Urrusolo Sistiaga: "La lluita armada havia d'haver acabat fa temps"

L'històric excap d'ETA José Luis Urrusolo Sistiaga, que està sent jutjat a l'Audiència Nacional per un atemptat amb paquet bomba el 1991 en què van morir tres policies a l'intentar desactivar-lo, ha assegurat avui davant el tribunal que "la lluita armada havia d'haver acabat fa temps".

Urrusolo Sistiaga, àliesJoseba, s'enfronta avui a una petició per part del fiscal de 128 anys de presó per l'atemptat amb paquet bomba, que anava dirigit contra un alt càrrec del Ministeri de Justícia. A més de la pena de presó, el fiscal Carlos Bautista reclama que l'acusat indemnitzi amb 500.000 euros cada una de les viudes dels tres agents i amb la mateixa quantitat els fills de les víctimes.

"Tasca de planificació"

El fiscal considera provat que Urrusolo va portar a terme "una intensa tasca de planificació i execució" en l'enviament d'un paquet bomba a un alt càrrec del Ministeri de Justícia el 1991, que a l'explotar va matar els policies que intentaven desactivar-lo. Diversos testimonis han confirmat que "la caixa" va ser rebutjada al ministeri "perquè l'escàner no la llegia" i que la van tornar a l'empresa remitent, Gráficas Jotasu, que va resultar desconeguda, de manera que va acabar als magatzems de l'empresa de paqueteria que havia gestionat l'enviament.

L'1 de juliol, cap a les 16.30 hores, es va rebre una trucada en nom d'ETA a la delegació de la citada empresa a Aranda de Duero (Burgos) comunicant que el paquet contenia una bomba. Els Tedax es van traslladar llavors als magatzems on hi havia l'enviament per intentar desactivar l'artefacte de l'interior, però aquest va explotar abans que ho aconseguissin, cosa que va causar la mort dels agents Luis Claraco, Pedro Domínguez i José Luis Jiménez.

La defensa d'Urrusolo, que ha sol·licitat la seva absolució, ha assenyalat que la lletra que figurava al paquet no era d'ell i que, en qualsevol cas, l'exdirigent etarra hauria de ser acusat de complicitat i no de coautoria, cosa que suposaria una condemna de només quatre anys de presó. L'advocat d'Urrusolo també ha argumentat que la condemna hauria de ser rebaixada perquè l'acusat ha abandonat "voluntàriament i públicament" ETA i la lluita armada.

Notícies relacionades

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

El paper dels presos

L'exlíder terrorista, que va abandonar la banda armada el 1994, ha estat un dels membres més sanguinaris d'ETA, encara que ara està allunyat de l'organització, i mostra d'això és que el 16 de setembre del 2008 es va fer pública una carta en què, juntament amb la també etarra Carmen Guisasola, es va desvincular del Moviment de Presos Bascos i va criticar l'estratègia d'ETA i de Batasuna. En aquella missiva, subscrita per sis terroristes més que mantenen també una posició crítica amb la banda, es referien al paper dels reclusos en un eventual procés de pau, que, segons ells, no ha de ser el de mantenir un "front de lluita", com "alguns segueixen plantejant en l'esquerraabertzale", sinó el de "participar en la reflexió política per al procés de pau".