Obesitat a Espanya: una pandèmia que causa una de cada cinc morts evitables

L'obesitat no només incrementa el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, sinó que també duplica el risc de patir diabetis tipus 2

Els experts assenyalen que lÍndex de Massa Corporal (IMC) ja no ha de ser el principal indicador per marcar obesitat.

Els experts assenyalen que lÍndex de Massa Corporal (IMC) ja no ha de ser el principal indicador per marcar obesitat. / FREEPIK

3
Es llegeix en minuts
Rafa Sardiña

Més del 55% de la població adulta espanyola presenta excés de pes, i gairebé un 19% pateix obesitat. Els especialistes adverteixen sobre la necessitat urgent de deixar de percebre l'obesitat com un problema estètic i començar a tractar-la com el que realment és: una malaltia crònica amb greus conseqüències per a la salut.

“El concepte d'obesitat està distorsionat. No estem parlant d'estàndards de bellesa ni de cossos perfectes. Estem parlant d'una malaltia crònica, amb alt impacte social. I sí, és una pandèmia del segle XXI”, afirma el doctor Carlos Durán, cap de Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari La Luz de Madrid, on coordina una unitat multidisciplinària dedicada al tractament integral d'aquesta patologia. “L'obesitat ja és una pandèmia: una de cada cinc morts evitables a Espanya està relacionada amb l'excés de pes”, adverteix.

Segons dades recents, el 82% dels pacients amb obesitat (IMC superior a 30) no són conscients que la pateixen, cosa que dificulta encara més el seu abordatge. “Fins a un 12% d'obesos creu tenir un pes normal, així com el 63% en persones amb sobrepès. Aquesta manca de consciència és molt preocupant”, recalca el doctor Durán.

Una malaltia amb múltiples conseqüències

L'obesitat no només incrementa el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, sinó que també duplica el risc de patir diabetis tipus 2, eleva els nivells de colesterol i triglicèrids, i s'associa a apnea del son, malalties articulars i certs tipus de càncer, com els de còlon, mama, tiroide o esòfag. A més, redueix la qualitat i l'esperança de vida.

“Un dels errors més comuns avui dia és intentar contrarestar els cànons de bellesa tòxics amb una acceptació de l'obesitat com una cosa saludable. No hem de promoure ideals impossibles, però tampoc podem normalitzar l'obesitat com un estat sense riscos. És una malaltia, no una opció d'estil de vida”, insisteix el Dr. Durán.

Per a l'especialista, la millor eina continua sent la prevenció. En aquest sentit, fa una crida a reforçar l'educació en salut des d'edats primerenques: “És fonamental fomentar una alimentació equilibrada, rica en fibra, fruites, llegums i cereals integrals, reduint els ultraprocessats i el sucre afegit. I per descomptat, promoure una vida activa, amb exercici diari i la pràctica esportiva a la infància”.

No obstant això, quan l'obesitat ja està instaurada i el tractament nutricional supervisat per un endocrí fracassa, cal considerar altres abordatges més intensius. Entre ells, la cirurgia bariàtrica.

“La cirurgia continua sent l'opció més efectiva a mitjà i llarg termini”, explica el doctor Durán. “En pacients intervinguts, veiem com fins a un 90% abandona la CPAP, el 80% deixa de necessitar medicació hipolipemiant, i més del 70% dels diabètics tipus 2 deixen de necessitar tractament farmacològic o insulina”.

L'especialista també es refereix a l'auge dels nous fàrmacs desenvolupats inicialment per a la diabetis tipus 2 i avui dia emprats per ajudar en la pèrdua de pes.

“Aquests fàrmacs no s'han de considerar una alternativa a la cirurgia, poden ser útils com a complement per mantenir una dieta i facilitar la pèrdua de pes, sobretot en casos de sobrepès o reganància després de cirurgia, dins d’un enfocament integral i personalitzat per al tractament de l'obesitat”.

Els pacients sotmesos a cirurgia bariàtrica poden perdre entre el 50 i el 70 % de l'excés de pes

A més, segons el doctor, fins a un 60% dels pacients presenta efectes adversos, com nàusees, vòmits, alteracions intestinals, i fins i tot en casos rars pancreatitis o problemes endocrins. El seu efecte desapareix en deixar de prendre'ls, per la qual cosa requereixen un ús continuat.

També subratlla que “està demostrat que la cirurgia és més efectiva a curt i mitjà termini”, assenyalant que els pacients sotmesos a cirurgia bariàtrica poden perdre entre el 50 i el 70 % de l'excés de pes, en comparació amb una pèrdua del 5 al 15 % amb l'ús d'anàlegs del GLP-1.

Tractament multidisciplinari

Notícies relacionades

El doctor defensa una atenció integral i personalitzada dels pacients amb obesitat, basada en equips multidisciplinaris: endocrins, cirurgians, internistes, psiquiatres, anestesistes i especialistes en endoscòpia.

“No existeix una tècnica quirúrgica ideal universal. La clau està en individualitzar el tractament i fer-ho en centres amb experiència contrastada. Cal fugir de les promeses miraculoses i de baix risc que no tenen base científica”, matisa. “És una malaltia que ha de deixar d'estar a l'ombra del tabú i ser tractada amb el rigor mèdic que mereix”.

Temes:

Madrid