La IA és massa simpàtica

La IA "no sap què és la música ni l’art", repetia l’especialista Eva Navarro la setmana passada a Fonograma, jornades sobre música gravada organitzades per l’APECAT (Associació de Productors-Editors Fonogràfics de Catalunya), que van tenir lloc al Born. Sí, cal dir-ho, perquè els models d’IA es dirigeixen a tu d’una manera tan plana i simpàtica que és fàcil actuar com si estiguessis parlant amb un ésser humà, un savi cordial del qual fins i tot et pots fer amic.

Tractar la IA com un interlocutor normal, fent broma i seguint-li el joc, comporta certa inconsciència: 20 anys després que la indústria musical es veiés al caire de l’abisme pels efectes d’internet i la pirateria, ara es redobla l’amenaça. Es calcula que, per la IA, els ingressos dels creadors de música cauran un 24% només en els pròxims tres anys. Els models d’ús comú no tenen el detall de reconèixer ni recompensar les fonts amb què s’entrenen i de què s’alimenten cada dia. Això val tant per a ChatGPT i Open IA com per als generadors de música, Suno o Udio.

Un model públic

Notícies relacionades

La vida més enllà del reggaeton

"A Espanya consumim cocaïna com els ‘yuppies’ dels 80"

¿És practicable crear un model d’IA des del sector públic que reconegui la propietat intel·lectual i la gratifiqui? Ho va plantejar Maria Arnal en el debat central de Fonograma, davant la qual cosa, Antonio Guisasola (president de Promusicae, l’associació de la indústria fonogràfica espanyola), va replicar que no sembla que els governs vagin per ara ben encaminats. No es referia ja al Regne Unit, on els creadors (de Dua Lipa a Paul McCartney) fa mesos que denuncien les facilitats que Keir Starmer pensa donar a les tecnològiques per fer i desfer, sinó a Espanya, ja que, segons va dir, Alia, el model d’IA desenvolupat pel Ministeri de Transformació Digital, es basa en el rastreig de la Xarxa, tal com fan ChatGPT i Open IA, sense reconèixer les fonts, excepte si algú es queixa i ho sol·licita. "De Microsoft, un pot esperar qualsevol cosa", va deixar caure Guisasola, "però del Govern d’Espanya, un esperaria una miqueta més de respecte".

En poc temps hem incorporat la IA al nostre dia a dia, i crida bastant l’atenció la innocència amb què ho fem. Té unes formes educades, és servicial i et fa la pilota dient-te que les teves preguntes són molt intel·ligents. Com em deia fa uns dies Antònia Folguera, comissària del Sónar+D, no s’ha de demonitzar: "el Mal" no és la IA, sinó les big tech, les corporacions que vampiritzen la cultura universal i fan negoci venent les nostres dades, i a les quals "estem donant l’ànima".