«El meu personatge és molt Monty Python»

-Es guanyava la vida com a violinista professional fins que un dia va decidir que preferia cantar. ¿Com va ser aquest trànsit? 

-Jo crec que en el fons tots els músics voldrien cantar; dins de cada instrumentista hi ha un cantant. A nivell artístic requereix més superació personal: ets tu amb la teva veu, no t'amagues darrere d'un instrument o d'una orquestra. Vaig estudiar i vaig formar la meva veu a Barcelona amb el mestre Jorge Sirena i vaig començar a fer audicions de cant. I em van dir que havia de decidir: violinista o cantant. Vaig optar per la veu.

-I va marxar a Alemanya. ¿Per què? -Amb la crisi vaig decidir anar a Alemanya a aprendre alemany, m'agrada molt Bach, el repertori barroc i els oratoris. Vaig guanyar el concurs de la Bachwoche en el marc de la Bachakademie Stuttgart i a partir de llavors vaig començar a treballar molt amb directors molt destacats, com Helmuth Rilling i Hans-Christoph Rademann.

-Debuta al Liceu amb una òpera d'impacte. ¿Nerviosa?

-Em fa molta il·lusió. He actuat abans a Madrid que a la meva Barcelona natal. Allà vaig interpretar Pirene a L'Atlàntida, amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, convidada per Josep Pons, i també vaig fer un Rèquiem de Mozart. Benvenuto Cellini és un muntatge espectacular. Admiro les pel·lícules de Gilliam i aquesta òpera em recorda en alguns moments Brazil. Tot el treball de l'ésser creatiu, la crisi amb la societat i els sentiments, tot això hi és a a Brazil.

-¿Troba també tocs de Monty Py-thon?

-Sí, molts. La manera de presentar el Papa, gairebé com una drag queen, i els seus protectors és molt graciosa, molt Gilliam. Les escenes de carnaval i de pantomima són esplèndides, una meravella.

¿Com és el seu personatge, Ascanio?

També és molt Monty Python. A l'òpera de Berlioz era un aprenent de 13 anys i Gilliam l'ha transformat en un noi de l'alta societat amb un costat fosc. El director no creu en la innocència pura de cap personatge.

Notícies relacionades

Benvenuto, Terry Gilliam

Moreno Bonilla apunta en la bona direcció

-¿Com valora el treball de Gilliam?

-Li agrada molt la música, és pianista i és un gran amant de l'òpera, i això es nota. Molts directors escènics passen per sobre de la música, ell no. Aquesta producció agradarà fins i tot a la gent a qui no li agrada l'òpera. No és gens tediosa. Però no és aconsellable a menors de 10 o 11 anys. Els podria impactar massa alguna escena.