ANUNCI TEMERARI

Trump llança una gran ofensiva contra les polítiques climàtiques

El president pretén revocar un text legal clau que fins ara ha sustentat totes les mesures de retallada d’emissions als Estats Units.

La maniobra podria esborrar quasi dues dècades de progressos en matèria ambiental

Trump llança una gran ofensiva contra les polítiques climàtiques
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

En un concessionari de camions a Indianapolis, envoltat de vehicles de gasolina de gran cilindrada, el màxim representant de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) de l’Administració de Donald Trump ha revelat aquesta setmana que el president pretén revocar un dels textos legals que fins ara han sustentat totes les polítiques climàtiques dels EUA. Es tracta de l’anomenat "dictamen de perill" de 2009 i és, a la pràctica, el text que permet als governs federals regular qüestions com la retallada dels gasos d’efecte hivernacle. Segons denuncien els experts, si aquesta amenaça prosperés, Trump no només eliminaria la columna vertebral de la política climàtica nord-americana, sinó que crearia un escull gegant que dificultaria el disseny de futures polítiques ambientals.

L’anunci, fet entre càntics conservadors i arguments pseudocientífics, és més que un canvi de política. Com argumenten tant científics com experts en legislació ambiental, es tracta d’una ofensiva podria deixar els Estats Units sense eines legals per controlar les seves pròpies emissions. Fins i tot en el marc de les polítiques estatals que no depenen directament del Govern de Trump. "És un intent deliberat d’esborrar una dècada i mitja d’avenços regulatoris basats en el consens científic global sobre el canvi climàtic", afirma l’advocat ambientalista Shaun Goho, de l’organització Clean Air Task Force.

Els gasos d’efecte hivernacle

Tot gira al voltant d’un document tècnic que, si més no fins ara, semblava del tot inqüestionable. Es tracta d’un text publicat el 2009 derivat d’un dictamen del Tribunal Suprem en el qual, per primera vegada, es va posar per escrit que els gasos d’efecte hivernacle representen una amenaça clara per a la salut i el benestar públics i que, per tant, s’han de dissenyar polítiques per minimitzar la seva emissió. Tot allò va acabar derivant en regulacions escala governamental i estatal. En cas de revocar aquesta normativa, afirmen els experts, tots els actors implicats en el procés perdrien quasi tota la seva capacitat per frenar la contaminació que escalfa el planeta.

L’argument jurídic que pretén utilitzar Trump per revocar aquest text s’acosta a l’absurd. Segons han raonat els seus portaveus en la matèria, al tenir efectes globals, les emissions no haurien de ser regulades a nivell local. Segons aquesta lògica, les normatives per reduir el diòxid de carboni i el metà quedarien fora de l’abast de les lleis nord-americanes perquè el seu impacte és "massa difús" per regular-se. Paral·lelament, en un informe de 150 pàgines difós pel Departament d’Energia, s’afirma que el carboni pot ser beneficiós per a l’agricultura i que el fred extrem és més perillós que la calor, una pila d’arguments desacreditats des de fa anys per la comunitat científica.

Notícies relacionades

"L’estratègia de Trump és l’equivalent a tirar un plat d’espaguetis a la paret només per veure si, entre tant caos, en queda algun d’enganxat", afirma Lisa Friedman, especialista en política climàtica del diari The New York Times, per il·lustrar el disbarat retòric que hi ha darrere dels arguments del president.

La proposta de Trump arriba en un moment en què el món experimenta les conseqüències més devastadores del canvi climàtic. Davant això, la seva Administració insisteix a relativitzar les amenaces climàtiques i a negar el consens científic. Segons expliquen els experts, el més inquietant d’aquesta ofensiva legal és que, en cas que prosperi, Trump no només desmantellarà les actuals regulacions ambientals, sinó també les futures. A l’eliminar el dictamen de perill es bloquejaria la possibilitat que una Administració posterior, fins i tot una de demòcrata, pogués regular eficaçment les emissions sense començar des de zero als tribunals.