Luis José Rodríguez Muñiz: "No podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940"

¿Què passa amb les matemàtiques a l’escola?

Hi ha, sobretot, una necessitat que transcorri el temps. L’educació és un transatlàntic; els canvis van molt a poc a poc. No es tracta només de canviar el currículum, que és un paper, i ja està. Cal actuar sobre el currículum. S’ha actuat, a parer meu, de manera encertada. Però a més cal actuar sobre les pràctiques d’aula, especialment sobre l’avaluació, i també sobre les concepcions que tota la comunitat educativa –famílies, alumnes i professors– tenim sobre què és ser competent en matemàtiques. Els canvis han començat, però cal compassar, cal ajustar, la resta de variables.

¿Què vol dir amb compassar?

Si jo vull que els meus alumnes siguin competents i començo a treballar qüestions com la comunicació matemàtica i les formes de representació matemàtica però arribo a l’examen i el que els demano no està adaptat a això, evidentment sortirà malament. Aquesta tensió, aquest diàleg entre la pràctica, l’avaluació i el mateix convenciment dels professors, requereix temps.

Però en principi les matemàtiques ja s’estan ensenyant de manera competencial, i les proves que surten malament són competencials.

De vegades passa que les competències no sempre estan ben enteses. De vegades les competències s’han traduït a posar enunciats molt llargs per acabar demanant fer pràcticament el mateix. Però crec que té més pes un altre desajust. Hi ha un sector dels professors, crec que el majoritari, que no és que no estigui alineat amb els canvis, sinó que encara no té recursos, d’idees, d’exemples, què és important, sobre que s’ha de fer i com.

Diu que qualsevol canvi necessita un temps.

Sens dubte. El nou currículum s’hauria d’haver acompanyat d’un pla de formació sistemàtic, no voluntari, tant en continguts com en metodologia. Això, d’una banda. I, de l’altra, de recursos que expliquin el currículum; és a dir, orientacions específiques, pautes didàctiques.

Catalunya ara ho està fent.

Sí. Ara sí, però fa tres anys que tenim de Lomloe, amb un currículum, segons la meva opinió, bo, perquè és flexible, està ben orientat i dona molta capacitat als professors per dissenyar. Però una part molt important dels professors no tenen temps, sobretot, o recursos o estan molt sols i no poden fer tot això. Potser abans de llançar el nou currículum s’hauria d’haver tingut una mica de paciència i fer dissenys que fossin més elaborats, com per exemple aquestes concrecions que es fan ara a Catalunya.

¿La clau és millorar la formació dels docents?

La formació necessita que hi donem voltes. No només la formació inicial; ben sovint hi posem el focus, i sens dubte que tenim molt marge de millora, però hem de mirar especialment la formació continuada. Es dona per fet que es formarà qui vulgui. És plenament voluntarista i això ens ho hem de fer mirar. L’Administració té mitjans per mirar de millorar aquesta formació continuada i ser coherent en el fet que si vol un canvi no n’hi ha prou amb publicar-lo al BOE.

Notícies relacionades

L’agitador Vito Quiles fa una breu aparició a la UAB en un matí marcat per la tensió i les càrregues policials

El País Valencià no va trucar a 90.000 dones que s’haurien d’haver fet una mamografia el 2024

¿Les matemàtiques són especialment sensibles? Perquè el currículum ha canviat de dalt a baix en totes les matèries.

En matemàtiques el que ha canviat notablement és l’enfocament. A primària s’ha canviat en l’enfocament d’una aritmètica operativa –saber fer comptes– a una aritmètica comprensiva: has d’entendre per què has de multiplicar i què estàs multiplicant, més que no pas saber quant són set per vuit. Això, però, no vol dir que no ho hagis de saber; el que es busca és la comprensió conceptual, i això requereix un canvi notable. No ens interessa tant que es posi el focus en procediments que són mecanitzables o automatitzables com que s’entengui el que s’està fent. Al segle XXI, i ja hem passat més d’un quart del segle XXI, no podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940. Les necessitats de les persones per ser matemàticament competents no són les que tenien els meus avis, que eren simplement anar a la botiga i que no els estafessin.