10 bones pel·lícules que (potser) no saps que pots veure a Netflix

Prémer el botó de Netflix i entrar a veure què tenen pot resultar una mica aclaparador. De fet, tots hem viscut aquelles nits en què, després de molt dirimir amb la parella, ha arribat l'hora de dormir sense haver decidit el títol en qüestió. Per Setmana Santa hi ha algunes hores més per perdre, però, igualment, des d'aquestes pàgines hem volgut donar un cop de mà als espectadors més indecisos: aquí teniu deu bones pel·lícules que potser no saps que pots veure a Netflix.

1. 'Mr. Roosevelt', agredolça tornada a casa

Noël Wells va estar poc temps (només una temporada), però va deixar empremta, en l'elenc de 'Saturday night live', i després va tornar a enamorar com a nòvia d'Aziz Ansari en la primera temporada de 'Master of none'. En aquesta comèdia 'indie' a reivindicar deixa clar el seu talent, o més ben dit, talents, ja que ella protagonitza i dirigeix i escriu. La (anti)heroïna és una còmica frustrada que torna a la seva antiga ciutat després de conèixer el mal estat de salut del seu gat, el Sr. Roosevelt del títol. Allà descobreix que el seu ex ha recompost la seva vida, i, a més, amb una dona odiosament elegant i intel·ligent, o en paraules de la prota, "un tauler de Pinterest que ha adquirit vida". 

---

2. 'My happy family', secrets i mentides

Netflix va anunciar el dubtós 'blockbuster' 'Bright' com si fos el segon adveniment, però rara vegada dirigeix l'atenció cap a les bones pel·lícules més o menys petites que té en catàleg. I és injust que tan poca gent hagi vist, per exemple, 'My happy family', gairebé obra mestra de Nana & Simon sobre una dona que, al complir mig segle, decideix deixar de viure amb el seu marit, pares i fills i llogar-se un pis. Els codirectors usen molt plans estàtics, però, no us preocupeu, hi ha molta vida (agitada o quietament tensa) dins del marc. Una família i la poc vista societat georgiana auscultades amb enorme empatia.

---

3. 'The rehearsal', el retorn de Maclean

Una prova més de com pot arraconar la indústria del cine les directores: entre 1992 i 2016, la directora canadenca Alison Maclean ha aixecat un total de tres films, 'Crush', 'Jesus’ son' i l'encara recent 'The rehearsal', injustament marginat pel que fa a distribució tradicional al voltant del globus. A partir de la novel·la 'El ensayo general' d'Eleanor Catton, Maclean reflexiona sobre la porositat entre vida i art servint-se d'una trama d'amor, engany i autodescobriment. Un jove estudiant d'art dramàtic (James Rolleston) aprofita el seu idil·li amb una adolescent més jove (Ella Edward, una revelació absoluta) per documentar-se sobre el que sembla el tema ideal per a un projecte de fi de curs.

---

4. 'Nerve: un juego sin límites', internet fet cine

Si hi ha una pel·lícula que ha sabut traslladar el llenguatge de la xarxa al cine, aquesta és 'Nerve: un juego sin reglas', un infravalorat 'thriller' juvenil, adrenalític i hiperestilitzat, del mateix duo de directors darrere de la millor entrega de 'Paranormal activity', la tercera (també van fer la quarta, però els ho perdonarem). Emma Roberts és una noia mig ignorada en el seu institut (bon acudit) que queda absorbida, per culpa dels encants de Dave Franco, en un joc 'on line' de veritat o atreviment amb proves progressivament més temeràries. Molta imatge al·lucinant a ritme d'una gran banda sonora: la selecció va dels disco-pop Holy Ghost! al neoclàssic Jóhann Jóhannsson.

---

5. 'Take your pills', eficàcia 'versus' humanitat

Després d''Ai Weiwei: Never sorry', la documentalista Alison Klayman va girar la seva mirada de l'art als fàrmacs; en concret, estimulants com Adderall i Ritalin, utilitzats per tractar el trastorn d'hiperactivitat amb dèficit d'atenció, però també recurs de molts estudiants americans per aconseguir concentració extra durant l'època d'exàmens. Com a 'Trainspotting', la droga es mostra al principi gairebé com una gran sortida, però cap a la meitat comencen a llistar-se efectes secundaris. El film de Klayman recorda els perills de medicalitzar la vida quotidiana: al guanyar temps es pot perdre, en realitat, el més important, la mateixa experiència d'ésser humà.

