El Capità Amèrica s'enfronta a Iron Man

Dos herois icònics, el Capità Amèrica i Iron Man, es barallen durant dues hores i mitja èpiques, al centre d'un món que es pregunta si és bo que aquests tipus disfrutin de poder il·limitat. Al seu voltant, mentrestant, apareixen altres justiciers disfressats que tard o d'hora tindran la seva pròpia pel·lícula. ¿Oi que sona familiar? 

En efecte, després d'haver passat anys destruint ciutats senceres, l'assumpte dels danys col·laterals era un dels eixos centrals de la recentíssima 'Batman v Superman: el amanecer de la justicia', encara que en última instància el seu director, Zack Snyder, desdenyava tot sentit de la responsabilitat ètica amb el seu aparatós final ultraapocalíptic.

En canvi, els mateixos dilemes morals de 'Capitán América: civil war', que arriba aquest divendres als nostres cines, s'han cuit a foc lent dins d'aquest gran magma anomenat Univers Cinematogràfic de Marvel (MCU) que es construeix a les multisales des de l'estrena d''Iron Man' (Jon Favreau, 2008). Al MCU, personatges i trames de diferents sagues de superherois es creuen lliurement de manera que, avui, ningú es qüestiona què coi hi fan Iron Man, Spiderman o la Viuda Negra en una pel·lícula del Capità Amèrica.

Quan 'Los Vengadores' (Joss Whedon, 2012) va arribar als cines, va ser aclamada com l'esdeveniment Marvel definitiu: els seus quatre principals superherois s'unien contra una amenaça planetària majúscula. Fins ara, cap pel·lícula posterior dels estudis, ni tan sols la seva seqüela, 'La era de Ultron' (Joss Whedon, 2015), va aconseguir igualar aquest nivell de grandiloqüència i de poder sobrehumà. Però això, diem, era fins ara. Perquè, malgrat el seu títol, 'Capitán América: civil war' és essencialment una tercera entrega de 'Los Vengadores' encara que a Hulk i a Thor no se'ls vegi el pèl ni el múscul.

REUNIÓ FAMILIAR

“No és que em vulgui comparar amb Coppola, però d'alguna manera la saga del Capità Amèrica funciona com 'El Padrí”, ha assegurat Joe Russo, que codirigeix la pel·lícula amb el seu germà Anthony Russo. “Encara que en el fons aquella és la història de Michael Corleone, introdueix altres arcs narratius per retratar tota una família. Nosaltres hem volgut fer el mateix”. 'Civil war', per tant, és com una reunió familiar que acaba a mastegots.

Els Russo van imprimir al seu dia nous aires a l'univers Marvel amb 'Capitán América: el soldado de invierno' (2014), que desdenyava certs clixés del gènere -els malvats superdolents, per exemple- i, a la manera d'una intriga d'espionatge, es preguntava fins a quin punt era acceptable que els governs eliminessin les nostres llibertats amb el pretext de mantenir-nos fora de perill.

'Civil war' funciona de manera semblant. Els Venjadors han salvat el món dues vegades però en el procés ha mort molta gent innocent, de manera que les Nacions Unides pretenen imposar mecanismes de control sobre l'activitat del grup. Iron Man (Robert Downey Jr.) creu que és bona idea; el Capità Amèrica (Chris Evans) no hi està d'acord, perquè quan se salven vides s'han d'assumir danys col·laterals i perquè, al capdavall, aquesta és la seva pel·lícula. Una vegada la resta d'herois prenen partit per un bàndol o un altre, la guerra es fa inevitable. Per complicar les coses apareix Zemo (Daniel Brühl), un misteriós antagonista que es troba darrere dels catastròfics esdeveniments que han conduït al conflicte. 

Notícies relacionades

Chris Evans: "Cap heroi es mereix poder absolut"

'Capitán América: Civil war': l'heroi davant el mirall

'Civil war' inclou més superhomes que cap altra pel·lícula de Marvel fins ara, incloent-hi les dues entregues dels Venjadors. Alguns d'ells aporten substància còmica i per tant funcionen com a contrapès d'aquells que porten el bagatge emocional. Tots ells tenen oportunitat de lluir-se en el moment central del film, una batalla de 17 minuts entre els dos bàndols -sis contra sis- que sens dubte és la seqüència més ambiciosa de tot el MCU.

Darrere de tot l'espectacle, els espectadors més entregats hi veuran meditacions sobre el pes dels ideals, el significat de la lleialtat i el cost de la venjança. Els cínics, en canvi, veuran la pel·lícula essencialment com un aparador per introduir alguns dels personatges, com Pantera Negra o el nou Spiderman, que s'hauran de lluir en futures aventures. En tot cas, la guerra culmina en un duel d'intensitat operística i, encara que sabem que no suposarà el final de res -els germans Russo també s'encarregaran de dirigir les dues pròximes pel·lícules de 'Los Vengadores'-, però que deixarà marca, cosa que genera dubtes sobre què els depara el futur al Capità Amèrica i companyia. Just el que els Estudis Marvel volen.