L'alcalde federalista va fondre el gel

El diàleg va començar fred. ¿Per què diu no a la consulta? ¿És socialista de les persones o de la banca? Lentament i suaument, Navarro va anar inflexionant el clima. Va trufar respostes a qüestions polítiques amb les seves vivències de 10 anys com a alcalde de Terrassa. I va fer servir arguments poc convencionals. Un, «els pobres no són delinqüents, són només pobres, i els polítics que no són sensibles és que no coneixen el fenomen». Un altre, «hi ha diverses Espanyes i diverses Catalunyes. A Churchill li van preguntar què pensava dels francesos i tres vegades va dir que no en pensava res. Al final va adduir que eren molts i no tots iguals». Quan es va acomiadar, va treure d'una bossa de plàstic (era la vigília de Sant Jordi) una dotzena d'exemplars del seu llibre de converses i els va repartir. El gel s'havia fos. Potser no els havia convençut però alguna cosa s'havia mogut.

És la clau del personatge. No li agraden els discursos doctrinals ni és un bon mitinguer, però en grups -mirant a les cares, com diu que fa un bon alcalde amb els veïns- transmet conviccions i fa raonar.

Tres assumptes. El dret a decidir, el descrèdit de la política i el triangle banca-atur-retallades. Va concloure que el PSC segueix estant a favor del dret a decidir però que la consulta només pot ser pactada i legal. Així s'ha fet a Escòcia. L'acord no és fàcil però és imprescindible (subratllat) perquè de veritat (subratllat) hi hagi consulta. És increïble que la comissió bilateral Estat-Generalitat faci tres anys que no es reuneix. «S'ha de negociar. A vegades amb duresa. Però és inadmissible no parlar i en això Rajoy i Mas són les dues cares de la mateixa moneda». Negociar exigeix saber que el final és «ni teva ni meva», que s'ha de cedir alguna cosa.

Més escepticisme hi va haver amb la reforma federal de la Constitució. ¿El PSOE hi està a favor? ¿De veritat? ¿Per què insistir-hi si el PP, amb majoria absoluta, s'hi nega? ¿El federalisme és una maniobra astuta per matar la independència? Respostes. Amb el document de Granada -l'eleva a tòtem- el PSOE ha fet un gran pas perquè va molt més enllà de l'oferta de Santillana de Zapatero. La pressió del PSC i la negociació amb Rubalcaba han estat la clau. S'ha d'insistir en la reforma, les majories passen i hi ha polítics del PP més oberts que Rajoy. El federalisme no és més astut sinó més intel·ligent. La independència ens allunyaria d'Europa. En el millor dels casos ens deixaria a mercè dels grans. El PSC mai ha estat independentista i no renuncia a influir a Espanya. Exhibeix que per coherència -no per gust, i per aquest motiu no havia passat en 35 anys- el PSC va votar dues vegades diferent del PSOE al Congrés dels Diputats.

Els polítics no ho han fet tot bé. La corrupció hi és, però no és majoritària. És necessari que es reaccioni. Agreujar penes, impedir la prescripció del delicte, prohibir els indults... Però un imputat no és un culpable. Qualsevol pot ser citat com a imputat si algú munta una querella amb mala fe.

Notícies relacionades

«L'Espanya de Rajoy no és atractiva»

I Navarro va insistir

Cal acostar-se a la gent, treure poder als aparells. «Ara, al PSC jo no nomeno els caps de llista, els elegeixen els ciutadans en primàries. No és fàcil i causa problemes, però és un esforç que altres partits catalans no fan». S'ha d'anar més lluny. Li agradaria pactar amb Mas una llei electoral amb diputats de circumscripció, que depenguin dels seus electors i no de les cúpules.

La banca (preferents) ha abusat, però és necessària per al crèdit i l'economia. S'ha de sanejar evitant l'especulació i l'estafa. I va recórrer al film de Costa-Gavras El capital, quan el protagonista banquer increpa un familiar d'esquerres: «Vosaltres parlàveu d'Internacional, només eren paraules. Nosaltres hem fet l'autèntica Internacional i per això manem». ¿Com es pot canviar aquesta realitat? Amb estats forts que evitin que els comptes europeus als paradisos fiscals sumin 10 bilions d'euros, tant com el PIB de la UE. No serveixen els governs nacionals sinó un fort govern supranacional. I una fita és que l'Eurocambra elegirà per primera vegada el president de la Comissió. Una raó per votar el socialista alemany Schulz, al qual aquí representa la llista d'Elena Valenciano. «Una altra vegada es demostra que, com diu el títol del meu llibre, la solució és federal».