Garzón obre una causa general per rescabalar les víctimes de Franco

Acabar amb la impunitat. El jutge Baltasar Garzón va decidir ahir obrir un procés a la dictadura de Franco perquè els vençuts de la guerra civil obtinguin els mateixos drets que els vencedors. Per això, va ordenar l'exhumació de les fosses comunes on van ser enterrats més de 100.000 desapareguts i va obrir la via a les seves famílies perquè reclamin el rescabalament patrimonial i civil que els correspongui. La fiscalia recorrerà la decisió davant el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional.

El jutge admet que és la primera vegada que la justícia espanyola investiga aquests fets. Per això, afirma que "fins al dia de la data" la impunitat "ha estat la regla davant d'uns esdeveniments" que revesteixen la qualificació jurídica de delictes permanents de detenció il.legal (desaparició forçosa) en el context de crims contra la humanitat.

No obstant, rebutja que la seva decisió impliqui una "revisió en seu judicial" de la guerra civil. La seva intenció, assenyala, és "més moderada" i es limita a corregir el desemparament de les víctimes i a atorgar-los els drets "a la veritat, el procés degut, la reparació i les garanties de no repetició".

ELS MOTIUS

Pel jutge, "un examen imparcial i serè dels fets" el porta a afirmar que els vencedors de la guerra civil "van aplicar el seu dret als vençuts i van desplegar tota l'acció de l'Estat" per localitzar i reparar les víctimes dels republicans. No obstant, "no va passar el mateix respecte dels vençuts, que van ser perseguits, empresonats, desapareguts i torturats per aquells que havien trencat la legalitat vigent a l'alçar-se en armes contra l'Estat".

Per això, obre aquest procés perquè Franco i els seus seguidors van protagonitzar un aixecament militar que "va estar fora de tota legalitat" i van atemptar contra el Govern "de forma coordinada i conscient, determinats a acabar per les vies de fet amb la República" per donar pas a "un pla preconcebut que incloïa l'ús de la violència, com a instrument bàsic de la seva execució".

Aquest pla va consistir en la detenció i l'eliminació física de persones "que exercien responsabilitats en els alts organismes de la nació" per després detenir, torturar, fer des- aparèixer i eliminar "milers de persones" per motius polítics i ide- ològics. El sistema de desaparició forçada --afirma el jutge-- va ser utilitzat "sistemàticament amb l'objectiu d'impossibilitar o dificultar la identificació de les víctimes i així impedir qualsevol acció de la justícia fins al dia de la data". A més, aquesta actuació va provocar l'exili de milers de persones "dins i fora del territori nacional".

Garzón enquadra aquestes activitats des del juliol del 1936 fins al 1952 i acusa les successives juntes militars d'executar aquest pla. També sosté que el programa va comptar amb l'ajuda de les estructures paramilitars de la Falange. Per això, imputa aquests militars i els dirigents de Falange entre el 17 de juliol de 1936 i 31 de desembre de 1951. No obstant, ja adverteix que la seva intenció és un brindis al sol perquè tots els autors han mort.

Així doncs, reclama els certificats de defunció de Francisco Franco i de 34 comandaments militars més amb la finalitat de justificar un previsible arxivament del procés per extinció de la responsabilitat penal per mort. De totes maneres, ja adverteix que, en el cas que algun dels botxins segueixi viu, la investigació la portarà l'Audiència.

El jutge, que va obrir la via per acabar amb la impunitat de les dictadures de Xile i l'Argentina, recorre a la doctrina establerta en aquests casos i a la que va servir per instruir- los per apuntalar la seva decisió. Garzón defineix com a crim contra la humanitat el que es comet "en la forma més brutal" contra les persones. I sosté que "cap Govern o cap altre poder de l'Estat puguin desconèixer aquests valors (...) si no es vol donar cobertura a la barbàrie".

Amb aquestes tesis esquiva els límits legals: "No ha existit mai una investigació policial o judicial dels fets i tot això confirma la permanència del delicte". També apel.la al "suplici" dels familiars dels desapareguts perquè desconeixen si van ser executats, si se'ls va fer desaparèixer o si eren vius o morts. Per això, rebutja que es pugui aplicar la llei d'amnistia de l'any 1977, que va facilitar la transició, perquè "el dret no admet normes de perdó o d'oblit quan es tracta de crims contra la humanitat".

Notícies relacionades

Cerdán acusa el jutge d’empresonar-lo sense "material incriminatori"

Els jutges i fiscals en vaga parlen d’una aturada "històrica"

En la pràctica, seran els jutges territorials els que controlaran, per indicació de Garzón, l'exhumació dels desapareguts; els de l'àmbit civil resoldran les conseqüències patrimonials, i els militars revisaran els judicis dels consells de guerra. Fonts jurídiques descarten un gran enrenou, ja que el més probable és que Garzón arxivi el cas per falta d'autor.

La fiscalia va anunciar que en els pròxims dies recorrerà la decisió del jutge. El fiscal en cap, Javier Zaragoza, redacta l'escrit que presentarà directament davant el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional. En el cas que no li donin la raó, recorrerà al Tribunal Suprem. El ministeri públic manté que no es pot investigar penalment el franquisme, i defensa la llei de la memòria històrica aprovada pel Parlament com la millor via per poder compensar les víctimes.