Bosc, riu i paraules

La impressió inicial és magnífica: el tercer volum dels casos d'Amaia Salazar, inspectora foral, és un llibre gruixut i les seves 500 pàgines són la promesa de bons crims i de relaxants tardes de grata lectura. També hi ajuda un relat familiar sorprenent i un preu seductor.

La novel·la Ofrena a la tempesta, de l'escriptora donostiarra Dolores Redondo, és un thriller sorprenent i enigmàtic, i en aquest (com en els altres dos llibres anteriors) la trama gira al voltant d'un bosc, un riu i l'aire de les paraules que els envolta. Un bosc, perquè hi habiten les criatures arcaiques; un riu, perquè així s'estructuren les seves novel·les; i verb, perquè d'aquesta manera tot ho abraça. Llargues descripcions (pàgines senceres, tres, quatre), sense més diàleg que els propis xiuxiuejos, no són habituals en un thriller. Però tornem al riu, paraula que es tradueix com a ibai en eusquera.

Ofrena a la tempesta posseeix un relat central que discorre lent, potent i inevitable. A la vora, com a afluents, les trames secundàries es defineixen i es voregen, i si en altres novel·les (des de La comedia humana fins a Joc de trons) el concepte riu és metàfora i exemple de desenvolupament, aquí també és humà (és el nom propi del fill de la protagonista) així com físic: un curs d'aigua tangible que dóna nom a la vall, el riu Baztan.

En una entrevista de la periodista Anna Abella («Hi ha periodistes que així que et fan la primera pregunta ja saps que t'entendran», l'elogiava Redondo) l'autora destacava que per erigir el llibre necessitava «pors i amors», encara que més que por jo diria repugnància, o terror íntim: és «por que la por torni», recollia Abella. I al seu voltant, una investigació criminal de primera línia, una successió de brutals homicidis, de fugides i persecucions a un ritme trepidant.

L'ENTORN / Ofrena a la tempesta és una novel·la sorprenent alhora que fidel a les constants de la saga. Això la dota de caràcter i perfil definitori: el retrat d'una cultura de dones en un entorn masculí, la brillant exposició, les imatges esgarrifoses i les mortals presències que visiten els malsons com si -aquests últims- fossin una altra realitat; els éssers de l'antiga religió, els déus adormits, les figures protectores com Basajaun i Mari, divinitats en oposició a les lamies o a Tarttalo. O Inguma, que s'apodera de l'alè dels nadons; i per ell arrenca el llibre: una dona denuncia el seu gendre per la defunció de la néta, dictaminada com a mort sobtada del lactant. Però l'àvia sospita, sobretot quan el gendre robi el cos de la criatura perquè no sigui incinerada... i no els puc explicar més

Pors i amors són antagonistes cardinals per ajustar el fi encaix que és la trilogia de Baztan: una marqueteria de paraules i frases, l'ús mesurat de connectors i encaixaments, imaginació i maneres, elegància per escriure, passió per al seu desenvolupament i intel·ligència per vincular-ho tot. I així, al final, les preguntes queden respostes, els crims són revelats, els misteris s'il·luminen,els criminals seran empresonats i els sentiments... fets miques. Llegeixin-lo, disfrutin-lo, i ho entendran.

OFRENA A LA TEMPESTA

OFRENDA A LA TORMENTA

Dolores Redondo

Trad. Núria Parés

Notícies relacionades

Oliver Laxe continua fent-se gran a Canes

Densa simfonia del dolor heretat

Columna / Destino

480 / 440 pàg. 18,50 €