Nadales per ballar al voltant de l’arbre

Abans d’erigir-se en el prototip de rocker amb barba que omple estadis amb les seves balades-per-conduir, Seger va ser un dels joves udoladors que van fer de Detroit la capital del rock-soul de garatge més fumejant. I d’aquesta factoria va sortir aquesta explosiva nadala que posa Pare Noel a ballar amb James Brown sobre uns versos que són pura insolència juvenil («Ha perdut una mica de pes / però encara té mitxelins»). Això sí, a veure qui se’n va al llit després d’això.

---

‘What Christmas means to me’. Stevie Wonder. 1967

La imatgeria desplegada a la lletra d’aquesta cançó escrita per un dels equips compositors de la Motown (Allen Story, George Gordy i Anna Gordy Gaye) resulta tan convencional com les pel·lícules nadalenques de Disney: espelmes, vesc, neu, cors infantils, llums de colors, cares somrients... Però l’entusiasta veu de Stevie Wonder i l’aclaparadora eficàcia dels Funk Brothers li insuflen una vitalitat i un encant que es fan difícils de regatejar. Tamla de la bona.

---

‘Aires de Navidad’. Willie Colón i Héctor Lavoe. 1970

Els nois dolents de la salsa es van proposar amalgamar la música de carrer novaiorquesa amb els ritmes jívaros porto-riquenys en un disc de nadales i d’allà va sortir ‘Asalto navideño’, l’elapé més venut en la història de Fania Records. Un clàssic de la música llatinoamericana que, a través de cançons exultants com aquest ‘Aires de Navidad’, dona un nou (i bastant més ajustat) sentit a l’expressió «bones festes».

---

 ’I wish it could be Christmas every day’. Wizzard. 1973

Anglaterra, 1973. Des de la vertiginosa altura de les seves botes de plataforma, el glam-rock domina l’escena musical i dues bandes competeixen per arribar al cim de les llistes amb una cançó nadalenca. Els Slade s’acaben emportant el gat a l’aigua amb ‘Merry Xmas Everybody’, però el nostre cor s’inclina pels Wizzard de Roy Wood i aquesta nadala eufòrica i sobreproduïda que, amb els seus cors infantils, és una pura exaltació de la falsedat. Pur glam-rock, vaja.

---

‘Christmas Wrapping’. The Waitresses. 1981

Comença com el lament d’una dona atabalada pel tragí de les compres nadalenques i deprimida per la seva pròpia solitud i acaba com un conte de fades, amb dos cors units per la salsa de nabius. Pel camí, una fosca banda novaiorquesa de ‘new wave’ s’enfronta a un encàrrec de la seva discogràfica per gravar una cançó nadalenca i es treu de la màniga una peça irresistible que fa l’ullet al raper Kurtis Blow i obté un èxit totalment inesperat.

---

‘Christmas Time’. The dB’s. 1986

Al fabulós món dels dB’s, el Nadal és sinònim de guitarres cristal·lines, melodies celestials i harmonies d’escola Beach Boys. Exactament igual que la resta de l’any. I tot i que la lletra d’aquesta peça té un deix melancòlic («no em puc creure que ja sigui Nadal / ¿on és l’any que hem deixat enrere?»), la cançó és tan radiant i confortable que un desitjaria quedar-s’hi a viure per sempre.

---

‘Christmas in Hollis’. Run-DMC. 1987

Reticent en principi a la idea de gravar una nadala rap, el trio de Queens va canviar d’idea al descobrir aquesta llicenciosa oda al vici nadalenc que és ‘Backdoor Santa’, de Clarence Carter, que apareix samplejada en aquest clàssic instantani que barreja el relat fantàstic i burleta amb la vinyeta costumista («és Nadal a Hollis, Queens / la mare està cuinant pollastre i cols»). 

---

’I was born on Christmas day’. Saint Etienne. 1993

És sorprenent la quantitat de músics de renom que van néixer un 25 de desembre: Cab Calloway, Kid Ory, Jimmy Buffet, Shane McGowan, Annie Lennox... Però només Bob Stanley, del trio londinenc Saint Etienne, va compondre una cançó sobre això. Tim Burgess, dels Charlatans, s’afegeix a la festa per posar la seva veu a uns versos optimistes amb farcit d’ironia, dolços i maliciosos alhora, com un assortiment de bombons de licor. 

---

‘Christmas at the airport’. Nick Lowe. 2013

Quan es podia viatjar, l’arribada de les festes nadalenques suposava un munt de desplaçaments que no sempre sortien bé. Aquí el gran Nick Lowe s’imagina atrapat en un aeroport per culpa del mal temps, però, lluny d’enfadar-se, deixa que el Nadal faci la seva màgia i acaba convertint la cinta de les maletes en uns cavallets. ¡Aquest és l’esperit, Nick! 

---

Notícies relacionades

Cançó trista de Nadal

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

‘Unwrap you at Christmas’. The Monkees. 2018

Tot i que resulti difícil de creure, els Monkees van tardar més de 50 anys a decidir-se a gravar un elapé de cançons nadalenques. Aleshores, el grup ja era poc més que Mickey Dolenz i un grapat de col·laboradors, entre els quals es trobava el capitost dels XTC, Andy Partridge, que va aportar aquest deliciós pastitx spectorià sobre l’amor com el millor regal de Nadal. Una d’aquestes cançons que sembla increïble que ningú hagués escrit abans.