Band of Friends, lleialtat a Rory Gallagher a Cerdanyola

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Ell va ser el baixista de Gallagher als anys 70 i 80 i la seva missió consisteix a propagar la seva paraula amb maneres planes i sense pretensions, reprenent el seu repertori (sobretot dels setanta) amb més sentit de la celebració que de tribut i reconstruint aquest so aspre que mai va ser aclaparador, que era rude però sensible. El blues es va filtrar en la sessió des de la peça de benvinguda, ‘Messing with the kid’, que al seu dia va divulgar Junior Wells (i que Gallagher va fer seva als clàssics àlbums ‘Live in Europe’ i ‘Irish tour ‘74’), si bé el grup el va fondre després de manera natural amb el trot del boogie (‘Continental op’) o amb un rock d’arestes ‘hard’: el gran esforç de ‘Moonchild’, amb el doble front de guitarres a càrrec del solista Stephan Graf i el rítmic Paul Rose.

Distorsió i delicadesa

Al jove Graf li va correspondre la part més compromesa, però va demostrar un fi coneixement del toc associat a Gallagher, sense exercir de ‘guitar hero’, combinant la distorsió amb el registre més subtil, com en el blues ‘Off the handle’. Va ser ell qui va assumir (amb poder) les funcions de cantant, si bé McAvoy es va posar davant el micro per defensar la profunda ‘A sense of freedom’, peça de la pel·lícula del mateix títol, de 1981, que Gallagher va compondre amb Frankie Miller. ‘Bad penny’ va fer aixecar el públic de les cadires i allà va seguir, aclamant el quartet en uns fogosos ‘Shadow play’ i ‘Bullfrog blues’, en una imatge per recordar d’aquesta 30a edició del Festival de Blues.