El Parlament demana que compareguin Guindos i les cúpules de Bankia i Catalunya Banc

El Parlament ha demanat aquest dilluns la compareixença del ministre d'Economia, Luis de Guindos, i de les cúpules actuals i anteriors de Bankia i de Catalunya Banc davant la comissió d'investigació que ha d'examinar l'actuació de les entitats financeres a Catalunya.

La comissió ha sol·licitat la compareixença de l'expresident de Bankia Rodrigo Rato; de l'actual president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri; de l'expresident de Catalunya Banc Adolf Todó; dels exministres d'Economia Pedro Solbes i Elena Salgado, i de l'anterior cúpula de Caixa Penedès imputada per adjudicar-se pensions milionàries.

La llarguíssima llista de compareixents, que supera el centenar de persones, inclou també el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde; la presidenta de la CNMV, Elvira Rodríguez; el president del FROB, Fernando Restoy, el secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, i l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

Els grups han coincidit en la seva voluntat que la comissió tan útil com sigui possible per als ciutadans perjudicats per la col·locació de preferents o altres productes de risc, i també per conèixer les causes de l'ensorrament del sistema català de caixes. No ha prosperat, en canvi, la petició que compareguessin el president de CaixaBank, Isidre Fainé, i el director general de l'entitat, Juan María Nin, ni tampoc els presidents del Santander, Emilio Botín, i el BBVA, Francisco González.

Així ho havien demanat ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i la CUP, però hi han votat en contra CiU i el PPC, i el PSC s'ha abstingut, una majoria que s'ha repetit en diversos moments.

Menys compareixents

CiU era partidària d'un nombre més reduït de compareixents, per fer la comissió més àgil, mentre que ERC i altres grups com ICV-EUiA, les CUP o Ciutadans han recolzat bona part de les sol·licituds presentades, que sumaven 231 persones, 155 d'elles en qualitat de compareixents i la resta com a experts. El PPC ha votat en contra de la sol·licitud de representants d'organismes estatals o de Bankia, perquè la comissió del Parlament no se solapés amb la del Congrés, mentre que el PSC ha recolzat un gran nombre de sol·licituds, també les de representants estatals, encara que bàsicament referides a la banca nacionalitzada o amb problemes. La llarguíssima llista de compareixents --la votació en si ha superat les tres hores de durada-- farà que la comissió s'allargui més enllà de l'estiu, encara que els partits assumeixen que serà difícil que vinguin a comparèixer directius de banca que treballen fora de Catalunya o bé càrrecs de caràcter estatal.

CiU ha donat pràcticament per segur que aquest tipus de càrrecs no vindran a comparèixer al Parlament, però s'ha avingut a recolzar la compareixença d'una part important d'ells; en qualsevol cas, ha avisat que, si no hi ha representació estatal, sol·licitarà la compareixença de la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna.

Sí que es dóna per segura, en canvi, la compareixença del conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, i del seu antecessor en el càrrec, Antoni Castells. A més de citar representants d'entitats com Adicae o Ausbanc, els parlamentaris també volen escoltar el testimoni de nombrosos experts i d'exgestors de les antigues caixes catalanes.

Entitats nacionalitzades

Així, el Parlament ha demanat que compareguin antics càrrecs de Caixa Catalunya com l'exministre Narcís Serra, Josep Maria Loza, Fernando Casado o Antoni Serra Ramoneda, i d'exdirectors generals o presidents de Caixa Manresa, Caixa Tarragona, de les caixes que van donar lloc a Unnim o bé de Caixa Laietana, ara integrada a Bankia.

Notícies relacionades

Espanya pacta amb l’OTAN destinar el 2,1% del PIB a despesa militar

Feijóo qualifica de "cortina de fum" l’acord de Sánchez en defensa

El Parlament també ha aprovat per unanimitat la compareixença dels exdirectius de Caixa Penedès Ricard Pagès, Manuel Troyano i Joan Caellas, per als quals la fiscalia demana entre tres anys i tres anys i mig de presó per les pensions milionàries que es van adjudicar.

La comissió d'investigació de la banca hauria d'abordar assumptes com la situació actual de les entitats nacionalitzades catalanes o bé problemes com el de les preferents o les clàusules abusives en la concessió d'hipoteques.