Què significa desbloquejar el mòbil cada poc temps, segons la psicologia

Obrim els ulls i, gairebé sense pensar-ho, allarguem la mà a la recerca del telèfon mòbil. Aquest gest tan quotidià ja és un costum instaurat en les nostres tasques diàries.

La psicòloga Laura Fuster, en una entrevista amb la plataforma especialitzada en salut ‘CuidatePlus’, adverteix sobre les implicacions de començar la jornada mirant la pantalla. «Significa que ja l’hem inclòs dins de les nostres rutines», assegura. 

L’hàbit, aparentment innocent, pot amagar aspectes més profunds relacionats amb la nostra manera d’estar en el món.

Necessitat de saber què està passant

«Nosaltres pensem que necessitem aquesta informació i la busquem activament, però a poc a poc es va convertint en un hàbit, molt més automàtic i inconscient», detalla la psicòloga. La immediatesa, l’ansietat per no perdre’s res i la pressió social acaben construint una xarxa difícil de trencar.

A més, la dopamina –neurotransmissor àmpliament distribuït al cervell que intervé simultàniament en el control del moviment i en el sistema de recompensa– provoca una addicció, ja que emet un sentiment agradable.

Per tant, és el clar exemple del que ens produeix el mòbil quan el tenim a la mà, però alhora, si no el podem utilitzar, ens crea una mena de síndrome d’ abstinència, és a dir, ens provoca una sèrie de símptomes, que poden ser físics i psicològics, quan deixem d’utilitzar-lo.

Característiques

Segons Laura Fuster, aquest comportament pot ser reflex de diferents factors emocionals:

• Impulsivitat: hi ha els que no toleren la incertesa de no estar informats i senten la necessitat de calmar aquest buit immediatament.

• Dependència: és un indici que necessites l’aprovació d’altres. «Que agrada agradar i ser acceptat pels altres. Per això, revises molt les xarxes socials, per tenir informació del que fan els altres o el que està de moda i així adaptar-te als gustos socialment establerts».

• Nivell alt d’estrès: pensem que fer ús de les xarxes socials pot fer que ens oblidem de la vida real. No obstant, la psicòloga té una altra visió: «Aquesta intenció es capgira. En lloc de relaxar-nos ens estressen, ja que podem obtenir informació inesperada que augmenta la nostra ansietat o ens pot portar la por de perdre’ns alguna cosa (Fomo –Fear of missing out– que significa por de perdre’s alguna cosa) i entrar en una espiral d’estar constantment informats, fet que augmenta el nostre nerviosisme».

• Falta de límits: hem de saber quines són les aportacions positives i quines no. «A una persona que no ha tingut límits li costarà detectar quan els necessita i [li costarà] autoimposar-los. Per això, és necessari tenir en compte que primer serà complicat que identifiqui que no és bo mirar el mòbil a primera hora del matí i, després, una vegada ho detecti, li costarà prescindir d’aquesta acció». 

Així mateix, altres aspectes que poden definir aquesta persona serien baixa autoestima, desig de validació, dificultat per prioritzar o procrastinació (l’acte de posposar o retardar tasques importants, sovint substituint-les per activitats menys rellevants).

Consells

Notícies relacionades

¿Hi ha una etapa grisa en la vida? La ciència diu que sí, i passa en aquesta edat

Paco Pérez, psicòleg infantojuvenil: «Veig nens de set anys que demanen als seus pares anar al psicòleg»

Els experts indiquen diverses maneres de tenir autonomia dels aparells tecnològics:

• Un horari establert per mirar les xarxes socials.

• Deshabilitar les notificacions.

• No utilitzar el mòbil mentre estem acompanyats (només urgències).

Les diferents estratègies faran que la nostra relació amb els telèfons sigui molt més sana, ja que no hem d’estar pensant si ens han escrit o no i, sobretot, disfrutar molt més de les quedades amb altres persones sense estar pendents del dispositiu electrònic.