat d’Oxford, també a poca distància de Londres, és la sisena millor del món, la tercera en matemàtiques i la tretzena en ciències computacionals.

El segon hub tecnològic europeu és París. La capital francesa acull més de 8.300 start-ups i 38 unicorns, un ecosistema empresarial valorat en més de 185.200 milions d’euros. El fort suport públic i privat a investigació, desenvolupament i innovació (R+D+I) ha permès que la coneguda com a ciutat de la llum multipliqui per 5,3 el valor combinat de les seves empreses emergents entre el 2017 i el 2024, i creix a un ritme superior al de Londres (4,2), segons la firma Dealroom.

París vol posicionar-se com a capital europea de la IA. Només en els últims sis mesos, ha acollit la Cimera d’Acció sobre la Intel·ligència Artificial, ha anunciat l’obertura d’un Centre Europeu d’Excel·lència en IA i ha sigut elegida pel gegant Nvidia i pels Emirats Àrabs Units com a seu del que serà el centre de dades més gran del continent. En aquest megaprojecte també participarà Mistral AI, l’emergent companyia francesa que vol plantar cara a OpenAI, Google o Meta. El finançament d’aquesta tecnologia ja representa el 27 % del capital total recaptat el 2024.

La capital francesa compta amb Station F, el campus més gran d’empreses emergents del món. Des de la seva obertura el 2017, aquesta incubadora i acceleradora ha donat suport a més de 8.000 empreses emergents. El seu primer unicorn va ser la nord-americana Hugging Face, també especialitzada en IA.

També juga a favor seu el campus de Paris-Saclay, un clúster empresarial que s’autodefineix com «el primer ecosistema d’innovació d’Europa». Aquest districte de negocis concentra 71.000 empreses –gegants tecnològics com Google o Apple, automobilístics com Renault o aeroespacials com Airbus–, 428.000 professionals, 360 laboratoris d’investigació i més de 47 centres d’innovació que allotgen prop de 400 start-ups.

París també té 19 universitats i 9 grandes ecoles (institucions educatives d’elit) que formen 65.000 estudiants. Entre aquestes, destaca la Universitat Paris-Saclay, la dotzena millor del món el 2024 i la segona en matemàtiques, segons la classificació de Shanghai. Tot això explica que la capital francesa sigui també seu de VivaTech, l’esdeveniment tecnològic més gran d’Europa.

Els Països Baixos són la tercera potència tecnològica europea i la vintena del món. Això es deu, en gran part, a Amsterdam, l’ecosistema del qual està valorat en més de 201.000 milions d’euros. La capital neerlandesa, bressol de grans companyies com Booking.com o la plataforma de pagaments Adyen, concentra actualment 15 unicorns i unes 2.800 companyies emergents que donen feina a 196.000 persones. També és la llar de fins a un terç dels centres de dades d’Europa.

La força startupera taronja també resideix a Eindhoven, regió amb un important ecosistema de més de 300 empreses tecnològiques emergents –conegut com Brainport Eindhoven– que s’ubiquen al High Tech Campus, una incubadora en la qual universitats i centres d’investigació es donen la mà amb el sector privat.

La ciutat és coneguda per ser el bressol de la multinacional tecnològica Philips, un gegant històric especialitzat en productes d’electrònica de consum i de salut com bombetes o màquines d’afaitar que ocupa aproximadament 67.200 persones a tot el món i la capitalització borsària dels 19.500 milions.

Ara bé, la joia de la corona neerlandesa és, sense cap dubte, ASML, fundada per Philips també a Eindhoven. Aquesta empresa, desconeguda per al gran públic, és la proveïdora mundial més gran dels sistemes que permeten fabricar els semiconductors i l’únic capaç de donar forma als microxips més avançats. Dit d’una altra forma, sense la seva complexa tecnologia de fotolitografia no hi hauria ni IA, ni smartphones, ni cotxes autònoms. La dependència mundial de les màquines d’ASML explica que el seu valor s’hagi catapultat un 103 % en els últims cinc anys i que la seva capitalització ja depassi els 266.000 milions d’euros. A més, la regió també compta amb NXPSemiconductors, una destacada empresa de xips també creada per Philips que reforça els paral·lelismes amb la vall californiana.

