'El juicio de los 7 de Chicago': Richard Nixon contra l'esperit contestatari

En la seva segona pel·lícula com a director, ‘El juicio de los 7 de Chicago’, les idees tornen a situar-se en primera línia de foc. Per tenir idees, vuit homes van ser acusats el 1969, just en el moment en què Richard Nixon prenia el poder. Es tractava d’idees que anaven en contra del sistema establert i, per tant, idees perilloses. Calia tallar-les de soca-rel, tot allò que tingués a veure amb la contracultura, els moviments pels drets civils, el feminisme, l’esperit contestatari, els ‘hippies’, els pacifistes... En definitiva, qualsevol pensament d’esquerres que desafiés el poder repressiu que estava a punt de submergir Amèrica del Nord en una època fosca i conspiranoica. I aquells vuit homes (que es convertirien en set), eren els cap de turc perfectes per servir com a correctiu i exemple de com anirien a partir d’aquell moment les coses.

Ressonància en l’actualitat

Resulta inevitable establir paral·lelismes amb l’actualitat. ‘El juicio de los 7 de Chicago’ arriba en el moment just perquè tot el que s’hi parla ressoni a les nostres orelles amb claredat, amb les eleccions presidencials a la cantonada i la por d’una nova legislatura amb Donald Trump al capdavant, amb la designació d’Amy Coney Barrett, ultraconservadora i antiavortista, com a jutge del Tribunal Suprem i, per descomptat, amb les recents protestes per la mort de George Floyd i el Black Lives Matter, al que caldria afegir la inevitable crisi econòmica postpandèmia que tornarà a accentuar les diferències socials, les injustícies i la crispació ciutadana.

«Als Estats Units estem esperant que vingui algú a salvar-nos», va dir Aaron Sorkin durant la classe magistral telemàtica que va impartir durant el Festival de Sant Sebastià. «Sento ràbia per la situació actual. No es tracta de dues faccions en desacord, perquè n’hi ha uns que respecten els fets i d’altres que se’ls inventen per afavorir la seva ideologia». I precisament d’això va la seva última pel·lícula.

La guerra del Vietnam

El 1968 l’ambient també estava caldejat. Va ser l’any en què es va reclutar una quantitat de joves més gran per combatre en la guerra del Vietnam, i va ser també l’any en què més soldats van morir. Coincidint amb la Convenció Nacional Demòcrata del 1968, es va organitzar una concentració a Chicago des de diverses plataformes activistes per manifestar-se en contra de la contesa. Entre els seus membres es trobaven Abbie Hoffman (Sacha Baron Cohen), Jerry Rubin (Jeremy Strong), com a representants dels ‘yippies’; el líder dels Panteres Negres Bobby Seale (Yahya Abdul-Mateen II); David Dellinger (John Carroll Lynch), i Rennie Davis (Alex Sharp), del vessant intel·lectual; John Froines (Danny Flaherty) i Lee Weiner (Noah Robbins), que no hi pintaven gaire allà, i el ja cèlebre en aquell moment Tom Hayden (Eddie Redmayne). La fiscalia va anar contra ells i es va convertir en una causa política que va posar de manifest les clavegueres del poder, el tema favorit de Sorkin des d’‘Alguns homes bons’ i, per descomptat, ‘El ala oeste de la Casa Blanca’.

Al director sempre l’ha apassionat el gènere judicial, un esquema narratiu que li permet posar de manifest aquesta confrontació d’idees que tant li interessa recalcar. Precisament poc després d’escriure ‘El juicio de los 7 de Chicago’ va estrenar a Broadway el 2018 una versió teatral de ‘Matar un rossinyol’, i va recuperar, així, la seva essència com a dramaturg, una cosa que sempre s’ha encarregat de reivindicar.

Per a Steven Spielberg

Notícies relacionades

Música, fantasia, dansa i burlesque

Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)

El projecte té el seu origen el 2017, quan Steven Spielberg li va trucar perquè escrigués el guió. «Ja llavors, amb la pujada de Donald Trump al poder, semblava una història molt pertinent, però no sabíem fins a quin punt». Així que, com que Spielberg tenia altres compromisos i calia fer-la de manera immediata, va passar el testimoni a Sorkin.

‘El juicio de los 7 de Chicago’ (que s’estrena en cines el 2 d’octubre per passar directament a Netflix el dia 16, ja que la plataforma n’ha adquirit els drets), posa de manifest bona part de les contradiccions que ha arrossegat la societat (i la política) al llarg del temps a Amèrica del Nord, que es divideixen entre la protesta i la submissió. Fins i tot entre les esquerres, encarnades en l’enfrontament entre Abbie i Hayden: ¿Els canvis es fan des de dins del sistema o anant-hi en contra? Aquesta continua sent la qüestió.