El poeta torna a Nova York

En algun moment del juny o el juliol del 1936, Federico García Lorca va anar al despatx del seu editor, José Bergamín, amb un manuscrit a sota el braç. Es tractava, en realitat, del que l'hispanista Andrew Anderson prefereix anomenar«l'original»: un«híbrid heterogeni»de textos mecanografiats, galerades i còpies de poemes ja publicats, la pàgina de portada i les de les portadelles de les 10 seccions en què planificava estructurar el seu pròxim llibre de poemes... Bergamín no hi era i Lorca li va deixar una nota:«Estimat Pepe. T'he vingut a veure i crec que tornaré demà».Però demà va ser la guerra, l'assassinat, la desaparició anònima en una fossa comuna. Demà no va arribar mai.

El que va quedar va ser aquell original, una de les obres culminants de la poesia i la literatura mundials:Poeta en Nueva York. La seva reaparició els anys 90, en mans d'una actriu mexicana després d'un periple de dècades habitual en documents i vides castigats per la guerra civil i l'exili, i l'adquisició després d'una batalla legal el 2003 en una subhasta per part de la Fundació García Lorca han permès editar ara el text, per l'editorial Galaxia i sota la direcció d'Anderson, per primera vegada seguint «l'últim testimoni de la voluntat»del granadí.

Entendre i corregir

S'entenen i es poden enterrar, així, algunes de les«intervencions de vegades excessives»que segons Anderson va fer Emilio Prados en la primera edició per a Bergamín a l'editorial Séneca que aquest va fundar a Mèxic, on va comptar tant amb aquest original híbrid com amb una còpia que se'n va fer a París. Es clarifiquen també algunes de les discrepàncies que contenia l'edició paral·lela que va publicar el 1940, als Estats Units, Willian Warder Norton, el traductor de la qual, Rolfe Humphries, només va comptar amb una còpia a carbó de la feta de l'original a França, no se sap encara per qui.

És només un dels misteris pendents de desvelar. I és que, com explica Anderson referint-se a canvis encara no explicats entre els esborranys de Lorca i les seves còpies a net,«en la cadena de transmissió hi ha còpies intermèdies que han desaparegut. Quan fem un descobriment resolem una altra incògnita». Ara, no obstant, és moment de celebrar el que s'ha descobert. I a això es dedicaBack tomorrow (aquell«tornaré demà»), l'exposició que dedica a Lorca i el seuPoeta en Nueva York la mítica Biblioteca Pública a Bryant Park. Una sala minúscula però intensa permet veure per primer cop l'original, peça central entre els 60 documents, fotografies, dibuixos, missives, efectes personals i altres objectes que permeten entendre el procés humà i creatiu d'aquell Lorca que va ser a Nova York entre el juny del 1929 i el 1930.

«Em sembla terrible però per això hi he d'anar»,va escriure abans d'arribar, en principi per estudiar anglès a la Universitat de Colúmbia de la mà de Fernando de los Ríos, tocat emocionalment per la seva ruptura amb l'escultor Emilio Aladrén i per les crítiques de Luis Buñuel i Salvador Dalí al seuRomancero gitano. I quan hi va arribar, la ciutat el va conquistar.

Notícies relacionades

De l’angoixa a la calma

Ombra aquí, ombra allà

«En va denunciar el consumisme salvatge, va abordar el seu racisme, però també el va emocionar la seva bellesa, va trobar per primera vegada altres religions, una diversitat que no havia conegut a Granada ni a Madrid, va contribuir a propagar el concepte de paisatge humà»,assegura Christopher Maurer, un dels comissaris de l'exposició i responsable de l'edició també revisada dePoeta en Nueva York que sortia a la venda ahir en anglès als Estats Units.«Són qüestions fonamentals resoltes en poemes, però no hi ha receptes, no es pot simplificar».

Andrés Soria Olmedo, l'altre comissari de la mostra, postil·la un altre descobriment que per a Lorca va ser fonamental a Nova York:«la llibertat».