CRÒNICA DE DANSA

Un 'Trencanous' d'aroma veneciana

El Ballet de Catalunya va estrenar al Centre Cultural Terrassa una versió carregada d'imaginació i energia

ballet

ballet

2
Es llegeix en minuts
Valèria Gaillard

Després del ‘Quixot’ que va presentar ael Centre Cultural Terrassa el novembre passat, el Ballet de Catalunya va encarar aquest cap de setmana una nova producció carregada d’imaginació i energia: el ‘Trencanous’. Les tres funcions programades lluïen el cartell d’“entrades esgotades”, prova de l’expectativa que genera la jove companyia. La versió del director artístic Elías García trasllada la història a Venècia i n’adapta lleugerament l’argument, respectant sempre el seu esperit nadalenc i fantasiós. Així, per exemple, dobla el personatge central de Clara, interpretat per Alexandra Urcia quan és nena i per Rebecca Storani quan es converteix en la jove enamorada del Príncep Trencanous (Lorenzo Misuri). La transformació es realitza a través d’un mirall màgic i permet veure Clara ballant amb el Príncep en el duo final com a parella protagonista.

Seguint la vena folklòrica iniciada en el ‘Quixot’, aquí també s’han introduït danses populars en el primer acte, i en lloc del tradicional ball de la festa de Nadal apareix, amb calçador, un número del’Esbart Egarenc del Social de Terrassa. D’altra banda, aquest clàssic de Petipa amb música de Tchaikovsky sovint s’aprofita per mostrar el treball dels alumnes de les escoles de dansa. Aquesta és la filosofia que ha seguit també la companyia resident a Terrassa, convidant els nens i nenes de les escoles d’Àngels Segarra i Esther Antón, que pugen a l’escenari en el segon acte per protagonitzar el tendre quadro dels angelets. De fet, la companyia està duent a terme una formidable tasca pedagògica, amb un programa per a les escoles de la localitat, Exploradors de l’Art, que ha tingut un gran èxit i que fomenta la creació de nous públics per a la dansa. 

Guanyant experiència

Notícies relacionades

Els solistes van guanyant experiència a cada producció, i Alexandra Urcia va brodar una Clara graciosa i de bonics arabescos, mentre que Yukari Mizu va ser un dels pilars de la funció de diumenge al matí encarnant una Fada de Sucre de moviments precisos i nets. Storani va superar amb facilitat uns portés impossibles, en els quals Droselmayer (Lucien Vecchierelli) i el Príncep se la passen pels aires, i en els quals els volants de la capa del mag venen a afegir-hi encara més dificultat. Dels balls de la segona part, van sobresortir Ryo Sasaki i Reu Morikawa en la Dansa Russa, amb un esclat de grans salts plens de força i vigor.

Potser un punt feble d’aquest ‘Trencanous’ sigui el cos de ball femení, desigual i inexpert. Però no s’ha de perdre de vista que estem davant d’una companyia jove, d’escassos mitjans i que necessita rodatge. Veient la calorosa recepció del públic, emocionat per la intensitat de l’espectacle, està clar que compta amb el seu recolzament, i això és fonamental per al seu futur.

Temes:

Dansa