Música per a les llàgrimes nadalenques
Cançó trista de Nadal
Existeix tot un subgènere de lletres i melodies que lamenten no poder gaudir d’aquestes festes com desitjarien. En estaquem aquí 10
Tot i que soni paradoxal, de vegades no hi ha res més trist que l’alegria. Per a molts, quan una data convida a l’alegria no fa més afegir llenya al foc de la seva pròpia pena. Per a qui en una etapa de la seva vida lidia amb la tristesa dia a dia, el Nadal té alguna cosa de suplici. Fins i tot de penitència; més pertinent per cert per Setmana Santa...
Igualment, per a qui té ja una edat, per molt que li agradi posar l’arbret, regalar sense ordre ni concert i muntar el pessebre, sempre hi ha absències que són allà. Els brindis i les festes també silencien la melancolia. Les nadales, per alegres que siguin, poden fer-te plorar. I més aquest horrorós 2020 en què tot s’ha trastocat. La paradoxa per reblar el clau: seran els més entusiastes del Nadal els que pitjor ho portin aquest any.
Notícies relacionadesDe la mateixa manera aparentment contradictòria, és sabut i comprovat l’efecte pal·liatiu que poden tenir les cançons tristes. Lluny d’aprofundir el sofriment, de vegades són un company de viatge. Algú amb qui recórrer acompanyat el passeig de la desolació. Llepar-se i llepar-se les ferides és tot un plaer musical. Generalment en to menor. I existeix un cabalós corrent de cançons sobre la tristesa per Nadal. No són nadales. Ni tampoc un altre freqüentat subgènere a la contra: les anomenades antinadales, que van tenir especial auge entre incitadors al pogo ‘radikal’ i avui es distingeixen a la xarxa amb nociva intenció viral.
No obstant, les cançons que aquí ens ocupen no detracten aquestes festes. Al contrari. Lamenten no poder-ne gaudir. En el món hispà hi ha infinitat de peces en el títol de les quals apareixen les paraules ‘Trist’ i ‘Nadal’ (o qualsevol dels seus molts sinònims o termes aproximatius). L’anglès permet més dobles lectures respecte a això, com prova el clàssic country ‘Blue Christmas’. Costa oblidar tantes i tantes llàgrimes nadalenques en forma de cançó. Serveixin per això de simple mostrari les 10 citades a continuació.
Darío Gómez - ‘Esta Navidad no es mía’
«Comprendan que la Navidad es una fiesta en que la gente está llena de alegría. En cambio yo solo estoy lleno de tristeza, y por esto esta Navidad no es mía», canta el ‘Rey del despecho’, gènere colombià d’influx asteca. També va fer incursions en el tema amb ‘Que diciembre tan solo’’.
Marvin Gaye - ‘I Want to Come Home For Christmas’
‘Vull tornar a casa per Nadal’. Dit així, podria semblar un anunci de torró. Però el que explícitament narrava era el 1972 una ferida oberta: el lament d’un presoner de guerra des de la seva cel·la vietnamita. El Nadal es viu a la presó com una condemna afegida i més d’un actual narcocorrido reincideix també en això.
Raphael - ‘Amarga Navidad’
Monumental ranxera de José Alfredo Jiménez cantada per infinitat de veus; també a Espanya. Bambino la va ficar per buleries i María Jiménez per rumba. Més fidel a l’original va ser María Dolores Pradera. I també Raphael; la versió del qual, no cal dir-ho, s’imposa aquest amarg desembre.
Los Bukis - ‘Navidad sin ti’
«En la agonía de este año siento que muero con él», cantava abans de consagrar-se com a solista el mexicà Marco Antonio Solís. També el seu homònim Javier Solís, ‘Rey del bolero ranchero’, va contribuir a bolcar no poques llàgrimes amb ‘Llorarás en Navidad’.
Vera Lynn - ‘The Little Boy that Santa Claus Forgot’
La versió més coneguda és la de Nat King Cole. Però l’original, del 1937, es va colar fins i tot en la tètrica escena inicial del film ‘Pink Floyd-The Wall’. El seu títol ho diu tot: ‘El nen que Santa Claus va oblidar’. Inspiració també del premonitori èxit veneçolà del 1962: ‘Mamá ¿dónde están los juguetes?’.
Adrià Puntí - ‘No és broma’
«Tornada el Nadal, no és broma. T’estàs fent vell», cantava el 2015 el geni de Salt. Tot i que si hi ha una cançó de Nadal catalana procliu a la tristesa és ‘El cant dels ocells’. Malgrat la seva alegre lletra, la intrínseca melancolia del violoncel de Pau Casals la va redefinir a l’universalitzar-la.
The Pogues & Kirsty MacColl - ‘Fairytale of New York’
Res a veure amb el poder netejador de Fairy. Embrutida tonada irlandesa des d’un forat de la capital del món. Agres felicitacions i etílic deliri esdentegat que convida a somiar amb «rius d’or» i «cotxes tan grans com les barres dels bars».
Sufjan Stevens - ‘Did I Make You Cry On Christmas Day? (Well, You Deserved It!)’
Amb el títol com a arma de doble tall, el 2005 apareixia ‘¿Et vaig fer plorar el dia de Nadal? (¡Bé, t’ho mereixes!)’. Molt abans, Ramones creaven el seu ‘Merry Christmas (I don’t want to fight tonight with you)»: ‘Bon Nadal (No vull lluitar amb tu aquesta nit)’, el subtítol del qual inspirava recentment Coldplay a ‘Christmas Lights’.
Wham! - ‘Last Christmas’
Clàssic del duo en què va despuntar George Michael, la mort del qual el 25 de desembre del 2016 l’entristeix encara més. L’any en què se’n van anar Bowie, Juan Gabriel, Cohen i Prince, qui també en la dècada dels 80 va contribuir a tan desencisat subgènere amb ‘Another lonely Christmas’. I amb aquest mateix títol, el vocalista de Keane estrenaria cançó fa ara un trienni.
Luis Aguilé - ‘Ven a mi casa esta Navidad’
Melancòlica estampa dels seixanta que convida a reconciliar-se amb la felicitat. Més que llepar-se les ferides, és mirar de netejar-les. Rosari de penes i una llum que s’entreveu en la frase que culmina la tornada. No obstant, dir ‘Vine a casa meva aquest Nadal’ aquest 2020 no és consol. Més aviat, quasi un delicte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
