El cas Flecha de la UB destapa els errors en els protocols antiassetjament

"El límit fonamental del protocol marc és que estableix que sigui la mateixa universitat la que gestioni i tramiti la denúncia. Hi hauria d’haver un òrgan independent, extern a les universitats que s’ocupi del procés ja que als campus sempre hi ha llaços d’amistat i relacions de poder. A més, molts casos cauen en l’oblit perquè tenir proves resulta complicat i es considera la paraula d’una contra la d’un altre. Fa falta una investigació independent, imparcial i amb garanties", sentencia Barbara Biglia, doctora en Psicologia, professora de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora especialitzada en violència de gènere.

Expert en violència masclista

El cas Flecha és especialment cru ja que el catedràtic, que té 73 anys i ja no fa classes a la UB, és un prestigiós investigador contra les violències masclistes i un actiu conferenciant. Dijous passat, un dia després d’explotar el cas, el sociòleg va intervenir en un congrés sobre investigació educativa organitzat a Sant Sebastià amb el suport de la Universitat del País Basc.

A punt de jubilar-se, Flecha va ser el 1991 un dels impulsors del CREA, grup d’investigació que va començar la seva activitat analitzant les comunitats d’aprenentatge i l’èxit educatiu i més tard, després d’uns conflictes interns, es va especialitzar en agressions masclistes als campus. Les dones que ara acusen el llavors totpoderós catedràtic asseguren que, fa 20 anys, mentre eren becàries, estudiants o doctorandes, el que va ser el seu superior jeràrquic va actuar presumptament de manera inacceptable, sol·licitant des de massatges fins a trobades sexuals passant per situacions de servilisme i sectarisme i una tèrbola intromissió en la seva vida íntima.

"És una situació que exemplifica el refrany més popular de tots els campus: profesor ayudante, felpudo andante", afirma un docent universitari que prefereix l’anonimat i que assegura que, abans de la normativa de l’any 2004 que exigeix una acreditació externa per guanyar les oposicions, els catedràtics eren éssers totpoderosos que "domaven" els seus ajudants acòlits per ascendir-los. "La teva promoció depenia exclusivament d’ells", recorda.

"Catorze dones han fet ara el pas d’acusar Flecha. Però, en realitat, parlem de moltes més presumptes víctimes d’abús. Unes 40 o 50 al llarg de 30 anys. És el cas més greu en una universitat", resumeix a aquest diari el professor de la UB Àlex Caramé, que va ser becari del catedràtic.

El silenci de les víctimes

En el cas que s’arribin a confirmar les acusacions contra Flecha, seria difícil, efectivament, trobar un episodi d’aquesta envergadura en algun campus. No obstant, les violències i els abusos de poder amb més o menys intensitat encara són una realitat als campus, tant a Espanya com en àmbit internacional. La majoria se silencien. De fet, el 90% de les víctimes no denuncien. Quan sí que s’atreveixen, la solució no és fàcil ni ràpida. "No conec cap rectorat, ni a Espanya ni a l’estranger, que hi hagi resolt un problema tan greu de manera taxativa", afegeix.

La professora Biglia explica que a les universitats, malgrat que siguin centres d’educació superior, es reprodueixen les mateixes misèries que es donen a qualsevol altra empresa o institució. "És un mite pensar que les universitats són lliures de violència. Són espais jeràrquics en els quals preval una forta precarietat, són sistemes basats en lògiques feudals i neoliberals alhora", puntualitza, deixant clar que alguns grups d’investigació funcionen com famílies, en les quals les relacions –i els favors mutus– són complicats.

"Aquesta situació dificulta la identificació de situacions d’abús. Quan prens consciència d’això et fa pànic comentar-ho per les represàlies acadèmiques que podries patir, amb la qual cosa en molts casos l’única solució que trobes és anar-te’n", assenyala la docent.

L’excel·lència moral

Una professora de la UB que prefereix quedar en l’anonimat afegeix que, per més normativa que existeixi, els campus són uns organismes complicats amb tèrboles dinàmiques de poder on impera l’omertá (la llei del silenci). "Només es valora l’excel·lència investigadora, no l’excel·lència moral. Molta gent coneixia les dinàmiques fosques que es donaven en el CREA, però Flecha era un catedràtic que tenia molt poder i potents projectes entre mans", sentencia aquesta docent, que lamenta també la postura que està tenint el rectorat de la UB, que ha animat les víctimes –la identitat de les quals es desconeix– a acudir a la Unitat d’Igualtat per denunciar.

Fonts oficials de la UB recorden que els dos expedients que es van obrir per pràctiques irregulars en el CREA, un l’any 2004 i l’altre el 2016, van acabar sent arxivats i actualment estan prescrits. "És igual. La universitat hauria de reobrir-los i actuar. ¿Potser la maldat té data de caducitat?", insisteix la docent.

Fora de la UB

Malgrat que el CREA no està vinculat a la UB des del 2020 segueix utilitzant a la seva web i als seus correus el domini ub. Així mateix, fa servir les seves instal·lacions. De fet, el setembre vinent hi ha programada una nova edició de la conferència europea sobre violència domèstica a l’edifici històric de la universitat.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

Aquest divendres passat, el rectorat ha anunciat que, "davant les greus acusacions i fins que les instàncies pertinents no hagin dilucidat la situació", el grup no podrà celebrar-hi el congrés. La setmana que ve, els serveis jurídics del campus es reuniran amb les advocades que representen les 14 dones.

La universitat, de moment, no ha anunciat cap mena d’investigació, un extrem que denuncien des de les advocades de les afectades fins a l’Assemblea Feminista de la UB, que actualment està recollint firmes perquè se’n posi en marxa una d’"independent, imparcial i amb garanties". "Com a mesura cautelar, reclamem la suspensió de funcions de les persones vinculades a la direcció del CREA", exigeix Lara Longares, membre de l’espai feminista universitari.