Cinc flaixos de la (des)memòria espanyola

Llei d’amnistia Un blindatge franquista que l’ONU exigeix revocar

La llei d’amnistia es va aprovar el 1977 amb l’objectiu de suprimir les penes que pesaven sobre els que havien patit repressió política durant el franquisme. Però la norma, impulsada pels partits d’esquerres i nacionalistes, s’ha tornat un mur contra el qual xoquen els intents per investigar els delictes contra els drets humans –entre els quals hi ha el genocidi i la desaparició forçada– que es van cometre durant la dictadura. El fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, es va oposar a la causa que va impulsar Baltasar Garzón argumentat que els fets «estaven prescrits i perdonats» per la llei d’amnistia, que l’ONU demana revocar perquè atempta contra els drets humans.

Judici sumarial a companys Clam per una anul·lació que no arriba

Durant la tramitació de la llei de memòria històrica, els partits d’esquerra van sol·licitar que el text inclogués l’anul·lació dels judicis sumarials celebrats durant i després de la guerra civil, però només es va aconseguir un arbitratge per instar els tribunals a revisar cada procés. En aquest sentit, el Govern català va exigir el 2009 la nul·litat del judici al president Lluís Companys, executat el 15 d’octubre de 1940 al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Però la nul·litat –com es recordava aquest dijous, 75è aniversari del seu afusellament– no ha arribat. Alemanya i França, per la seva part, van demanar perdó per haver col·laborat en la seva detenció i deportació.

Memòria històrica El segon país amb més fosses tancades després de Cambodja

La llei de memòria històrica, del 2007, va reconèixer i va ampliar drets als que van ser reprimits durant la guerra civil i la dictadura. El text, no obstant, no va incloure l’obertura de fosses on encara podrien reposar 110.000 represaliats (6.000 han sigut localitzats). «Hi ha països molt més pobres, com Etiòpia, amb més suport polític», va dir l’any passat l’autoritat forense Luis Fondebrider. Quan va arribar al poder, Mariano Rajoy va tallar les subvencions destinades a les exhumacions. El resultat és que Espanya és el segon país, després de Cambodja, amb més fosses tancades. «Alguns s’han recordat del seu pare –va afirmar el popular Rafael Hernando– quan hi havia ajudes per trobar-lo».

Guia de carrers De la plaça Arriba España al carrer de la División Azul

Algunes osques del franquisme persisteixen, sovint impertorbables, en l’espai públic. A Barcelona, la comissió dirigida per Xavier Domènech té la missió d’acabar de revisar i tractar les empremtes –des de simbologia fins a escultures i noms de carrer– que va deixar la dictadura. I a Madrid, l’equip de govern de Manuela Carmena va anunciar el juliol passat que emprendria el que Gallardón va dir que faria i no n’hem sabut res més: revisar els 150 noms franquistes que encara sobreviuen a la guia de carrers. Com la plaça Arriba España o el carrer dels Caídos de la División Azul. L’objectiu és que siguin els mateixos veïns els que decideixin els nous noms.

Les herències Ultres a Barcelona i la ‘nétíssima’ en ‘prime time’

Notícies relacionades

Alemanya se'n riu de Hitler

Sebastião Salgado, l’ull que tot ho va veure

En menys d’una setmana, les urpes de l’herència franquista han tret el cap des del prime time de TVE fins a les concentracions del 12-O a Barcelona. És clar que en registres diferents. L’urpa més violenta es va afilar dilluns, dia de la Hispanitat, a Montjuïc, on la ultradreta va exhibir sense problemes el seu arsenal d’amenaces a periodistes i de souvenirs franquistes i nazis –una cosa, per cert, prohibida a Alemanya–.

El dimecres anterior, dia 7, TVE ja s’havia avingut a remoure les cendres del règim, en versió aromatitzada, amb l’entrevista de Bertín Osborne a Carmen Martínez-Bordiú. Un festí d’audiència a costa de revisar el franquisme en clau ¡Hola!.