Mor Lluís Serrahima, ideòleg de la Nova Cançó

La irrupció, en els anys 60, d’una generació de veus que van posar el català al servei de la cançó popular, ambEls Setze Jutges i Raimoncom a més alts exponents, no podria explicar-se en la seva plenitud sense atendrel’article-manifest que Lluís Serrahima va publicar el 1959 a la revista ‘Germinàbit’. Sota el títol d’‘Ens calen cançons d’ara’,el llavors jove advocat donava un toc d’atenció a les generacions emergents de creadors. «Hem de cantar cançons, però nostres, i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per a nosaltres». L’activista de la Nova Cançó ha mort aquest diumenge als 88 anys a casa seva, a Barcelona.

Ell mateix va posar fil a l’agulla i va escriure alguns textos: ‘Soc un burgés’, per a Miquel Porter; ‘Cla i cat’, que van adaptar Els 4 Gats, i el més cèlebre, ‘Què volen aquesta gent?’, que va musicar Maria del Mar Bonet. Aquesta lletra va partir d’una notícia publicada a la premsa sobre l’hipotètic suïcidi de l’estudiant maoista Rafael Guijarro. La composició, gravada per primera vegada en el senzill del mateix títol publicat el 1968, va tenirproblemes amb la censura, i Bonet li va canviar el títol ocasionalment (convertint-la en ‘A trenc d’alba’ o ‘De matinada’) per burlar-se dels funcionaris del règim i poder cantar-la en els seus recitals. «Un cançó sorgida de la ràbia, que en els últims temps s’ha tornat a veure que continua sent necessària», explica a aquest diari Maria del Mar Bonet. Serrahima va actuar alguna vegada davant el públic, però no va arribar a gravar cap disc.

La casa dels cantautors

La llar a les Corts de Serrahima ila seva dona, la cantautora Remei Margarit, integrant fundadora d’Els Setze Jutges, va acollir la trobadora mallorquina quan va arribar a Barcelona. La joveníssima Bonet els va ajudar en les tasques familiars, amb els cinc fills de la parella, mentre respirava latrepidant vida cultural de la casa. «Per allà passaven tots: Serrat, Raimon, el meu germà Joan Ramon, Carme Girau, Maria Aurèlia Pedrerol, Lluís [Llach]...», recorda la cantautora. «Era com la casa de totsi el lloc al qual tots anaven per mostrar la seva última cançó. Com el nostre primer escenari». Recorda el matrimoni com «uns entusiastes».

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

Lluís Serrahima, fill del polític i escriptor Maurici Serrahima (un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya), era, recorda la cantautora, «una persona tranquil·la ambuna gran intuïció per descobrir talents en la cultura i en la música». El seu manifest a ‘Germinàbit’ va ser necessari «perquè en aquella època en català només es cantava a les corals i en entorns lírics».

A partir de llavors, Serrahima va desenvolupar la seva professió en l’advocacia, si bé el 1986va ocupar un càrrec públic, al capdavant del Servei de Música de la Generalitat, per al desenvolupament de la cançó d’autor. El 2007 va ser guardonat amb laMedalla d’Honordel Parlament de Catalunya, juntament amb els components d’Els Setze Jutges. ‘Què volen aquesta gent?’ va tornar a ser cantada per veus d’altres generacions i el 2018 va donar títol a unllibre amb el seu llegat poètic, publicat per Edicions de 1984 a càrrec de Glòria Soler, mentre es preguntava si podria escriure una altra lletra d’un abast semblant. Ho recorda Maria del Mar Bonet: «Sempre em deia: ‘Hem de continuar fent cançons, Maria del Mar’».