Joan Miquel Oliver revela el seu nou cel pop a Vic

El nou disc de Joan Miquel Oliver, ‘Elektra’ (a la venda el 21 de setembre), és, segons les seves paraules, l’últim d’una trilogia iniciada amb ‘Pegasus’ (2015) i continuada amb ‘Atlantis’ (2017). Acollint-se una vegada més a la mitologia grega, el mallorquí invoca Electra, símbol de la rebel·lia davant el patriarcat. Una figura, en fi, inspiradora en un repertori pop, una vegada més, carregat d’enginy, que l’exlíderd’Antònia Font  va estrenar aquest divendres al Mercat de Vic.

A ‘Elektra’, Oliver està més acompanyat que en aquells discos, i obre espais per a Jaume Manresa (teclats) i Xarli Oliver (bateria), còmplices fins ara reservats a les gires. El seu do natural per a la cançó pop imprevisible, ja sigui assentada en una melodia encantada, o en una atmosfera de traç arriscat, o en un text que et fa arrufar les celles, segueix intacte i a la Carpa Negra ho va reafirmar des de la primera cançó, ‘Honey’, interpretada amb el seu fil de veu autosuficient.

Lloa a la nena fredolica

Van caure fins a sis estrenes suculentes. Afegim ‘Per a totes ses mamàs’, juganera i extremadament tendra; ‘Hipotèrmia’, sobre una nena que se sent discriminada perquè sempre té fred, i la majestàtica ‘Elektra’, heroïna i “filla de parells separats”. D’allà a la llatinitat de ‘Sa música’ i els desafiamentsd’‘Exploram s’avorriment’, uns altres dos testimonis d’una inventiva que no sembla esgotar-se.

Oliver no va voler estendre-se’n més en les noves cançons (van quedar a l’aire assoliments com ‘Me’n vaig a viure a Lleida’, on teoritza amb les similituds entre Mallorca i el ponent català) i va procedir després a rescatar assoliments com ‘Surfistes en càmera lenta’, ‘Final feliç’ i ‘Hansel i Gretel’. La nova gira no té encara data a Barcelona: el trio s’obrirà pas l’octubre a Mallorca.

Notícies relacionades

Oliver Laxe continua fent-se gran a Canes

Densa simfonia del dolor heretat

Pau Guillamet, Guillamino, sempre va ser tan fèrtil en termes editorials com Oliver, però aquesta vegada li han calgut cinc anys per rellevar ‘Un altre jo’ (2013) i lliurar aquest inquietant ‘Fra Júpiter’, que sortirà el 28 de setembre. Un disc que parteix d’una experiència severa, la tancada durant una setmana al monestir de Poblet. D’allà en va sortir un repertori escorat cap a la cançó de guitarra clàssica, amb fons folk però en fi contrast amb el sintetitzador, entre tènues ‘grooves’ de soul i una veu tendent al registre en falset.

Aquest barceloní sempre ha sigut un transformista dels gèneres musicals, i aquesta vegada, d’una manera més discreta, torna a jugar amb ingredients de frec poc corrent. Cançons amb un delicadíssim halo místic, com ‘Perdura eternament el teu amor’, avingudes quan van entrar en acció les angelicals tretze veus del cor Petits Cantors, de la societat Amics de la Unió, de Granollers. Una experiència celestial.