Crònica rosa

Els biquinis de María Pombo, Terelu i Letizia

Algunes famoses opten per negociar amb la revista de torn, acordar un preu, triar el lloc i posar. Un altre tipus de fotos són les robades i les robades pactades.

Els biquinis de María Pombo, Terelu i Letizia
2
Es llegeix en minuts
Laura Fa
Laura Fa

Periodista

Especialista en premsa rosa

ver +

Aquesta setmana les revistes del cor venen carregades de dones en biquini. Que si passeig per la vora del mar, que si capbussó al Mediterrani, que si bany a la piscina, que si somriure assajat... I sí, dones. Perquè dels homes, ni rastre. Ja parlarem en un altre moment de per què continua sent més noticiable un cos femení que un de masculí. Somiem amb la desaparició d’aquesta mirada desigual en tants àmbits i, és clar, també en el nostre.

Però avui parlem d’una altra cosa. Arran de la polèmica amb María Pombo –que aquesta setmana ha aparegut a ¡Hola! en el que molts van interpretar com una foto robada pactada amb aspecte de posat encobert–, us explicarem com funciona realment aquest món de biquinis estiuencs i premsa rosa. Perquè María ha rebut una allau de crítiques per haver "venut" unes fotos, i ella mateixa ha aclarit que sí que hi va haver un pacte amb els fotògrafs, però no per cobrar, sinó per facilitar-los la feina i no resistir-se a unes imatges que, igualment, segons ella, acabarien sortint.

Però no tot se centra en María Pombo, tot i que a ella ja li agradaria. Hem detectat que hi ha una mica de confusió entorn d’aquesta mena de fotos, i per això les Mamarazzis us donarem uns tips per entendre com funciona el negoci dels reportatges que cada estiu inunden totes les revistes. N’existeixen, a grans trets, tres tipus.

Per començar, els posats. És a dir, el pactat i transparent: el personatge negocia amb la revista, acorda un preu, tria el lloc i posa. Un exemple claríssim: Terelu Campos aquesta setmana a Lecturas. Banyador bonic, piscina cuidada, il·luminació perfecta. ¿Què ha fet? Posar preu (uns 20.000 euros) a una cosa que passava cada estiu: ella a la portada de les revistes. La presentadora, des de fa un temps, va decidir que, si l’havien de fotografiar igualment, era millor pactar-ho, sortir bé i cobrar. I, escolta, legítim.

Després venen els robats. Paparazzis a la platja, superteleobjectiu, famosa en biquini zoom i voilà. Durant anys, van ser autèntiques mines d’or. Aconseguir la famosa de torn en biquini era sinònim de fortuna. Sense anar més lluny, pel famós biquini de Letizia Ortiz quan era la promesa del Príncep, es van arribar a pagar uns 300.000 euros.

Màrqueting del bo

Notícies relacionades

Finalment, el robat pactat. N’hi ha dues variants. Una és que el personatge, fart de ser perseguit, pacta amb el paparazzi: "Poso una estoneta i em deixes tranquil·la la resta del dia". Això ho fan molts famosos, el que va fer María Pombo. Ella ha explicat a les xarxes socials que va pactar amb els fotògrafs, però que no va cobrar ni un euro. Ho va fer per comoditat i perquè sap que sortir a ¡Hola! no és el mateix que sortir en qualsevol web. Té prestigi, et posiciona en cert nivell social i és un aparador que moltes desitgen. No es cobra directament, però és màrqueting del bo. Una altra opció és pactar-ho directament i cobrar, però, com que els acomplexa sentir que es venen, ho disfressen de fals robat.

Així que ara, quan vegeu una revista plena de banyadors, ja ho sabeu: hi ha molt més darrere d’aquest pareo que afavoreix. Hi ha un negoci que beneficia totes les parts, fins i tot les que presumeixen de dignitat.