Alemanya té a Berlín la quarta ciutat europea amb un ecosistema tecnològic més gran, número 24 en la classificació global. El de la capital alemanya té més de 4.300 empreses emergents i 27 unicorns com Zalando, Delivery Hero –propietària de Glovo– o N26. En total, està valorat en gairebé 150.000 milions d’euros.

Estocolm (Suècia) ocupa la posició 31 en el rànquing global gràcies a un ecosistema empresarial amb més de 2.500 start-ups, set unicorns com Spotify o Klarna i valorat en més de 172.300 milions d’euros. La capital sueca concentra la tercera densitat de talent gràfic i de videojocs d’Europa, així com gairebé 47.000 enginyers, molts experts en el desenvolupament d’ aplicacions.

La número 33 de la classificació mundial és Zúric (Suïssa). Històricament conegut per la seva banca, el centre financer suís s’està fent un lloc en el panorama global de la innovació gràcies a les seves fintech i al fet que concentra la segona densitat de talent en IA del continent. El seu ecosistema compta amb 1.634 start-ups, només dos unicorns i el seu valor supera els 43.200 milions.

Amb Múnic, Alemanya compta amb dues ciutats al top 50. La capital bavaresa ocupa la posició número 34 a causa d’un ecosistema que reuneix vuit unicorns, gairebé 2.000 start-ups i el valor dels quals arriba als 76.500 milions. Amb uns 40.300 enginyers, la ciutat té la concentració més gran d’experts en robòtica, drons i vehicles autònoms d’Europa, cosa que l’ha situat com a emergent potència tecnomilitar. Compta, a més, amb dues de les 50 millors universitats del món: la Universitat de Múnic (43) i la Universitat Tècnica de Múnic (47), punteres en teledetecció, biotecnologia i tecnologia mèdica.

L’última ciutat europea que figura en el rànquing mundial és Madrid, la número 40. La capital espanyola disposa de 52.600 enginyers, la tercera concentració més gran d’Europa només per darrere de Londres i París. Actualment, reuneix més de 2.500 start-ups, quatre unicorns com Cabify i 79 acceleradores. El valor del seu ecosistema es xifra en 34.600 milions d’euros.

Tot i que no apareix en la classificació global, una altra localitat a tenir en compte és Tallinn (Estònia). Descrita com «una de les ciutats més avançades tecnològicament del món», l’ecosistema de la capital estoniana té 1.136 start-ups i 10 unicorns i està valorat en 14.000 milions. La república bàltica és, de fet, el país amb més start-ups per càpita del món, al voltant d’una per cada 1.000 habitants.

Notícies relacionades

Un atropellament intencionat causa 30 ferits davant un club a Los Angeles

Istanbul impulsa el seu megacanal artificial

També és impossible parlar de la Silicon Valley europea sense esmentar Dublín. La capital irlandesa no només és la seu europea de gegants com Amazon, Microsoft, Google o Meta, on es van establir principalment per la seva baixa fiscalitat, sinó que també compta amb gairebé 2.100 start-ups, la majoria fundades durant l’última dècada, un ecosistema el valor del qual ascendeix fins als 106.700 milions.

Finalment, tot i que no menys important, hi ha Barcelona. Amb més de 2.300 start-ups, 210 parcs tecnològics, 32 acceleradores i cinc unicorns, la capital catalana compta amb un dinàmic ecosistema valorat en 34.500 milions d’euros que supera Madrid en finançament inicial i en valor de sortida de les seves start-ups. Té el Barcelona Supercomputing Center i el Mobile World Congress com a reclam. En total, ocupa 34.600 enginyers i té la densitat més gran d’enginyers mòbils d’Europa. Tot i que no figura en el rànquing d’Startup Genome, la ciutat comtal avança Madrid en què elabora la plataforma StartupBlink.