De l’angoixa a la calma

Izia Higelin y Jean Pierre Darroussin, en una imagen de Juliette en primavera / Surtsey Films

No deixa de ser curiós que Blandine Lenoir treballés com a actriu a Carne i Solo contra todos, els dos primers films de l’intens, desbordant i sempre al límit Gaspar Noé. Curiós, i sorprenent, perquè la pel·lícula que ha fet ara, Juliette en la primavera, representa absolutament el contrari. Té considerables elements dramàtics, però el to general del film és molt més lluminós, encara que fràgil; esperançador, tot i que bussejant a les zones fosques i derives dels seus personatges.

Adaptació d’un còmic de Camille Jourdy del 2016, té com a personatge central la Juliette del títol, una jove il·lustradora de llibres infantils que ha passat per un període una mica depressiu. Sense un objectiu clar, s’instal·la durant una temporada al seu poble natal, i allà té tanta importància com ella la resta de la família: el seu solitari pare, un resistent dels temps del combat social; l’àvia que perd a poc a poc la relació amb el món; la germana, el marit d’aquesta i l’amant, així com un jove negre amb el qual estableix una relació de curiositat i amistat. Lenoir filma amb tacte i demostra total confiança en els seus intèrprets: Izia Higelin aconsegueix en tots els plans transmetre aquest difícil trànsit que va de l’angoixa a la calma.

Temes:

Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris