«No vull fer cine explicatiu, m'avorreix»

-El 'wuxia' és un gènere principalment masculí, però vostè ha optat per una protagonista femenina.

-Sí, les dones m'interessen molt més que els homes. Tenen una sensibilitat més rica i una forma de pensar més complexa, i una forma de relacionar-se amb la realitat més sofisticada. Els homes són massa racionals i, per tant, molt avorrits.

'The assassin' no s'assembla a cap altra pel·lícula d'arts marcials, ¿era el seu objectiu?

-El meu principal objectiu va ser ser realista, i el realisme no és habitual en el gènere. Vaig contractar uns professionals de les arts marcials perquè m'assessoressin i vaig haver d'acomiadar-los perquè no me'ls creia. I, a l'acabar el rodatge, vaig eliminar moltes escenes que havia rodat perquè no em convencien. D'aquí vénen les agressives el·lipsis que inclou la pel·lícula. Espero que l'espectador no es perdi.

Notícies relacionades

De l’angoixa a la calma

Ombra aquí, ombra allà

-En tot cas, narrar una història no sembla ser la principal de les prioritats de la pel·lícula.

-Mai he volgut fer un cine explicatiu, m'avorreix. Jo sempre comparo una pel·lícula amb un riu. El que m'interessa és el seu curs, i la velocitat a la qual l'aigua flueix, però no on desemboca.