Conflicte entre administracions

Entre Puskás i Kubala

Mas desplega les armes diplomàtiques més subtils, inclòs el futbol, per intentar guanyar simpaties a Brussel·les per a la causa catalana

Artur Mas saluda el vicepresident econòmic de la CE, Olli Rehn.

Artur Mas saluda el vicepresident econòmic de la CE, Olli Rehn. / RUBEN MORENO

2
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL
BRUSSEL·LES

Proveït amb una capseta vermella de pastilles Juanola per calmar la tos i dissimular el constipat, el president Artur Mas va intentar vendre el procés sobiranista al territori hostil de la UE, i ho va fer, necessàriament, sense aixecar la veu.

Es tractava de seduir, així que Mas va fer servir per aconseguir-ho estratègies ben diverses. Al responsable de política social de la Comissió Europea, l'hongarès Lázsló Andor, va optar per complimentar-lo amb una samarreta del FC Barcelona firmada per Leo Messi. El problema és que Andor, segons va confessar, té el cor dividit entre Ferenc Puskás i Ladislao Kubala. Entre el Reial Madrid i el Barça, vaja. I com s'explica a la pel·lícula 'El secreto de sus ojos', un pot canviar «de cara, de casa, de família, de nòvia, de religió o de Déu, però hi ha una cosa que no pot canviar: de passió pel seu equip de futbol».

El futbol pot servir, sens dubte, per trencar el gel, però són els discretíssims contactes de la diplomàcia catalana a Brussel·les els que han d'obrir el camí al procés català a la capital europea. Això sí, sense fer gens de soroll. La cautela va exigir, per exemple, que Mas assenyalés que en les seves reunions amb representants de la CE havia optat per no mencionar «el tema». Als despatxos de la UE tothom intenta guardar les aparences. També la funcionària que, en la recepció del president, comentava amb una brillantor irònica en la mirada que la representació d'Espanya davant la Unió (la REPER) «en absolut mou fitxa en contra, no, no».

Més discreció: en la citada recepció hi havia l'actual delegat de la Generalitat, Pere Puig, que de seguida va aclarir als periodistes que no faria declaracions perquè ell treballa molt, però de forma callada. Callada i més que atenta amb Mas: «Sempre que ve a Brussel·les fa un sol espectacular», va fer broma en el seu discurs. El seu antecessor, el diplomàtic Joan Prat, es va mantenir així, diplomàtic, en una sala de la delegació just al costat d'una exposició sobre Gaudí titulada 'Una arquitectura d'anticipació'.

Notícies relacionades

L'anticipació, precisament, sembla que és una de les claus dels moviments polítics a Brussel·les. Mas va presumir d'haver-se reunit en tres anys amb 20 comissaris europeus, més que qualsevol altre president no estatal.

Els fruits estan per veure. Les preguntes a la roda de premsa es van centrar en els interrogants sobre si una Catalunya independent estaria a la UE. Li van recordar que fa un any va assumir que es «replantejaria» l'estratègia si es confirmés una expulsió. Ahir no tocava dubtar sinó esgrimir la gran mobilització del sobiranisme. 'Explicit vila nova' és el títol del llibre de Màxim Serranos que Mas portava a la mà. Tracta d'un personatge indecís. Tot al contrari del que el president va intentar vendre: decisió. I molta discreció.