El mediador Brian Currin creu que la dissolució d'ETA podria ser "perillosa"

L'advocat sud-africà i mediador en conflictesBrian Currinha afirmat que no té sentit demanar ladissolució d'ETA en aquests moments, i que podria fins i tot ser "perillós", ja que si "surten" els presos de la banda armada de les presons, no tindrien unaorganització que els ajudés en la seva "integració".

Currinva fer aquestes manifestacions a Sant Sebastià abans de l'estrena d'un documental centrat en el dret a decidir d'Euskadi.

Per aquest expert en conflictes, suposaria un "risc" que desaparegués totalment la banda, perquè deixaria els reclusos sense un referent després de quedar en llibertat, a diferència del que ha passat a Irlanda ambl'IRA.

L'advocat sud-africà, que ha tingut un paper rellevant en la declaració d'ETA d'abandonar definitivament la violència, manté que les dades del Ministeri de l'Interior certifiquen que la banda "no té armes" per atemptar i que no sap "què espera Madrid" per obrir un diàleg sobre "les conseqüències de la violència". Segons la seva opinió, li toca al Govern central "moure fitxa" i abordar converses sobre "les víctimes, els presos i l'entrega d'armes". En concret, ha recomanat que el primer pas sigui "l'acostament dels presos".

Difícil amnistia generalitzada

Notícies relacionades

Espanya pacta amb l’OTAN destinar el 2,1% del PIB a despesa militar

Feijóo qualifica de "cortina de fum" l’acord de Sánchez en defensa

No obstant, la situació actual fa difícil una amnistia generalitzada, i argumenta que el dret internacional determina que les víctimes de crims greus i violacions dels Drets Humans "tenen dret a la justícia".Currinrecomana que tots els partits bascos s'asseguin a parlar, perquè "no pot ser" que hi hagués més diàleg entre formacions "abans del cessament d'ETAque ara. No ho entenc".

El mediador va coincidir en la projecció del documental, dissabte a última hora, amb el diputat general, Martin Garitano; l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre, i els dirigents de l'esquerraabertzale Rufi Etxeberria, Jone Goirizelaia i Karmelo Landa, així amb representants de PNB, EA i Aralar.