Espanya pacta amb l’OTAN destinar el 2,1% del PIB a despesa militar

Segons va defensar, l’acord, incloent en la declaració final una fórmula més laxa de la prevista, no faria efecte en el paper d’Espanya en l’Aliança, "la participació de la qual, pes i legitimitat segueixen intactes, amb tots els deures i drets que comporta". D’aquesta manera, en la declaració final de la cimera que se celebrarà aquesta setmana, s’ha modificat el text per evitar compromisos col·lectius absoluts. En comptes de "tots els aliats", figura "els aliats". Un canvi "clau" que reflecteix la postura liderada pel Govern espanyol: "No tots els aliats estan obligats al 5%".

Evitar el xoc

El president del Govern va assegurar que això permet a Espanya complir els compromisos amb l’Aliança sense tenir la necessitat d’incrementar la seva inversió en aquest àmbit. "En el nostre cas, el 5% del PIB seria desproporcionat i innecessari", va dir, i va recalcar tot seguit: "El 2,1%. Ni més ni menys". El compromís dels països de l’OTAN respecte a aquesta despesa serà un dels assumptes clau de la cimera de l’Aliança que se celebrarà demà i dimecres a la Haia. Sánchez va aconseguir amb aquest acord evitar un xoc amb l’OTAN i els Estats Units, mentre fa un pas en la direcció de reforçar la majoria d’investidura enmig de l’escàndol pel cas Cerdán i enviar un missatge de la seva determinació per estirar la legislatura amb un canvi de rumb a l’agenda.

A més dels arguments relacionats amb l’operativitat o l’esforç previ realitzat, Sánchez posa sobre la taula, com a raó per plantar-se en l’augment de la despesa militar, el sosteniment de l’Estat del benestar.

Una línia vermella dels seus socis, inclòs Sumar, que forma part de la coalició de Govern. Així, va manifestar, que l’augment fins al 5% del PIB de la despesa en defensa seria "incompatible amb l’Estat del benestar i la nostra visió del món". Des d’IU, formació dins de l’espai de Sumar, ja van valorar dijous passat que la carta de Sánchez i la posició adoptada van en la direcció correcta". "Per donar estabilitat a la legislatura, a les mesures anticorrupció cal afegir-li mesures contra les polítiques bel·licistes i contra l’augment de la despesa militar", no van dubtar a defensar fonts de la direcció d’aquest partit.

"Ens obligaria o bé a haver d’apujar dràsticament els impostos a la classe mitjana treballadora o a retallar severament el nostre Estat del benestar. A renunciar, per tant, a molts dels avenços socials que ens ha costat tant conquistar o reconquistar durant aquests últims set anys", va advertir en la seva declaració institucional per qualificar com un "èxit" l’acord. "Una línia vermella", que ja va manifestar amb la seva plantada dijous passat a assumir aquest compromís i que, després d’una negociació diplomàtica al més alt nivell, s’ha saldat evitant conseqüències respecte a la unitat de l’Aliança, segons ha garantit Sánchez.

"Espanya es manté dins del consens de l’OTAN", va assegurar per afegir que en les negociacions s’ha aconseguit "modificar aquest consens perquè es pugui harmonitzar el desig legítim d’una majoria d’estats membres dins de l’Aliança a fixar un compromís de despesa del 5% del PIB amb el dret que tenim altres nacions a no haver de fer-ho sempre que entreguin les capacitats pactades, que és el que hem aconseguit". Per això, va al·ludir en diverses ocasions a la sobirania de cada país.

Intercanvi de cartes

Notícies relacionades

Els registres a la casa d’Ábalos i algunes empreses eleven a gairebé una trentena les adjudicacions sota sospita de la trama Cerdán-Koldo

Feijóo qualifica de "cortina de fum" l’acord de Sánchez en defensa

En l’acord s’ha desvinculat l’objectiu del 5% del PIB del compromís amb les capacitats militars. D’aquesta manera, es reconeix que són compromisos diferents: un de polític, un altre tècnic-operatiu. Per això fonts de la Moncloa insisteixen que "Espanya manté íntegre el seu compromís amb les capacitats. Així mateix, s’ha acordat un intercanvi de cartes oficials entre el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el president del Govern segons les quals el primer reconeix que "Espanya tindrà flexibilitat per arribar als seus objectius sobirans" i l’Executiu, per la seva banda, agraeix aquesta comprensió i confirma que acceptarà l’esborrany de declaració final esmentat.

La declaració final, segons traslladen amb satisfacció fonts de la Moncloa, "respecta la nostra sobirania i el nostre dret a decidir quina quantitat del PIB dediquem a Defensa".