REUNIÓ BILATERAL després de la sentència del constitucional

Chaves i Montilla fixaran el pla per cosir els parracs de l'Estatut

El president confia a reprendre el diàleg encara que no espera acords concrets

El Govern destina mig milió d'euros a difondre la cultura catalana a València

3
Es llegeix en minuts
NEUS TOMÀS / Barcelona

El president de la Generalitat, José Montilla, rebrà avui al seu despatx el vicepresident tercer del Govern central, Manuel Chaves, després que José Luis Rodríguez Zapatero li encarregués la difícil missió d'intentar reconstruir els ponts de diàleg que en bona part va dinamitar la sentència sobre l'Estatut. Montilla no aspira a arribar a acords concrets, però confia que podran dissenyar un primer full de ruta per recuperar la integritat del text.

Fonts del tripartit apunten que serà més un pla que un calendari precís, però que, en tot cas, s'hi intentarà evidenciar el compromís de les dues parts de posar-se a treballar per recuperar els articles suprimits o reinterpretats pel Tribunal Constitucional (TC).

CANVI D'ACTITUD / El president català espera, segons fonts del Govern, que Chaves demostri el canvi d'actitud que Zapatero va prometre a Montilla, primer a la Moncloa i després en la seva intervenció a Tribuna Barcelona, el fòrum d'opinió d'EL PERIÓDICO. La prova de la bona ­predisposició de les dues ­administracions és que Montilla i Chaves compareixeran junts després de la cita.

El president de la Generalitat, en l'última reunió del Govern abans de les vacances, ja va avisar els seus consellers que no esperessin gaire de la trobada d'aquest matí amb Chaves. És el que, en la roda de premsa posterior, el titular d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va definir com a «poques expectatives». «És una primera presa de contacte i un primer intercanvi d'impressions després de l'anunci del president Zapatero de voler buscar alguna línia de solució [per a l'Estatut]», va afirmar el republicà.

Huguet va resumir de manera col·loquial l'esperit de la reunió: «Es tracta de veure com està el pati» després de la sentència i les promeses de Zapatero. Montilla i Chaves també repassaran els traspassos pendents, entre els quals hi ha el de les beques, que és dels més complexos i que s'arrossega des que es va començar a desplegar la Carta catalana.

En la roda de premsa del Govern, Huguet va proclamar que el tripartit continua treballant a «velocitat de creuer». Res a veure amb el que fa un parell de setmanes va dir el seu cap de partit, el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, que va qualificar d'agònic el final de la legislatura i va reclamar que les eleccions siguin com més aviat millor.

A més o menys velocitat, tot depèn de qui opini, però en qualsevol cas entre els acords adoptats ahir pel Govern destaquen un parell de subvencions. Una és de 495.000 euros i està destinada a Acció Cultural del País Valencià per al «finançament de les activitats de foment de la llengua i la cultura catalana» durant el 2010 al País Valencià. L'ajuda, atorgada fora de concurs, forma part de la subvenció que el Govern entrega anualment a l'associació que presideix Eliseu Climent.

Notícies relacionades

MOSTRA DE «COSMOPOLITISME» / L'altra ajuda és també per promocionar la cultura catalana, però en aquest cas a França. Es tracta d'una subvenció d'1,2 milions d'euros per a un projecte europeu que comparteixen la població gironina de Salt i la francesa de Perpinyà. És una col·laboració que, segons Huguet, demostra el «cosmopolitisme transfronterer» de Catalunya.

El tripartit reparteix diners però també s'estreny el cinturó, i com a mostra de la política d'austeritat, ahir va aprovar un decret per eliminar set entitats públiques. De totes maneres, aquesta retallada només implica la supressió de dos alts càrrecs, el director de l'Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, Santiago Esteban, i la directora del programa de desenvolupament i organització de la Inspecció de Treball, Rosa Fuentes. L'Executiu català calcula que, a mitjans de setembre, ­podrà fer un balanç del pla d'austeritat que comporta l'eliminació de 63 empreses.