¿On és Martin Margiela?

Tot i que ningú l’ha vist des del 1997, fonts de la firma Maison Margiela confirmen a aquest diari que el seu creador, el belga Martin Margiela (1957), segueix fresc com una rosa, això sí, apartat del mundanal soroll i els focus. El misteriós Banksy de la moda va revolucionar la indústria amb propostes que continuen copiant d’altres. Oferim 7 pistes sobre l’enigmàtic dissenyador que el 2008 va anunciar la seva retirada de la moda i es va reconvertir en artista.

La sabata Tabi.

Abans que en els 2000 Vibram presentés Five Fingers, una sabatilla amb els dits separats, Margiela ja va llançar els Tabi, una de les sabates més icòniques del segle XX, que avui han tornat amb força. Escudant-se en una de les seves màximes creatives, l’apropiació, va reformular aquest tipus de mitjó i sabata tradicional japonesa que separa el dit gros del peu de la resta. El va desconstruir i va modernitzar, convertint-lo en una moderna peülla.

Models amb la cara tapada.

Igual com els seus contemporanis del grup d’Els 6 d’Anvers, Margiela va quedar impactat per la generació de dissenyadors japonesos que van arribar a París en els 80. Yohji Yamamoto, Rei Kawakubo, Issey Miyake i Kenzo van ser pioners en l’experimentació i la reflexió, una cosa que va calar en l’esperit de Margiela, que va fundar la seva pròpia casa el 1988, després de foguejar-se com a assistent per a Jean Paul Gaultier, llavors un semideu. Per a ell, en canvi, l’antimoda i les desconstruccions eren els seus pilars fundacionals, així com la reivindicació de la moda com una forma d’art, posant el focus en l’excentricitat i el revolucionari. A les seves primeres col·leccions va causar sensació un top amb efecte tatuatge, models amb la cara tapada, l’armilla de filferro i peces de porcellana.

Anonimat.

En les comptades entrevistes que va concedir solia dir: "Donada la meva naturalesa tímida i reservada, prefereixo estar entre bambolines i gaudir de la protecció de l’anonimat. La meva única targeta de visita és la meva feina". El producte abans del creador. Això concorda amb el fet de tapar les cares a les models, no concedir entrevistes ni sortir al final de les desfilades, i no posar el seu nom a les etiquetes de la seva roba. Va decidir utilitzar un tros blanc de tela amb quatre repunts blancs oblics, que avui es continua utilitzant igual, si bé sí que s’indiquen els números de cada col·lecció. Avui van del 0 al 23. Per exemple, el 0 significa peces fetes a mà per a dona; el 10, col·lecció per a home; 11, accessoris unisex... I MM6: Moda urbana femenina.

‘Upcycling’ i sostenibilitat.

Quatre dècades abans que l’upcycling i el consum racional de roba estigués a l’ordre del dia, Margiela ja ho va practicar. Comprava roba de segona mà, la desmuntava per comprendre-la i la tornava a muntar. La casa de moda francesa, que avui té Glenn Martens de director creatiu, després de succeir John Galliano, va presentar el 1994 la línia Replica, en què el belga reproduïa peces i accessoris vintage originals inspirats en robes de diferents llocs del món per crear peces noves que conservaven tot el caràcter i l’encant original. Així aconseguia peces que evocaven records. Seguint aquest esperit, la firma va llançar el 2012 les seves fragàncies Replica, 16 aromes refinades que evoquen vivències.

‘Oversize’.

Abans que Demna Gvasalia posés de moda les peces oversize a Balenciaga, Margiela ja va experimentar amb el patronatge XXL mentre els seus companys apostaven per les siluetes cenyides i sexualitzades.

Desfilades alternatives.

Entre les seves desfilades per al record, la de la col·lecció primavera estiu del 1990. El xou es va organitzar en un parc infantil d’un suburbi del districte 20 de París. Es va convidar els nens de la zona, a canvi de poder disposar de l’espai perquè les models presentessin les peces (vestits vaporosos, tops a base de bosses de plàstic i jaquetes nuades a la cintura).

Notícies relacionades

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

10 (més una) pel·lícules clau de Cannes 2025

Als comandaments d’Hermès.

Del 1997 al 2003 va ser director creatiu d’Hermès per a les col·leccions de dona. Quan es va retirar, el va substituir el seu antic mentor, Gaultier. La seva tasca allà es recorda com a extraordinària, per la seva magnífica reinterpretació dels codis atemporals i clàssics de la casa de la H.