ESTRENA EN 'STREAMING'

Sergei Loznitsa: «Rússia és la definició mateixa de l'infern»

El cineasta ucraïnès estrena aquest dijous a Filmin dos documentals, 'The trial' i 'Victory day'

sloznitsa

sloznitsa

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Al llarg de gairebé dues dècades, tant en l’àmbit de la ficció com en el de la no-ficció, el cineasta Sergi Loznitsa ha estat obsessionat per la història de la Unió Soviètica i el seu llegat a l’Europa Central i de l’Est. En ‘The trial’, servint-se exclusivament d’imatges d’arxiu del 1930, recrea un procés judicial orquestrat per Stalin amb finalitats propagandístiques, en el qual un grup d’economistes i enginyers van ser injustament acusats de planejar un cop d’Estat. Es tracta d’una de les dues pel·lícules que l’ucraïnès estrena aquest dijous a Espanya a través de la plataforma Filmin; en l’altra, ‘Victory day’, retrata una celebració prorussa a Berlín per analitzar conceptes com el patriotisme i la memòria..

¿Quina rellevància tenen per al públic actual les imatges d’arxiu que componen ‘The trial’?

La pel·lícula és un documental completament autèntic i fidedigne en el qual, paradoxalment, res del que s’hi diu és cert. Les imatges són reals, però la història i els seus protagonistes no ho són: tant els jutges com els lletrats menteixen permanentment; també els testimonis i els acusats. És una farsa disfressada de veritat i, per tant, una cosa de rabiosa actualitat. Perquè avui vivim en un món cada vegada més afectat per la manipulació mediàtica i les notícies falses, i basem el nostre sentit de la realitat en imatges que en realitat són fàcilment manipulables.

¿I quina importància històrica té el judici que la pel·lícula documenta?

La dictadura de Stalin es va proposar inocular la por en la ment i el cor de cadascun dels ciutadans soviètics. I aquest procés judicial en concret representa un dels primers passos cap a una de les èpoques més sagnants de la història de Rússia, la de les famoses purgues, durant la qual es van produir bona part de les 15 milions de morts que, segons es calcula, el poder soviètic va causar en la seva població al llarg de tota la seva història. Si també tenim en compte els qui van passar anys a la presó o en camps de treball, es calcula que uns 60 milions de soviètics van ser víctimes de l’estalinisme. Això significa que, en l’actualitat, totes les famílies russes tenen avantpassats que van ser víctimes de Stalin.   

La pel·lícula funciona com una relectura del típic drama judicial popularitzat per Hollywood. De fet, bona part dels seus documentals se situen molt a prop de la ficció...

En efecte. Amb el meu treball com a documentalista intento analitzar el grau de la teatralització que el que coneixem com a realitat comporta. Des del moment en què un esdeveniment real és capturat per una càmera, els seus protagonistes es converteixen en actors i el que és darrere de la càmera funciona com un narrador. Per tant, la realitat queda convertida en un espectacle.

Però, per a molts espectadors, les imatges d’arxius històrics són sinònim de realitat, de veritat. ¿Utilitzar-les no li planteja un problema ètic?

No, i explico per què. Si jo gravo un grup de pinxos mentre peguen una pallissa a un innocent, llavors aquestes imatges són immorals, perquè en lloc d’haver-ho gravat hauria d’haver ajudat la víctima. Però, si obtinc aquest material gràfic sense cometre un delicte o transgredir una norma, llavors no hi ha debats ètics. Pel que fa als espectadors que confonen els documentals amb la veritat, la culpa és dels documentalistes que els inciten a fer-ho.

Notícies relacionades

Durant tota la seva carrera ha reflexionat sobre la història russa i soviètica. ¿Com la definiria en unes quantes frases?

La tragèdia de Rússia és que les mateixes coses terribles han passat allà una vegada i una altra. Per mi, això és la definició mateixa de l’infern. Al llarg de la seva història ha imperat una mentalitat criminal i que, en general, el poble rus ha col·laborat en la seva pròpia opressió. Educar tota una nació és difícil, especialment si no vol ser educada. I em temo que a Rússia, i a Ucraïna, i en altres llocs d’Europa de l’Est, continua triomfant la mentalitat soviètica. La malaltia continua circulant.