'Bonnie and Clyde' a BCN

El 2013 va fer deu anys de la mort de Roberto Bolaño i ara en fa 30 de la publicació de la que va ser la seva opera prima, Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, una novel·la que va escriure a quatre mans amb Antoni Garcia Porta. La fama de l'autor xilè, que no va disfrutar en vida, ha superat les llibreries i ha arribat als teatres. Àlex Rigola va muntar la monumental -com a novel·la i obra teatral- 2666 (que estrenarà el 3 d'abril en la seva versió alemanya a la Schaubühne de Berlín) i ha presentat aquest any El policía de las ratas, amb Andreu Benito i Joan Carreras. Ara és l'actor i director Fèlix Pons qui s'atreveix a adaptar un personalíssim retrat generacional ambientat a la Barcelona d'inicis dels 80, en plena transició. L'interpreten Claudia Benito, filla de l'Andreu, i Nao Albet.

Pons ha passat per totes les etapes en el seu fervor per Bolaño. Primer en va ser un lector entregat. Després va implorar a Rigola un paper a 2666. I s'estrena com a director i dramaturg a partir d'una novel·la de la qual elogia la «frescor, l'esperit gamberro i la voluntat renovadora des del joc». Centra l'adaptació en els dos personatges clau, uns Bonnie and Clyde a la barcelonina, que viuen una relació tòxica i autodestructiva en un pis pròxim a la plaça de Lesseps.

ROBATORIS I CRIMS / Ángel Ros (Nao Albet) és un escriptor fracassat que té en Joyce el seu referent literari. També toca el baix en una orquestra tropical i en un dels seus concerts coneix Ana Ríos Ricardi (Claudia Benito), una jove sud-americana de la qual es queda penjat. Es converteix en la seva musa negra i ella l'arrossega a una espiral de drogues, alcohol, sexe i música, amb Morrison i els Doors com a banda sonora. Emprenen, per si no fos prou, una escalada violenta amb robatoris i crims.

En l'original novel·lesc, la parella es mou en una fugida constant per diferents pisos de Barcelona. Pons ha preferit quedar-se amb només un, a prop de la plaça de Lesseps. No sortiran mai del seu refugi, del llit que defineix l'espai escènic del muntatge, per la qual cosa el director planteja el joc que el públic decideixi si el que sent per boca d'aquests joves que viuen al límit és realitat o ficció.

'PERFORMANCE' A L'ESTIL TARANTINO / L'elecció d'aquesta opera prima no és capritxosa. El seu director veu un paral·lelisme entre el retrat generacional d'una joventut que deixava enrere «una dictadura salvatge» i el d'una altra que busca avui alternatives polítiques a l'enfonsament d'un altre sistema, el de l'«estat del benestar». Aquesta convulsió de l'època de la transició es reflecteix en una novel·la amb voluntat de «trencar motllos, de dinamitar-ho tot», i que com qualsevol opera prima és «imperfecta, però fascinant i complexa». Bolaño i Porta van experimentar amb la barreja de gèneres literaris, partint de la novel·la negra, i l'ús de tècniques narratives pròpies del cine, com els flashbacks.

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

No menys complexa i potent és una posada en escena que es mou en el terreny de la performance i amb un treball audiovisual que no vol ser documental i sí reflectir l'estètica del moment. Tot, segons el director, amb el repte de captar l'«extraordinària poesia» que desprèn la narrativa de Bolaño i l'aire tarantinesc que respira Consejos de un discípulo..., anterior a l'eclosió del cineasta amb Reservoir dogs (1992).

L'aposta de Pons és valenta, com ja ho va ser la novel·la. «Cal llançar-se al buit i cagar-la un, dos, tres o quatre cops. Cal una cultura de creadors arriscats».