El rescat d'un altre somni

El Teatre-Museu Salvador Dalí penjarà a les seves parets, a partir d'avui, un altre dels genials somnis de l'autor empordanès. En aquesta ocasió es tracta de  La carreta fantasma, un petit oli pintat sobre fusta el 1933,  que és una de les joies de la magistral etapa surrealista del pintor. El quadro ha estat adquirit per la Fundació Dalí a un col·leccionista privat el nom del qual no s'ha revelat per exprés desig del venedor, que tampoc ha volgut que transcendeixi el preu que s'ha pagat. L'obra s'exposarà en un lloc d'honor de la Sala del Tresor del museu, ja que és considerada pels responsables de la fundació una de les adquisicions «més importants» realitzades durant els últims anys.

El director del museu, Antoni Pixot, i la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, no podien ocultar ahir l'emoció que sentien al presentar el nou quadro. Una adquisició que se suma a les desenes d'obres que ha comprat la fundació des del 1991 i que serveix, a més, per celebrar a bombo i platerets la commemoració del 40è aniversari de la creació del Teatre-Museu. «És una verdadera meravella. Un quadro extraordinari. D'aparença simple i plàcida, està pintat per capes amb una tècnica exquisida i pulcra, difícil de trobar al segle XX, que recorda els mestres de l'escola flamenca», va elogiar Pixot.

LLUMINOSITAT MÀGICA / L'obra, de petit format (19 per 24 centímetres), té una lluminositat gairebé màgica. Amb colors difuminats en què

predomina una barreja de daurats, ocres clars i blanc plom, mostra una carreta que es dirigeix a un petit poble envoltat de muntanyes a l'ho-

ritzó. Unes pedres situades en perspectiva sobre l'àrida i resplendent plana marquen el camí i donen pro-

funditat a la composició. A l'inte-

rior de la carreta hi ha dues figures que es confonen amb les edifica-

cions del poble on es dirigeixen,

de manera que la tartana acaba convertint-se en el seu propi destí. L'espectador pot triar què hi vol veu-

re, en un dels característics jocs

visuals que li agradaven al pintor. És una metàfora plàstica compri-mida en una miniatura que, malgrat les seves reduïdes dimensions

i la seva aparent simplicitat, atra-

pa i fascina la mirada de l'espectador.

«És un quadro que fa il·lusió ensenyar. Una obra d'aquelles per les quals la gent fa cua per veure-la», va afegir Pixot, que també va oferir la seva particular interpretació de la temàtica de l'obra. El director del museu Dalí va recordar la importància que tenia la figura de la carreta per als surrealistes, i a tall d'exemple va destacar l'ús que va fer d'aquest element Luis Buñuel a la pel·lícula Belle de jour, protagonitzada per Cathe-

Notícies relacionades

De l’angoixa a la calma

Ombra aquí, ombra allà

rine Deneuve el 1967, i que comença i s'acaba amb el pas d'un d'aquests vehicles.

«A la pel·lícula de Buñuel la carreta transportava les obsessions sadomasoquistes d'un dels seus ocupants, però en aquesta crec que Dalí hi va carregar tota la seva adolescència, que viatjava cap al seu destí», va explicar.