---

6. 'El otro', clàssic del terror psicològic

L'apartat de cine clàssic és, més que incomplet, gairebé inexistent (¿quan arribarà la plataforma Filmstruck a Espanya?). Però de tant en tant, alguna sorpresa 'vintage' es cola, com per exemple 'El otro', clàssic de culte de Robert Mulligan, director més conegut per 'Matar a un ruiseñor'. Pel·lícula clau del cine de terror amb nens desequilibrats, relata la història de Niles i Holland, dos bessons nascuts en una Gran Depressió. Un és bon tio, l'altre és un dimoni. Estan interpretats per dos bessons reals que, per motius misteriosos, mai van tornar a ser vistos en una pantalla, ni junts ni separats. Tot és inquietant al voltant d'aquesta pel·lícula.

---

7. 'El ritual', senderisme de risc

Durant un temps, semblava que aquesta petita joia vista a Sitges-17 s'estrenaria a les nostres sales comercials, però Netflix és l'únic lloc on la trobaràs. David Bruckner, autor del millor segment de 'V/H/S' (el 'tour de force' eroticoterrorífic 'Amateur night'), entrega el que a vegades sembla una seqüela ben pensada, miracle, d''El proyecto de la bruja de Blair', però filmada de forma classicista en lloc d'estil tremolós del fals-metratge-de-vídeo. Un grup d'amics rendeixen tribut a un amic assassinat anant-se de senderisme a un bosc suec on, per descomptat, comencen a passar moltes coses i cap bona.

---

8. 'Popstar', una broma genial a costa del pop

El millor de l'última gala dels Oscars va sera una cançó composta per a l'ocasió per la 'troupe' còmica The Lonely Island que, per desgràcia, es va considerar logísticament impossible. Llàstima: ¡volien reunir els 4 Chrises (això és, Hemsworth, Pine, Evans i Pratt)! Sempre ens queda revisar 'Popstar', fals documental de la mateixa gent sobre la disgregació i reunió d'una 'boyband'. Els acudits sobre les estrelles del pop i, per extensió, la cultura de la celebritat desfilen amb velocitat imparable, i fan impossible atrapar tota la informació hilarant en un sol visionat. Com sempre a The Lonely Island, les cançons, encara que de broma, són cosa seriosa.

---

9. 'Anomalisa', anomalia de l'animació

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

No, no és una errata: aquesta pel·lícula es diu 'Anomalisa' i no, com s'ha escrit a vegades, 'Anomalies' (culpeu-ne potser el corrector de Word). El títol és invenció del protagonista de la pel·lícula, un home enfonsat, Michael Stone, que coneix una dona, Lisa, durant un viatge de negocis; una anomalia anomenada Lisa. Potser aquesta història de reconeixement mutu entre solitaris ja ha sigut explicada abans, però que jo recordi, mai ha sigut explicada d'aquesta manera, a través d'una stop-motion (animació imatge per imatge) delicada i poètica. Una altra fita en la carrera del geni Charlie Kaufman, responsable, per exemple, del guió d'¡Olvídate de mi!'.

---

10. 'Paranorman', (no) és (només) per als nens

Fa falta donar-li més amor a Laika, petita companyia d'animació de Portland que, amb un terç dels diners invertits per Pixar en les seves produccions, sap fer pel·lícules igualment inoblidables i a vegades amb més encant i originalitat. El seu segon projecte, després de 'Los mundos de Coraline', va ser aquesta fantàstica comèdia de terror no només per a nens, clarament influïda pel Tobe Hooper de 'La casa de los horrores', el Sam Raimi de 'Terroríficamente muertos' i, sobretot, Tim Burton. Es podrà veure a Netflix des de l'1 d'abril. (I una altra obra mestra de Laika, 'Kubo y las dos cuerdas mágicas', estarà en catàleg des del 21).