CiU arrenca a Zapatero un paper substancial de Catalunya al Prat

La Generalitat va tancar ahir un acord perquè Catalunya tingui un paper substancial en el control de l'aeroport del Prat, al garantir-se que cinc dels nou membres de la junta rectora seran catalans. Aquest pacte va ser el més tangible a què va arribar la comissió bilateral Estat-Generalitat, que es va reunir a Madrid i que també va desbrossar mínimament el conflicte sobre les beques i va avançar en el traspàs de 150 edificis de la Seguretat Social, entre altres qüestions. «Sentim una satisfacció moderada», va dir Josep Antoni Duran Lleida, el president de la representació de la Generalitat i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, on s'ha convertit en un dels sostenidors bàsics de José Luis Rodríguez Zapatero aquesta legislatura. Fonts de l'Executiu central van reconèixer que la posada en marxa d'una part rellevant dels acords perfilats dependrà, en tot cas, de si finalment hi ha o no avançament de les generals a la tardor, assumpte del qual curiosament Duran no va voler parlar al sortir de la reunió. «Jo no especularia sobre el calendari dels comicis perquè tots podem equivocar-nos», va rematar el cap d'Unió.

El que sí que sembla tancat i protegit de calendaris és que Catalunya tindrà una participació determinant en la junta de vigilància, seguiment i control de la gestió del Prat.

VIGILAR SENSE GESTIONAR / Quatre dels membres d'aquesta junta els elegirà AENA. Dels altres cinc, dos seran nomenats per la Generalitat; un, per l'Ajuntament de Barcelona; un altre, pels consistoris del Prat, Sant Boi i Viladecans, i l'últim, per part de la societat.

Aquest acord, no obstant, no suposa que la Generalitat gestionarà la infraestructura, que anirà a mans privades. El vicepresident Manuel Chaves va puntualitzar a més que Catalunya no podrà incidir en el procés de licitació, però sí influir en futures decisions dels gestors. Fonts de l'Executiu van celebrar aquest primer pas per participar en el model de funcionament i control de la concessió, així com tenir una posició «vigilant» sobre el nou adjudicatari.

VOLS INTERNACIONALS A LLEIDA / El capítol aeronàutic també va incloure un acord perquè l'últim Consell de Ministres del juliol doni el seu vistiplau perquè la infrautilitzada fins ara terminal de Lleida pugui rebre tot tipus de vols internacionals.

Més polèmic és el resultat de la negociació sobre els aeroports de Girona, Reus i Sabadell: la Generalitat rebutja responsabilitzar-se'n per no assumir el dèficit que arrosseguen. «Si passessin a la Generalitat, comptaria com a dèficit públic», va advertir Duran. No obstant, un grup de treball de la comissió bilateral buscarà fórmules de gestió «individualitzada» en aquestes tres terminals, fet que suposa, de facto, facilitar un possible traspàs en el futur.

Notícies relacionades

Cerdán acusa el jutge d’empresonar-lo sense "material incriminatori"

Els jutges i fiscals en vaga parlen d’una aturada "històrica"

SENSE XIFRA PER A LES BEQUES / Sobre les beques, Duran va assegurar que ha arribat a un pacte «excel·lent» amb el Govern per al període 2011-2012, però no va poder-ne concretar la suma i va dir que l'acord es definirà «en uns quants dies». Chaves era més pessimista i va assegurar que persistien les «discrepàncies» econòmiques.

D'altra banda, es traspassaran a Catalunya els edificis de titularitat de la Seguretat Social destinats a assistència sanitària, uns 150. El pacte -que es culminarà en sis mesos- s'emmarca en l'acord de CiU i l'Executiu per aprovar la reforma de les pensions. També es va acordar el pagament de 759 milions en infraestructures corresponents al 2008, en virtut del que estableix l'Estatut.