De l’angoixa a la calma
Izia Higelin y Jean Pierre Darroussin, en una imagen de Juliette en primavera /
No deixa de ser curiós que Blandine Lenoir treballés com a actriu a Carne i Solo contra todos, els dos primers films de l’intens, desbordant i sempre al límit Gaspar Noé. Curiós, i sorprenent, perquè la pel·lícula que ha fet ara, Juliette en la primavera, representa absolutament el contrari. Té considerables elements dramàtics, però el to general del film és molt més lluminós, encara que fràgil; esperançador, tot i que bussejant a les zones fosques i derives dels seus personatges.
Adaptació d’un còmic de Camille Jourdy del 2016, té com a personatge central la Juliette del títol, una jove il·lustradora de llibres infantils que ha passat per un període una mica depressiu. Sense un objectiu clar, s’instal·la durant una temporada al seu poble natal, i allà té tanta importància com ella la resta de la família: el seu solitari pare, un resistent dels temps del combat social; l’àvia que perd a poc a poc la relació amb el món; la germana, el marit d’aquesta i l’amant, així com un jove negre amb el qual estableix una relació de curiositat i amistat. Lenoir filma amb tacte i demostra total confiança en els seus intèrprets: Izia Higelin aconsegueix en tots els plans transmetre aquest difícil trànsit que va de l’angoixa a la calma.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Accident de trens La jove embarassada a l’UCI després de l’accident a Adamuz dona a llum
- Curiositats del món animal Ni se sent abandonat ni li és igual: això sent el teu gat quan te’n vas de casa, segons la ciència
- Festival Barnasants Martirio: «El meu personatge surt de mi i mai m’ha dit el que he de fer»
- Barcelonejant La gala que reuneix el repertori més variat de vips de totes les gales
- Nous models de turisme L’intercanvi de cases per vacances es quintuplica des del 2020: «No només estalvies, viatges d’una altra manera, vius la vida d’altres»