Política i cine en els Goya

Parlem de cine. Parlem dels Goya. Llavors, perdó, parlem de política. Aquesta nit s'entreguen a Madrid els guardons més importants del cine espanyol. No obstant, el morbo no residirà tant en quina pel·lícula vencerà sinó en la pertorbació que provocarà el xoc de dos titans. A un costat, cineastes i actors, un dels col·lectius més reivindicatius i crítics amb l'Espanya de les retallades i l'IVA del 21%. A l'altre, el Govern del PP. Però no en la primera divisió de l'Executiu sinó la segona perquè el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, va trucar dijous a l'Acadèmia de Cine per anunciar que, per problemes d'agenda, no podrà estar present en la gala. ¿Els Goya no eren un acte estrictament cultural? No.

El mestre de cerimònies, Manel Fuentes, avisa que es llançaran «pulles» per a tothom. Calma, que també anuncia «somriures» per a tothom. És de suposar que també per a l'absent Wert. Queden lluny els temps en què el ministre es definia a si mateix com «un toro que s'embraveix amb el càstig». Al gener va anar als premis Forqué i es va emportar una contundent xiulada quan estava a punt d'acabar el seu discurs. Als Gaudí, ni tan sols hi va anar. Als Goya tenia previst assistir-hi. «Jo ho afronto tot amb el millor ànim. Especialment -va assegurar llavors- les celebracions, siguin o no de cine». A tres dies de l'esdeveniment, va passar la pilota al secretari d'Estat de Cultura, José María Lasalle, home del Govern, sí, però de baix perfil en totes les negociacions sobre l'IVA i el nou model de finançament cinematogràfic que, segons els més optimistes, ajudarà a sortir del dic sec una indústria molt castigada per la crisi econòmica i la pirateria.

AVÍS SOBRE ELS DISCURSOS / Preveient discursos excessivament llargs (no només de política, recordem com Karra Elejalde es va passar 3 minuts i 37 segons agraint fins i tot al gat de la seva filla el seu capgròs per Tam­bién la lluvia) l'Acadèmia ja ha advertit els nominats que siguin breus quan surtin a l'estrada. Un minut com a molt. El director de la institució, Emilio Pina, ha assegurat aquesta setmana que malgrat estar d'acord en un 99,9% en les habituals reivindicacions polítiques i socials que solen realitzar els guardonats, a ell li agradaria que als Goya es parlés només de cine. No és l'únic que opina així.

És possible que, finalment, els assistents només parlin de cine. Però tot i així sortiria el Govern a col·lació. Parlar de cine és parlar de com es fan les pel·lícules, amb quins diners, amb quines ajudes públiques... 15 años y un día havia de ser un film molt més gran, però després d'uns quants anys en un calaix, Gracia Querejeta es va dir: o el faig petit o no el faig. Manuel Martín Cuenca, que es va hipotecar la casa per a La mitad de Oscar (2010), ha pogut rodar Caníbal després d'aconseguir finançament a Romania, França i Rússia. Fernando Franco va dirigir La herida sense saber massa bé si l'aconseguiria estrenar, cosa que potser no hauria pogut fer si no hagués estat per l'ajuda del Govern. Però del Govern basc. Rodar i estrenar tampoc ha estat un camí de roses per als altres dos títols que aspiren al Goya al millor film: Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba, i La gran familia española, de Daniel Sánchez Arévalo i la que parteix com a favorita amb 11 nominacions.

No obstant, és La herida la que té moltes paperetes per donar la campanada, com la va donar el 2008 La soledad, amb la qual Jaime Rosales li va prendre a Bayona i el seu El orfanato el Goya a la millor pel·lícula i director. Rosales és, per cert, un dels padrins cinèfils del realitzador de La herida, que també lluitarà pel Goya a la millor direcció novella.

Notícies relacionades

Les candidates

¿On és Martin Margiela?

Ho té complicat perquè s'enfrontarà a Neus Ballús, que va arrasar als Gaudí amb La plaga; a Jorge Dorado, que a falta d'oportunitats a Espanya va rodar Mindscape als EUA; i a Rodrigo Sorogoyen, autor de la pel·lícula Stockholm, que va vèncer en els premis Feroz de la premsa especialitzada.

Tres premis Goya que estan pràcticament assegurats són els de Marian Álvarez (La herida), Carlos Bardem (Alacrán enamorado) i Terele Pávez (Las brujas de Zugarramurdi). Per als tres actors seria el seu primer capgròs.